Josep Baiges: “Vaig ser el primer juvenil del CD Sant Cugat de marxar a jugar a fora”

El santcugatenc Josep Baiges Sallés, de 78 anys, va començar a jugar al llavors Club Deportivo Sant Cugat amb 14 anys. Era la temporada 1951-1952. Després va jugar al Club de Futbol Arrahona, de Sabadell, i en el seu primer any de sènior el va fitxar l’Atlético de Sabadell, que militava a Regional. Va tornar al CD Sant Cugat, on va aconseguir l’ascens en la Tercera Divisió, i després va fitxar per la Seat. La campanya 1961-1962 va posar punt i final en la seva carrera esportiva, després de jugar dues temporades al CD Sant Cugat. Jugava d’extrem esquerre. Baiges ha viscut sempre al carrer d’Aymerich, on també tenia el segon taller mecànic que es va instal·lar a Sant Cugat.

Com va ser la seva carrera esportiva al Club Deportivo Sant Cugat, ara anomenat Sant Cugat Esport Futbol Club?
Vaig començar a jugar al Club Deportivo Sant Cugat amb 14 anys, en la categoria que llavors s’anomenava juvenil. Va ser la temporada 1951-1952. Hi vaig jugar dues temporades i després ho vaig fer al Club de Futbol Arrahona, de Sabadell, on hi vaig jugar dues temporades més. En aquella època, Sant Cugat no tenia més de 4.000 habitants i vaig ser el primer jugador de Sant Cugat que, en categoria juvenil, va marxar a jugar fora de Sant Cugat. En aquell temps, en categoria sènior, hi havia un jugador de Sant Cugat, Jaume Campmany, que jugava a la Tercera Divisió, amb el Terrassa, i un altre santcugatenc, Antoni Castelló, que s’ha mort recentment, que ho feia al Condal.

Abans les categories eren diferents.
Sí, fins als 18 anys eres juvenil i després ja eres sènior. Ara ets juvenil dels 16 als 18 anys i, abans, ets cadet, infantil, aleví, benjamí i prebenjamí. Després ja ets sènior. 

Fins que el va fitxar l’Atlético de Sabadell.
Va ser un salt qualitatiu molt important: de juvenil vaig passar a jugar a Regional, sense passar per la categoria d’aficionats. Van ser les temporades 1955-1956 i 1956-1957. Teníem un bon equip. Vam quedar segons a Regional, per darrere de la Gramenet. Després vaig tornar a jugar al Sant Cugat Esport FC, on la temporada 1957-1958 vam aconseguir un ascens històric a la Tercera Divisió. Vam ser campions del grup Nord de la categoria Regional. El grup Nord acollia equips de Barcelona fins a Figueres, i el del Sud, conjunts de Barcelona fins a Alcanar o Amposta. I per designar un campió de Catalunya ens vam enfrontar al camp del FC Barcelona, a les Corts, els campions dels dos grups, el CD Sant Cugat i el Gavà. Ens van guanyar per 2 gols a 0.

En la temporada de l’ascens va ser el màxim golejador del grup Nord.
Vaig fer 26 gols i vaig jugar tots els partits de la lliga menys un. Jo no destacava per ser un jugador tècnic. La meva habilitat era fer gols. Era molt ràpid.

Com recorda aquell ascens a la Tercera Divisió?
Llavors, pujar a Tercera Divisió era un gran què. Vam acabar baixant en la primera temporada en la categoria. Aquella temporada no la vaig acabar perquè vaig marxar a fer el servei militar, a Barcelona. La temporada 1959-1960 vaig fitxar per la Seat, que militava a Regional, i més tard vaig tornar a jugar al Club Deportivo Sant Cugat, en el qual vaig jugar dues temporades més (1960-1961-1961-1962), fins als 27 anys, que vaig decidir deixar de jugar a futbol.

Era molt jove. Per què va deixar-ho?
Vaig muntar el meu taller mecànic i la meva mare tenia una parada de pollastres a la plaça del Mercat Vell, que després vam heretar la meva dona i jo. Teníem tres filles... Vaja, molta feina!

Defensant el CD Sant Cugat, recorda algun moment en especial?
La temporada que vam ascendir a Tercera Divisió amb el Sant Cugat Esport FC. Hi havia molt bon ambient entre els jugadors i molt caliu al club. Una vegada, per exemple, fins a nou autocars de Sant Cugat es van desplaçar fins a Sant Vicenç de Castellet. De vegades, en els desplaçaments hi havia més aficionats del Sant Cugat que de l’equip local. Jo vaig gaudir moltíssim jugant al CD Sant Cugat.

Amb el CD Sant Cugat va arribar a jugar contra el primer equip del RCD Espanyol.
Quan hi van haver les inundacions a Rubí l’any 1962, es va fer un homenatge als damnificats de Rubí. I vam jugar a Sant Cugat el CD Sant Cugat i el primer equip del RCD Espanyol. Ens van guanyar per 4 gols a 3 i jo vaig fer un gol. El camp de futbol, que aleshores estava situat on hi ha ara la Casa de Cultura, estava ple. Jo sempre vaig jugar en aquest camp.

Un camp històric.
Recordo que en aquell camp, que estava al costat del Monestir, quan hi havia un enterrament i passava la comitiva, l’àrbitre aturava el partit en senyal de respecte.

Va anar convocat amb la Selecció Catalana Absoluta de Futbol. Una altra experiència pel record.

Vaig estar dues vegades preseleccionat amb la Selecció Catalana Absoluta de Futbol, una al camp del Sant Andreu i l’altra al camp del Sant Martí.

Quins són els records que guarda a casa de les seves dues etapes al CD Sant Cugat?
Fotografies, fitxes federatives, retalls de premsa, documents... De tant en tant m’agrada mirar-ho i recordar aquells temps. També hi ha coses que guardo per al meu nét, que té 10 anys i juga a l’Olimpyc Floresta Futbol Sala. Quan jugava al Sant Cugat hi havia un directiu, el senyor Bibián, que era fotògraf i tenia un estudi de fotografia a Sant Cugat. I sempre ens feia fotos. Però avui dia, si en un camp de futbol hi ha cinquanta persones, hi ha cinquanta càmeres fent fotografies i vídeos. Ara tot és molt diferent. Han canviat moltes coses.

Com ha canviat el futbol?
Ha canviat molt. Abans jugàvem al “patadón”, a l’estil anglès, i ara és més tècnic. Ara, els jugadors estan tres vegades més preparats físicament que abans. A mi m’agrada molt veure futbol.

El Sant Cugat Esport FC celebrarà el 2016 el seu centenari.
Hi ha gent que m’ha comentat que algú del Sant Cugat Esport FC em vindrà a demanar documents perquè els cedeixi. Volen fer una exposició fotogràfica.

Actualment, manté alguna relació amb el Sant Cugat Esport FC?
No. No conec ni el president ni la seva junta directiva. Hi ha molta diferència generacional. Però sí que algunes vegades vaig a la ZEM Jaume Tubau a veure partits de futbol base i del primer equip.