Dani Martí, en una de les porteries del pavelló municipal de la Floresta, on juga l’Olimpyc. FOTO: Artur Ribera

Esports

Dani Martí: “Les ganes per continuar jugant a futbol sala poden amb tot”

Dani Martí, que el pròxim 25 d’octubre complirà 42 anys, encara la seva 23a temporada al primer equip de l’Olimpyc Floresta FS, que milita a la 2a Divisió B, la categoria de bronze del futbol sala espanyol

Dani Martí Grange va arribar al club florestà amb 19 anys, en el primer any de sènior, procedent del Junior FC, on havia jugat a futbol i futbol sala. El dorsal número 6 de l’Olimpyc no ha entrenat mai cap equip de la Floresta, però sí que ho fa, des de fa 18 anys, en equips de base de l’escola Sant Gregori de Barcelona. En els últims anys també dirigeix un equip de 3a Catalana, l’Auxin.

Amb una placa commemorativa, l’Olimpyc Floresta FS el va reconèixer fa tres temporades per la seva trajectòria de vint anys al club. És un jugador respectat i admirat. Juga en la posició de tanca. La seva dona és membre de la junta directiva de l’Olimpyc i, Martí, en els últims anys, col·labora en el web del club. Viu a Sant Cugat i és administratiu. És pare de dos nens.

Amb 42 anys a punt de complir, aquesta serà la seva 23a temporada al primer equip de l’Olímpyc...
Mai em vaig plantejar estar tant de temps jugant a futbol sala. Ha estat el dia a dia. Les ganes i la passió per continuar jugant poden amb tot.

Què l’ha fet decidir continuar aquesta temporada?
Ni m’ho he plantejat, de veritat. Cada any és més complicat per la diferència d’edat amb els companys d’equip. Es nota molt físicament. M’agrada competir i, mentre el cos aguanti, seguiré jugant. Ara mateix, mentalment estic molt fort.

Com s’ho fa per mantenir-se tan bé?
No faig res especial. El cos aguanta. He tingut sort amb la genètica. M’ha tocat la loteria.

En alguna ocasió ha pensat a deixar-ho?
No. Tinc ganes de seguir jugant.

Té decidit quan ho deixarà?
Ho tenia decidit! Quan tenia 16 anys vaig dir que deixaria de jugar als 35. I en porto uns quants més... Quan em vaig trencar el tendó d’Aquil·les el 2009 va ser un cop molt dur, però amb molta constància em vaig recuperar ràpidament.

Què li diuen els seus companys d’equip?
(Riu) Que em retiri, que a veure si encara acabaré jugant amb el meu fill gran (farà 3 anys)...

Vostè també ha estat jove, no?
Quan ets jove fas de tot i no mires gaire pel teu estat físic ja que el cos ho aguanta pràcticament tot (he arribat a jugar el mateix dia dos partits abans del de competició per la tarda amb l’Olimpyc), però a mesura que et vas fent gran i madurant et cuides una mica més, tant en l’elecció del que fas com en l’alimentació.

Com és Dani Martí?
Sóc una persona humil, treballadora, perfeccionista i competitiva.

Què és per a vostè l’Olimpyc?
Una petita família. Em sento estimat i valorat. El 50% de la meva vida he estat a l’Olimpyc. He fet molts amics i m’he portat bé amb tothom.

Se sent important dins l’equip?
Dins d’un equip hi ha moltes peces i a mi no m’agrada ser la peça important, no vull ser el focus d’atenció. Procuro ser un engranatge més de l’equip, però allà on veig un problema intento solucionar-lo. Aquest és el rol que m’agrada tenir dins l’equip.

En les últimes dues temporades ha jugat menys minuts. Com ho gestiona?
És cert que he perdut minuts, però és llei de vida. No m’agrada perquè jo vull jugar i competir. La situació em motiva per esforçar-me més. Em considero un jugador més. L’edat no importa. Al final el que compta és el rendiment que dónes als entrenaments i als partits.

Quin és l’objectiu que es fixa el primer equip de l’Olimpyc en aquesta temporada 2015-2016?
Competir cada partit, com ho vam fer la temporada passada. L’objectiu és la permanència.