Ramírez: "Lluitaré per ser la pròxima icona de la natació sincronitzada espanyola"

Paula Ramírez Ibáñez viu a Sant Cugat des dels 4 anys. I des l'octubre del 2012 treballa intensivament al Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat. Des de llavors, amb la selecció espanyola absoluta, ha aconseguit dues medalles de bronze a l'europeu (2015 i 2016) i un cinquè lloc al Mundial (2015). L'any passat, el 2016, també va prendre part en el Preolímpic. En el 2020, la veurem als Jocs Olímpics de Tòquio, els que seran els seus primers jocs.

Amb la selecció espanyola júnior ha estat tercera en un Mundial, i ha aconseguit dues plates i tres bronzes en l'europeu. Ramírez, amb només 20 anys, té un futur prometedor. Estudia Administració i Direcció d'Empreses (ADE). A l'equip tècnic de la selecció espanyola absoluta també hi ha una altra santcugatenca, la ja coneguda Gemma Mengual.

Quan li comuniquen que passarà a fer el duo amb l'Ona Carbonell?
En començar aquesta temporada, al setembre. De setembre a desembre vaig estar entrenant amb la Gemma Mengual, i després vaig començar a entrenar amb l'Ona Carbonell i la Sara Saldaña.

Va ser una sorpresa?
En aquell moment, quan m'ho va comunicar la seleccionadora Esther Jaumà, no m'ho esperava. No n'havíem parlat abans. Era el que jo buscava. Era el meu somni, està clar.

Entenc que l'equip tècnic de la selecció espanyola absoluta pren aquesta decisió perquè és la millor nedadora que pot acompanyar l'Ona.
Sí, suposo. Em van dir que ho van decidir abans dels Jocs Olímpics de Río de Janeiro.

És evident que vostè canvia de rol.
Sí. Ja em va canviar quan van marxar tantes nedadores de l'equip. He passat de ser la més petita de l'equip i suplent, perquè ja estaven les vuit nedadores titulars de l'equip espanyol, a passar a fer el duo i a ser una de les nedadores que tenen experiència. Som un equip nou i molt jove. Tot això és més exigència, més entrenaments, i més de tot.

I més entrevistes...
[Riu] Sí, i més entrevistes. Fins ara n'havia fet poques.

Quina és la situació que viu ara mateix?
És un repte molt gran, tant en l'àmbit personal com pel que fa a l'equip. L'equip és nou i totes som noies molt joves. Està sent dur i de posar-hi molt esforç. El duo és el repte més gran que he tingut mai. He d'intentar semblar-me tot el possible a l'Ona. Molta implicació en els entrenaments, moltes hores extres... Deu hores al dia, cinc dies a la setmana, amb possibilitat de sis o set si també entrenem el cap de setmana.

I tots aquests canvis, ja pensant en els pròxims Jocs Olímpics de Tòquio 2020.
És un objectiu a llarg termini. Ningú ha vist com som ni com nedem juntes. Estem entrenant per ensenyar el nostre màxim. Hi ha noies amb poca experiència en la categoria absoluta. De fet, a l'equip hi ha noies júniors. Estem fent un treball de llarg recorregut, fins a 1 o 2 Jocs Olímpics.

La gent no sap qui són aquestes noves nedadores, però vostè sí que les coneix. Són l'aposta de Jaumà.
Sí. Anem per molt bon camí. Totes tenen moltes qualitats i talent. La veritat és que totes ens assemblem bastant, com a imatge, de forma visual, amb tipus molt semblants, que és molt important. Es nota que som noies joves, amb moltes ganes, il·lusió, energia i motivació. Les més petites són nedadores que van néixer l'any 2000. Des del preolímpic fins al setembre han marxat la Clara Camacho, Cristina Salvador, Paula Klamburg, Clara Basiana, Alba Cabello, Sara Levy, Cecília Jiménez, i han arribat Helena Jaumà, Berta Ferreras i Carmen Júarez. L'Ona Carbobell, la Meritxell Mas i jo ja hi erem. I les últimes que han arribat són Sara Saldaña, Ariadna Arisó, Alisa Ozhogina, Leyre Abadía, Blanca Toledano, Natalia de la Nuez i Julia Echeberría.

Abans, la icona de la natació sincronitzada espanyola era la Gemma Mengual, i ara ho és l'Ona Carbonell. Vostè hauria de ser la següent...
No ho sé. No sabem quan marxarà l'Ona. Ella ho decidirà. A mi m'agradaria ser-ho, lluitaré per ser-ho. Però mai se sap, a l'equip hi ha molt de talent.

Un any il·lusionant: un Mundial, al juliol a Budapest (Hongria), i un europeu, al maig, a Cúneo (Itàlia).
És un any que l'agafem amb molta frescor, perquè és després d'uns Jocs Olímpics i és renovació, tornar a començar el cicle olímpic. Però és molt dur. Ho agafem amb moltes ganes i crec que, en experiència, pot ser un dels meus millors anys. Hauré de presentar el duo, i ara sóc un punt de mira en el món de la sincro espanyola.

Tot i el seu nou rol, la veig molt tranquil·la i segura, com sempre ho ha estat.
Sí, crec que sóc una persona molt madura, tranquil·la, amb els nervis que un sempre pot tenir. És un somni que l'agafo amb molta força, em veig amb força de poder-ho fer. Estic entrenant molt dur. És un repte que em fa respecte, però estic tranquil·la perquè estic treballant molt bé. L'Ester em diu que vaig per molt bon camí, i l'Ona està molt contenta amb mi. Amb l'Ona hi ha bon rotllo i fem bona parella.

Quin objectiu esportiu es marca l'equip en aquest Campionat del Món i Copa d'Europa?
No podem parlar encara d'un resultat esportiu. Estem més centrades a estar al nostre 100% que no comparar-nos en altres països perquè no sabem com estan després dels Jocs Olímpics.

El màxim objectiu seria superar les russes?
És l'objectiu més gran que ens podem proposar. Estem a anys llum de les russes. No és l'objectiu a curt termini, però sempre està dins del cap.

Quins són els objectius personals que es marca?
Ara mateix, fer un bon paper al duo i està orgullosa de mi i semblar-me el més possible a l'Ona i intentar arribar al nivell de l'Ona, que semblem germanes bessones.

La situació a què ha arribat és fruït del treball constant de molts anys de feina?
Sí, sí. Fa 16 anys que faig sincro i des de molt petita he volgut estar a la selecció i en uns Jocs Olímpics. Des de sempre he sigut molt constant treballant perquè he tingut clar a on volia arribar. M'ho he treballat.

I parlant d'imatge. Gràcies a vostè Sant Cugat sortirà en el panorama internacional.
És un orgull. Sant Cugat sempre ha sigut la meva terra. Sóc d'aquí i em fa il·lusió que se'm reconegui que sóc de Sant Cugat. Estic orgullosa de ser de Sant Cugat.

Hi ha periodistes i mitjans de comunicació que han aprofitat les situacions crítiques que ha patit l'equip en els últims anys o la marxa de nedadores per criticar l'equip. Com ho heu viscut des de l'equip?
No ha sigut gens fàcil conviure amb això. És horrible veure que hi ha gent que t'anima estiguis al pou o al cel. Després hi ha gent que li agrada més fer bullir l'olla o fer brega. El que més mal fa és que critiquin sense saber. Però l'any passat, per exemple, una cosa que hem tingut molt bona totes i que hem tingut molt clar, és que com més unides estiguem i més ens entri per aquí i ens surti per allà, estem concentrades amb la nostra feina. No ens distreu de la nostra feina.