“El Cor Aglepta ja té un nivell dins del panorama català”
El Cor Aglepta, que forma part de l’Aula de So, va encetar el dia 12 de novembre l’any del seu desè aniversari amb un acte al Teatre-Auditori. Durant tot aquest curs la formació organitzarà diverses activitats per acostar-se als santcugencs. Oriol Castanyer n’és el director des dels seus inicis, l’any 2001, i està plenament implicat en el projecte. Amb ell fem balanç dels deu anys i ens explica en quina situació es troba avui dia la formació.
El Cor Aglepta està plenament consolidat. Quan vam començar érem molt pocs, uns vuit, i poc a poc hem anat creixent fins avui, que tenim una plantilla de 25 noies fixes. Això ens permet fer unes projeccions i plans a més llarg termini.
Quin balanç fa dels deu anys?
El balanç és molt bo perquè des del principi hem anat creixent sense parar. No vam començar de zero perquè la majoria de les noies ja havien cantat al Cor Infantil, però durant aquests deu anys hem anat adquirint molta més experiència i tècnica. Cada vegada hem pogut anar abastant un repertori més ample.
Com es va crear el Cor Aglepta?
Hi havia un grup de noies que tenien ganes de continuar cantant perquè portaven molts anys fent-ho amb el Cor Infantil que per edat van haver de deixar. Va ser una idea més d’elles que meva. Jo m’hi vaig sumar perquè en tenia moltes ganes, però la iniciativa va ser seva.
Amb quins objectius va néixer?
No teníem objectius concrets marcats. Tot i això, en l’àmbit musical la meta és anar formant un instrument de veu més potent cada vegada per poder incloure un repertori més ample i interessant. Socialment, estem aconseguint consolidar-nos a la ciutat que és el que volíem, alhora que intentem que les noies se sentin seu el Cor Aglepta. Les noies són les que porten ara tota la gestió i organització de la formació.
Com és la formació?
És un cor format per veus de noies i això ja defineix molt el repertori que podem treballar. Comencem a tenir un nivell interessant dins del panorama musical català i ja tenim un cert reconeixement. També s’ha de tenir en compte que moltes noies no han estudiat música i això provoca que sigui un gran mèrit haver arribat on estem.
Què tenen en comú les noies?
Les ganes que tenen de cantar és el que les uneix, però totes tenen coses diferents. Algunes tenen estudis musicals, altres no; n’hi ha que han passat pel Cor Infantil i d’altres que no... És una barreja de gent molt interessant en què cadascú aporta la seva experiència.
Com encareu aquest any de celebració?
Ple de projectes i amb moltes ganes de poder-ho celebrar. Tenim activitats molt especials que comencen el dia 18 de desembre amb el concert de Nadal, que per a nosaltres ja és una tradició, en el qual obrim les portes perquè noies de fora el Cor vinguin a cantar amb nosaltres. També tenim un projecte amb cors de noies de tot Catalunya per poder fer una formació molt gran de veus femenines. També col·laborarem amb l’Esbart, traurem el nostre primer CD per Nadal... Tenim molts projectes!
És prou conegut el Cor Aglepta a Sant Cugat?
A nosaltres sempre ens agradaria tenir més projecció i un dels reptes per aquest any de celebració és donar a conèixer Aglepta a la ciutat. La immensa majoria de santcugatencs no ens coneixen, però cada vegada ve més gent nova als nostres espectacles que acaben encantats amb nosaltres. També intentem vincular-nos amb altres entitats de la ciutat per poder arribar a més gent.
Què li ha aportat dirigir el Cor Aglepta durant els deu anys?
Moltíssim. Quan vaig començar feia poc que estava dirigint i he anat aprenent amb elles: hem fet un viatge paral·lel. A més, en l’àmbit musical he evolucionat molt juntament amb Aglepta i hem après els uns dels altres.
Es veu deu anys més?
Mentre les noies m’aguantin, jo m’hi veig. Gaudeixo molt i crec que encara tinc coses per aportar. El dia que vegi que no puc aportar res més, plegaré.
Sant Cugat és una ciutat musical?
A Sant Cugat hi ha molta gent que estudia música i hi ha molts cors, i això està molt bé. Per tant, potencialment hi ha molt públic, però a vegades costa arribar a tothom. A vegades tenen més tirada formacions de fora de la ciutat que d’aquí.