Quinto: "No esperàvem l’èxit del que estàvem muntant"
Entrevistem a Ferran Quinto, impulsor dels StQlímpics, Premi Ciutat 2012
Ho valorem de forma molt positiva, perquè per a nosaltres ha estat una gran sorpresa. Veient el nivell dels altres candidats, i la poca experiència que portàvem nosaltres, ens hem quedat bastant parats. Molt il·lusionats, però molt sorpresos.
Com valoreu el suport de la ciutat a la iniciativa?
Ho valorem amb un deu, per posar una nota. Perquè, realment, l’Ajuntament, des de la Taula de persones amb discapacitat, des del primer moment ens va donar un suport que superava les nostres expectatives, tant l’àmbit de serveis socials, com l’àmbit d’esports. Això va fer que realment els jocs fossin un èxit. La veritat és que no ens esperàvem la magnitud del que estàvem muntant.
Una idea que es va fer molt gran...
La cosa va començar amb les quatre entitats que treballem de forma transversal a partir de la Taula de persones amb discapacitat, amb una proposta de, aprofitant que era un any olímpic a Londres, doncs fer uns jocs olímpics locals per a persones amb discapacitat. Després ens vam anar engrescant amb les proves, intentant vincular-nos a altres entitats del poble, com la UESC o el Muntanyenc, i donada la seva resposta, ho vam anar fent créixer. Ens vam adonar que estàvem muntant uns campionats. I la resposta per part dels usuaris de les nostres entitats, i després la resposta del poble... va ser realment magnífic.
Amb la bona acollida, quins són els projectes de futur?
Encara ho estem parlant, perquè la veritat és que encara estem aterrant, per l’èxit de tot plegat. El llistó es va posar molt alt. Ara ens estem reunint les quatre entitats per veure com ho vehiculem. En principi ja tenim converses amb el Club Muntanyenc, perquè el que sí que farem fins la propera olimpíada és anar fent esdeveniments esportius, i aquest any el més possible és que es dediqui a l’atletisme, i el Club Muntanyenc està molt engrescat. L’objectiu és que els nois vagin coneixent esports, els vagin treballant, i que tinguin un resultat bastant bo quan competeixin.
Com valoreu la resta de premiats?
La veritat és que, i no és falsa modèstia, al costat de la resta de premiats ens vam quedar molt estranyats. Al costat d’entitats que celebraven 25 anys, la nostra, que com a entitat no existeix, es veu molt petita. Per a nosaltres ja era un premi estar allà. Fins i tot al costat de gent que no va ser premiada! El nivell era molt alt.