Jorge González León. FOTO: Artur Ribera

Esports

Jorge González: “No tenim un camp, i això fa que no puguem créixer”

El Valldoreix FC, que va néixer el 7 de juny del 2010, començarà a celebrar al gener els seus cinc anys de funcionament

Jorge González León és president del Valldoreix Futbol Club des del juliol del 2012, quan va substituir el primer mandatari de l’entitat, Ricardo Benguria. Té 37 anys i és administrador del Centre Català de Geotècnia. El Valldoreix FC, amb un centenar de futbolistes, té tres equips ‘amateurs’ (un a Tercera Catalana i dos a Quarta Catalana) i un juvenil (2a Divisió) i, a més, assessora esportivament el Club Juvenil Foiró i el Club d’Aran, ambdós de Sant Cugat. Tres dels equips de Valldoreix FC entrenen i competeixen al Camp Municipal de Vallvidrera i un altre a Terrassa. El primer acte de celebració dels cinc anys d’aquesta entitat esportiva serà al gener, amb la celebració dels Green Awards (“premis verds”).

Com va néixer el Valldoreix Futbol Club?
Un grup d’amics volien fer esport i van decidir fer un equip de futbol amateur federat. Va començar sent un equip d’amics, i ara continua sent un equip d’amics, però en un club de futbol seriós. Ens agrada fer les coses bé.

Quin balanç fa d’aquests gairebé cinc anys del Valldoreix FC?
El balanç és positiu. Hem tingut dificultats, però ens n’hem sortit. Quan veus que la gent respon, que està contenta i agraïda per la feina que fas i ho valora... Tot això, bé s’ho val. Hi ha molta gent, i són gent jove, compromesa amb el Valldoreix FC.

Quin ha estat el moment més especial d’aquests cinc anys del club?
La temporada dels ascensos del primer equip i del juvenil, la campanya 2012-2013. I també la temporada passada, quan matemàticament el primer equip va assolir la permanència a la categoria. Era la nostra primera temporada a Tercera Catalana.

Quin moment viu l’entitat?
No tenim un camp que ens permeti disposar de més dies i hores per tenir més equips i això fa que el nostre creixement sigui molt limitat. No podem créixer. L’amateur C està jugant a Terrassa (al camp del Pueblo Nuevo) perquè al Camp Municipal de Vallvidrera tampoc disposem d’espai. I això és un problema.

Han demanat a la Regidoria d’Esports de l’Ajuntament de Sant Cugat poder entrenar i competir a la seva ciutat?
Sí, però sempre ens han dit que no hi havia disponibilitat de camps. Em consta que l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Valldoreix vol fer, en un futur, un camp de futbol. De fet, Valldoreix disposa des del setembre del 2013 d’un camp de futbol de sorra, però no està preparat per poder entrenar i jugar partits de lliga. El dia que tinguem un camp, llavors sí que ens podrem plantejar tenir planter i un bon futbol base, i poder marcar-nos altres objectius més ambiciosos.

El fet de no poder jugar a la seva ciutat, com ho fan la resta de clubs de futbol de Sant Cugat, no ho veu com un greuge comparatiu?
Sí i no. Sí, perquè ens agradaria entrenar i jugar en una instal·lació esportiva municipal de Sant Cugat com els altres clubs. I no, perquè són clubs de fa molts anys a la ciutat i entenc que això tingui un pes important.

El 7 de juny del 2015 farà cinc anys que van néixer. Com ho celebraran?
Al gener farem la festa dels Green Award (premis verds), una celebració que fem cada any. Però aquesta vegada ho volem fer d’una manera més solemne, a la Sala de Plens de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Valldoreix. Farem reconeixements a persones que han ajudat molt el Valldoreix FC en aquests cinc primers anys d’història. I a finals de temporada farem un acte que encara estem pensant.

Quins són els objectius de l’entitat a curt i mitjà termini?
A curt termini, el repte és que l’equip juvenil pugi de categoria i es pugui consolidar a la Primera Divisió i que el primer equip es mantingui a la Tercera Catalana. Crec que ho aconseguirem. I, a mitjà termini, fins que no tinguem el camp no ens podem plantejar altres objectius, per desgràcia. Ens agradaria fer-ho, però no podem.

Amb només cinc anys ja tenen el primer equip a la Tercera Catalana. Té molt de mèrit...
Tenir un equip a Tercera Catalana no és fàcil. El CFU Mira-sol Baco hi ha tornat a militar després de molts anys de no fer-ho; la Penya Blaugrana Sant Cugat té el seu primer equip a Quarta Catalana; el Sant Cugat Esport FC juga a Segona Catalana, i el segon equip del Junior FC ocupa la part baixa de Tercera Catalana, tot i que crec que assolirà la permanència.

Li agradaria que el primer equip fes el salt de Tercera a Segona Catalana?
La temporada vinent potser ens plantegem lluitar per pujar de categoria. Tenim un equip molt jove, amb una mitjana d’edat de 21 anys, i molt bo. Ascendir a Segona Catalana és la nostra il·lusió. Fins i tot, hi ha algun jugador que ja m’ho ha començat a dir... Però al club també som molt conscients de les dificultats econòmiques que comporta jugar a Segona Catalana. Per exemple, les despeses en arbitratges es disparen moltíssim...

Els tres ‘amateurs’ i el juvenil es preparen a Valldoreix, i el Club Juvenil Foiró i el Club d’Aran que el Valldoreix FC assessora, a la ZEM La Guinardera. Hi estan a gust?
Ens tracten molt bé a les dues instal·lacions. Quan sorgeix un problema, el resolem entre tots. No tinc cap queixa.

Quina relació té el Valldoreix FC amb l’Àrea d’Esports de l’Ajuntament de Sant Cugat?
Molt bona. Cada any tenim una reunió amb l’Àrea d’Esports del consistori. Estem molt contents. Ens sentim ben tractats i hi tenim molt bona relació.

La junta directiva del Valldoreix FC té dotze membres. Es tracta d’una junta molt jove i molt implicada.
És un treball en equip. Cada directiu té una responsabilitat. El Dani Ros és el responsable del funcionament ordinari del club; el Frederico Doria és el responsable de l’àrea esportiva, i l’Alex Rakosnik és el responsable d’organitzar els actes, com els Green Awards i la carrossa de la cavalcada de Reis, a Valldoreix. Hi ha persones que ajuden moltíssim. Tots són molt joves, entre 19 i 23 anys.

Tenen un patrocinador, Catplastic. I això, que ara més que mai, és molt difícil de trobar-ne.
Té raó. Estem molt contents del nostre patrocinador, i li donem les gràcies, de veritat. És una família de Sant Cugat i tenen l’empresa a Polinyà. Ens ajuden moltíssim. En una situació econòmica com l’actual, trobar un patrocinador...