“Renuncio els meus 24.000 € anuals de dietes de l’Ajuntament”
Aquest dimecres 28 de desembre farà un any que Mercè Conesa va rellevar Lluís Recoder al capdavant de l’alcaldia i, per aquest motiu, ens concedeix aquesta entrevista en la qual fa el seu balanç polític i també desvetlla una decisió personal
Quines altres ajudes poden oferir als més necessitats?
Un dels objectius i, fins i tot, una de les obsessions del pressupost municipal de l’any 2012 és que no s’afecti la partida assistència (ajudes de menjador escolar, atenció domiciliària...). Avui mateix, una de les mesures que hem aprovat ha estat reservar fins a un 7% de pisos d’habitatge protegit de lloguer de cada promoció pública que tenim a Sant Cugat per a persones i col·lectius amb risc d’exclusió social. Això significa que tindrem 36 habitatges destinats a emergències socials i a donar aire a famílies amb mancances o sense feina perquè es puguin recuperar.
Més ajudes.
El 2012 volem obrir unes línies d’ofertes de feina per a santcugatencs que se’ls acabi la prestació de l’atur amb un ofici que pugui ser útil per donar suport a algun servei municipal. No ho hem fet mai, però creiem que pot funcionar i així ajudar temporalment aquelles persones que ja no tenen cap ingrés. A banda d’aquests plans puntuals d’ocupació, volem generar vincles amb empreses de Sant Cugat que busquen treballadors i, en aquest sentit, m’adreçaré a tots els empresaris de Sant Cugat perquè tinguin present la contractació en primera instància de gent de la nostra ciutat i...
Però vol dir que avui els empresaris poden crear nous llocs de treball?
Sí, i tant! No hem de perdre de vista que a Sant Cugat s’estan creant empreses. Boheringher Ingelheim està ampliant les seves línies de producció, Roche va incrementar la seva producció, Ferrer Internacional està ampliant la seva empresa... Tenim empreses que estan creant llocs de treball. I no em refereixo només a multinacionals, també a les petites empreses que s’estan creant, per exemple, a través del programa d’emprenedoria de l’Ajuntament de Sant Cugat, les quals tenen oportunitat de generar ocupació. Hi ha ciutadans que han perdut la feina i que tenen menys recursos.
L’Ajuntament està estudiant fixar les ordenances fiscals i els preus públics en funció de la renda. Concreti’ns aquest projecte.
Aquesta setmana vam aprovar al ple municipal una tarifació social de l’impost de béns immobles (IBI) que tindrà present la renda i també les famílies nombroses. Ara bé, si una família nombrosa té uns ingressos importants no podrà optar a aquesta bonificació. Tothom entendrà que qui més té, més ha de contribuir, i qui menys té, no ha de contribuir tant. Aquests criteris també s’aplicaran als preus públics de les escoles bressol, l’escola de música, el gimnàs municipal, etc.
Cada vegada tanquen o traspassen més botigues. Es pot ajudar també el comerç aplicant bonificacions?
Això és més complicat perquè valorar la renda i el patrimoni d’un comerç no és tan senzill i la normativa existent no depèn tant de l’Ajuntament. Podríem estudiar la possibilitat que si un comerç és responsable a l’hora de complir la normativa municipal com, per exemple, amb la recollida de cartró, se’l puntués i tingués la reducció d’alguna tarifa, però ara per ara no està contemplat.
Continuant amb el comerç i deixant de banda el fet que una discussió entre un policia i el propietari d’un bar va acabar fa uns dies amb el tancament del restaurador a la garjola tota una nit, per quina raó tots els bars de la ciutat no poden tancar a la mateixa hora i així permetre igualtat de condicions a l’hora de fer negoci?
Perquè és molt diferent un bar que estigui situat a l’avinguda de les Corts Catalanes, que és un sector terciari sense veïns, un bar situat a la plaça Augusta o un situat al carrer de Ferran Romeu, on hi viuen veïns i han de descansar. Cada espai de la ciutat ha de ser tractat d’acord amb la seva naturalesa. A vegades volem aplicar les normes de manera universal i acaben sent injustes. Creiem que quan a escala estatal s’aplica una norma de manera universal, el “cafè per a tothom”, acaba perjudicant Catalunya, per exemple.
L’Ajuntament deixarà d’ingressar uns 5 milions d’euros el 2012. Com quadrarà el pressupost?
El 2012 serà un any auster perquè tindrem menys recursos que ens arriben de la Generalitat i de l’Estat, i deixarem de fer coses. També estem revisant els preus de les empreses que tenen concessions amb l’Ajuntament i els rebaixarem. També li he de dir que aquest Ajuntament ha fet una molt bona feina i, per tant, estem molt ben situats respecte d’altres municipis, i en cap cas no haurem de tocar sous ni salaris, però com que ens hem d’ajustar el cinturó, ens el començarem a ajustar per la part política.
Què vol dir exactament amb “la part política”?
Els que estem al capdavant dels governs tenim moltes responsabilitats, prenem decisions difícils i el que cobrem és adient al nivell de responsabilitat que tenim. Tot i això, com que aquest any 2012 tenim unes necessitats importants, renuncio a cobrar els 24.000 € bruts anuals que percebo en concepte de dietes de l’Ajuntament, l’única quantitat que cobrava de l’Ajuntament perquè el meu sou (96.000 € bruts anuals) me’ls paga la Diputació com a vicepresidenta. I tambe hi podria haver altres mesures d’’austeritat politica que es podrien aplicar els que estem al capdavant de l’Ajuntament.
Per quina raó un govern que té majoria absoluta no aprovarà el pressupost del 2012 fins al febrer o al març?
El que volem és fer un programa a quatre anys amb consens polític, no volem ser una majoria de rodet sinó parlar i treballar. Sempre he dit que s’ha de tenir en compte el que diu l’oposició. I com que tenim una oposició seriosa, crec que hem d’intentar fer l’esforç de consensuar polítiques.
El carrer de Cèsar Martinell, l’arquitecte de l’edifici de l’antic Celler Cooperatiu, és el més intel·ligent de l’Estat, tot i que ha estat dues setmanes sense funcionar o funcionant malament. Ha quedat clar que no ha costat un euro a l’Ajuntament perquè se n’han fet càrrec les empreses que han liderat el projecte d’estalvi energètic, però, no s’han fet molt autobombo?
A mi no m’agrada l’autobombo, jo fujo de l’autobombo. No puc evitar el fet que si estem en l’actualitat d’un tema sortim als mitjans de comunicació, i hem de reconèixer que Sant Cugat és pioner en aquest tema. Fa molt temps que hi estem treballant i hem fet les coses bé. Pensi que cap altre ciutat catalana té un espai intel·ligent com el nostre. No em creurà, però per mi la foto és un tema puntual; si jo d’aquí sis mesos no puc tenir un balanç amb uns resultats fefaents que això funciona i no ho puc aplicar gradualment en d’altres punts de la ciutat, no em serveix. A més, ni estem en campanya electoral, ni res. Si amb el projecte del carrer intel·ligent acabem estalviant aigua, llum, temps, etc., podrem tenir més serveis i menys impostos. Simplement, estem posicionats i diem que som una ciutat que pensa en el més enllà. No podem només gestionar la immediatesa.
Parlant de carrers, l’alcalde Recoder es va comprometre a urbanitzar el 100% dels districtes, però no va ser possible. Quin és el seu compromís?
Jo no m’hi comprometo per les dificultats de gestió que comporta la urbanització de carrers i pel context de crisi econòmica que tenim. Urbanitzar carrers és un procés car pels veïns perquè paguen el 80% de les obres. Per aquest motiu, i perquè estem en crisi econòmica, és un moment molt delicat per girar contribucions especials als veïns. Les urbanitzacions que fem, doncs, han de ser molt pactades. Ara s’està acabant el carrer dels Alps i rodalies i mirarem l’any que ve de començar un sector de la Floresta. El que no vull és generar greuges comparatius i hem de buscar fórmules diferents. Urbanitzar (fer voreres, soterrar línies, etc.) té un pressupost i posar només una capa d’asfalt en té una altre més econòmic. Estem estudiant aquesta segona possibilitat.
Fa un any li vaig preguntar què li preocupava més i em va dir “fer bé el traspàs de la concessió de la recollida d’escombraries, de l’empresa TMA Sánchez a Valoriza”. I hi ha hagut una vaga i alguna denúncia. Avui està tot resolt?
Sí, hi ha algunes cues, però el balanç és correcte. Hem de ser madurs tots plegats. Quan portes anys treballant amb una empresa agafes confiança i molt de respecte per l’empresa que ha servit a la ciutat durant molt de temps. Empresaris i Administració hem de saber encaixar les noves regles del joc que funcionen per a tothom i que vénen imposades per normatives europees i estatals. A mi m’agrada que es funcioni així, que potser és burocràticament, però alhora em dóna garanties el fet que a la mesa de contractació la que decideix quina empresa pot fer millor el servei i al millor preu sigui superprofessional i sense polítics.
I avui, a banda de la situació de crisi, quin tema local li preocupa?
Em preocupen molt les expropiacions de les zones verdes. Sant Cugat, d’acord amb el Pla General Metropolità (PGM), havia de tenir un 20% de zones verdes (urbanes) i Sant Cugat té el 37%. El primer problema és que mai es va crear un òrgan gestor del PGM que possibilités la compensació entre municipis d’aquest diferencial i, a més, ens van caient sentències... Tenim instats procediments expropiables per valor de 12 milions d’euros i hem d’assumir que això no ens ho pagarà ningú de l’àrea metropolitana. Per aquest motiu, el març passat vam aprovar una modificació que afectava gran quantitat de zones verdes per aturar el cop, i li hem demanat a la Conselleria de Territori -que ho està fent- que la nova llei d’urbanisme reguli molt bé les expropiacions urbanístiques. Demano als tribunals que sentencien sobre aquestes qüestions que tinguin present els temps actuals i que no valorin com es feia anys enrere. Entenc que la ciutat pagui per un parc com el de Ramon Barnils, però no per un torrent de difícil accessibilitat i que no tindrà cap utilitat pública... Ens en sortirem. Van passar anys, però també ens en vam sortir amb les cases fora d’ordenació de la Floresta.
Té previst presidir vostè el primer Consell Municipal de l’Esport d’aquest mandat? Hi ha alguna data prevista?
M’agradaria poder-ho fer, probablement a mitjan gener.
Descarta que en els pròxims anys els clubs esportius de la ciutat hagin de pagar per utilitzar les instal·lacions esportives municipals?
No ho podem descartar, tot i que aquest any 2012 no està previst. Cal veure l’estudi de costos dels diferents equipaments esportius. Sóc de l’opinió que un cop tinguem les dades les posem damunt de la taula i ho parlem amb els clubs. El que sí que tinc clar és que cap nen s’hauria de quedar sense fer esport i, en aquest sentit, potser seria més interessant que un club durant un temps aguantés famílies que no poden pagar. Seria una política social consensuada i no caldria que els clubs paguessin per fer ús de les instal·lacions.
Quan està previst ampliar la Biblioteca Central Gabriel Ferrater i fer la de Volpelleres?
Necessitem un pressupost molt important per abordar la Biblioteca Central urbana i no el tenim. Sí, posicionarem la biblioteca de barri a Volpelleres, però no anirà al pressupost del 2012, sinó més endavant. També estem negociant amb la biblioteca d’EsadeCreàpolis perquè sigui accessible als ciutadans i també guanyar una zona d’estudi per als joves de la ciutat fins a les 12 de la nit.
A l’inici del mandat tenia la intenció de compaginar l’alcaldia amb la família. Des de fa uns mesos, a més, també és vicepresidenta de la Diputació. A qui dedica més temps: a la família, a l’Ajuntament o a la Diputació?
A l’Ajuntament li destino el màxim de temps. Els dijous al matí sóc a la Diputació i els dijous a la tarda a casa. La resta de dies sóc a l’Ajuntament i, puntualment, els dimarts o els divendres al migdia, torno a ser a la Diputació per atendre actes protocol·laris.
Ha estat dur aquest primer any d’alcaldessa?
Sí. No és fàcil estar al capdavant, la presa de decisions, el moment actual,... Però intento posar-hi el coll i el cor.
Es penedeix d’alguna de les decisions que ha pres aquests darrers dotze mesos?
... Segur que d’alguna n’he dubtat, perquè sempre que prens alguna decisió saps que no serà al gust de tothom; dubtar i triar és deixar una opció enrere. És bo dubtar perquè vol dir que reflexiones sobre les coses i que la decisió final ha estat molt rumiada.