Lloret: “L’any del cinquantenari ha estat un any per recordar”

Des del 2010, Toni Lloret és directiu del club. Abans de ser president de l'entitat era vicepresident esportiu amb Jordi Forcano com a president. Viu a Sant Cugat des de fa 30 anys. Té 60 anys, és enginyer químic i director comercial d'una empresa de productes químics. Està casat i té dos fills.

Per celebrar el 50è aniversari, el Club Tennis Natació Sant Cugat haurà fet 17 actes! Quina anàlisi en fa?  

Hem fet molts actes i la participació dels socis del club, que és el que més ens interessava, ha estat molt alta. Tots els actes han sortit bé i han estat ben organitzats. S’ha fet molta feina. Ha estat un any per recordar. No és per posar-nos medalles, però no sé si a Sant Cugat hi ha gaires entitats que en un any hagin fet tants actes.

Quin balanç en fa, d’aquests 50 anys?

És un club que va néixer a partir de diferents famílies de Sant Cugat. L’esperit del club sempre ha estat el mateix, i totes les juntes directives l’han volgut mantenir. És un club social, familiar i esportiu que s’ha anat adaptant a les diferents situacions que s’han anat produint. L’essència no ha canviat mai. S’han fet més instal·lacions i se n’han renovat. El club està molt bé. Hi ha dues coses que, en els darrers anys, han canviat. Una són les activitats de fora del tennis –l’esport amb què es va crear el club–, com el gimnàs o l’escola de tennis, i l’altra és l’arribada d’un nou esport com ha estat el pàdel. Tot això ha canviat una mica la fisonomia de l’entitat, però s’ha mantingut sempre el caràcter familiar d’aquest club. Del Vallès, som un dels clubs que més guarda aquesta tradició familiar.

D’aquests 50 anys, quines creu que han estat les persones clau pel club?

Les persones més importants del club han estat totes aquelles que han estat o són socis. Però si he de destacar algú, seria el doctor Garriga, el primer president del Club Natació Sant Cugat, qui el va impulsar amb més gent fent-li costat. També el senyor Ferran Espada va tenir un gran què en el desenvolupament esportiu de l’entitat. Va ser la persona que va iniciar l’escola de tennis. I, finalment, cal destacar que hi ha famílies que ja estan en una tercera generació, com són les famílies Solano i Meca, entre moltes d’altres. Aquestes persones han contribuït que el club sigui on és.

Quin moment viu el club ara mateix?

En l’àmbit esportiu, l’escola de tennis és un referent, funciona molt bé. I els equips d’adults, també. El pàdel ha fet un creixement espectacular, i no s’atura. El gimnàs té molta acceptació. En l’àmbit social, organitzem esdeveniments i festes. Celebrem totes les festes tradicionals i típiques que tenim. Això també té molta acceptació entre els socis. 

Un fet destacable d’aquests 50 anys és la consolidació econòmica del club que sempre ha tingut.

És un club que econòmicament sempre ha estat bé. És una característica del club.

Quin li agradaria que fos el futur de l’entitat?

El present i el futur ha de seguir una línia molt similar a la de fins ara, seguir amb aquesta essència de club familiar i social, fent els canvis que s’hagin de fer, adaptar-se al que la gent demana.

Queda poc més d’un any perquè hi hagi eleccions a la presidència. Es presentarà a la reelecció?

Canviarem els estatuts. La Llei de l’esport va canviar i de sis anys de mandat es va passar a quatre. Creiem que sis anys són massa, i ho passarem a quatre. L’actual junta és la continuïtat de la junta anterior, que va començar l’any 2012. Creiem que és bo que hi hagi un canvi, amb gent nova.

El 2017 recuperaran el torneig Futures?

Sí, el 2017 tornarem a fer el Torneig Internacional de Tennis, que aquest 2016 no hem fet. Intentarem fer-ne un de màxim nivell. Estem pensant en un femení de 25.000 dòlars. 

L’últim acte del 50è aniversari serà la presentació d’un llibre.

Així és. Un llibre que repassarà la història del club en aquests 50 anys. El presentarem per Sant Jordi, el 23 d’abril.