“No sé si hem de decréixer, però sí que cal parar de créixer”
El món universitari ha donat un regidor a Mercè Conesa. Joan Puigdomènech té 56 anys i era fins fa uns mesos el director de la Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès
El que va ser número 3 de la llista electoral de CiU és, des del mes de maig, el nou regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament. Joan Puigdomènech és un dels set regidors de l’equip de Conesa que exerceix el seu càrrec amb dedicació parcial.
Per què va entrar a la política local un rector d’universitat com vostè?
A la universitat, on encara imparteixo classes, moltes vegades teoritzem sobre el funcionament i els models de ciutats. Fet aquest exercici, va bé entrar en l’aplicació pràctica de tot això. Des de la Universitat d’Arquitectura ja havíem participat activament en el desenvolupament de la ciutat i em va semblar que era un pas natural contribuir-hi des de dins.
S’ho va pensar dues vegades?
La veritat és que vaig acceptar ràpidament perquè em va semblar un projecte molt interessant.
La línia que seguirà en l’àrea de Medi Ambient serà, doncs, continuista.
Actualment s’està canviant la concepció de la ciutat i també de l’economia. En el camp del medi ambient el repte és reduir el consum d’energia i l’ús dels recursos naturals. Hem estat molt temps parlant d’incrementar la quantitat d’energia produïda per fonts netes. L’oferta. Ara ens n’adonem que el que cal és gestionar la demanda. És a dir, reduir les necessitat d’energia. És per això que veurem aviat equipaments a la ciutat que comunicaran la disminució de la quantitat d’energia que necessitaven per funcionar.
Ara m’ha de donar alguna pista més...
No em volia avançar ni treure’ls protagonisme, però el Teatre-Auditori ha aconseguit reduir en un percentatge important el seu consum d’energia.
Com creixerà Sant Cugat?
Apostem per un model de creixement tranquil. Volem una ciutat concentrada però esponjada, amb zones verdes. Exemples en són Coll Favà o el Parc Central. Agrupem els habitatges i ho intercalem amb verd.
Molt verd implica molt manteniment. Ara ja no es fa la bestiesa de regar amb aigua potable. Cal trobar sistemes de drenatge i, fins i tot, aprofitar millor l’aigua de la pluja.
Sant Cugat pot decréixer?
El decreixement és un concepte interessant que explica que per progressar com a societat no podem anar al mateix ritme ni inventant-nos noves necessitats. Hem de decréixer? No ho sé. Però com a mínim hem de parar el creixement constant. Primer aturem-nos i després plantegem-nos com (si es pot) tornar enrere. Per mi el decreixement és reduir la quantitat de coses que necessito. Per fer-ho cal organitzar-nos molt bé com a població.
Quasi la meitat de Sant Cugat està integrada al Parc Natural de Collserola. Tot un repte per un regidor de Medi Ambient...
Ho és i també és una oportunitat molt gran. A Collserola hi ha un munt de recursos i de fonts d’energia de les quals, voluntàriament, ens en desprenem, com per exemple la fusta dels arbres caiguts. Potser podríem fer-ho servir per fer biomassa. Collserola ha de ser gestionat i això pot ser una font de recursos i d’ocupació.
La principal amenaça sempre ha estat Torre Negra. És un tema que ja podem arxivar?
Collserola és avui el que jo anomeno una natura humanitzada. És a dir, amb una pressió de l’ésser humà molt forta. Amb aquesta natura hi hem de col·laborar i això no vol dir no tallar ni un sol arbre. Justament per preservar a vegades s’han de fer actuacions que a llarg termini són més beneficioses.
Torre Negra és un d’aquests casos?
És un lloc que corre perill i hem d’estar molt atents. Tindrem embats que vénen sobretot del món judicial que volen passar de la natura humanitzada a la urbanitzada. Ens costarà preservar-ho, però la nostra posició política és clara a favor de la protecció.
Sant Cugat té altres amenaces mediambientals a banda de Torre Negra?
Més que amenaces tenim uns objectius de cara a l’any 2020. Volem reduir un 20% les emissions de CO2 i augmentar un 20% l’energia neta que consumim a la ciutat. Són reptes difícils que necessiten la col·laboració de la ciutadania. El 2020 està a la cantonada i no serà fàcil.
Què hem de fer amb els residus?
El primer que he de dir respecte això és que l’abocador de Can Fatjó no es farà. Les administracions ja s’han pronunciat de manera contundent i a l’argilera Almar no hi haurà residus. Més enllà d’això, hem de pensar que els residus no els podem portar cada vegada més lluny. Algun grup municipal que no és el meu va fer unes intervencions al ple amb les quals estic força d’acord. Cada societat ha de tenir una certa consciència sobre els residus que genera i on els porta després. Una cosa està clara: hem de disminuir els residus que generem.
Com aplica el coneixement universitari a l’Ajuntament?
A la universitat vam assajar moltes de les coses de les quals ara em toca aplicar a nivell de ciutat. Sobretot en matèria de reduir el consum energètic.