Raquel Brun: "Tinc molt clar que em retiraré jugant al Club Voleibol Sant Cugat"
Aquesta és la primera temporada de la santcugatenca a l'Haro Rioja Voley, un dels equips punters de Superlliga 1 Femenina, la màxima categoria del voleibol estatal
Després de marxar del Club Voleibol Sant Cugat, on es va formar com a jugadora dels 11 als 18 anys, va jugar una temporada a Las Palmas de Gran Canaria i tres a l'Avarca de Menorca, amb qui la campanya 2013-2014 va ser subcampiona de la Copa del Reina. Brun té 23 anys, mesura 1,88 metres, juga d'atacant i és internacional.
En aquests moments, l'Haro Rioja Voley és segon al campionat, a 1 punt del líder, el Naturhouse Ciudad de Logronyo.
Com li està anant en la seva primera temporada a l'Haro Rioja Voley?
Estic molt contenta. Tenim un molt bon equip i entrenador. El club ens tracta molt bé, ens dóna tot el que necessitem. Entrenem matí i tarda i també estudio Administració i Direcció d'Empreses (ADE) per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Em queda un any de carrera.
Quin és l'objectiu que us marca el club per aquesta temporada?
Ens hem de marcar objectius a curt termini i anar partit a partit. Totes les jugadores volem ser a la Copa de la Reina i al play-off de Superlliga 1. És la finalitat de jugar a Superlliga 1.
Es veu algun dia tornant a jugar amb el DSV CV Sant Cugat?
Sí, sí. Tinc molt clar que em retiraré del voleibol jugant amb el DSV CV Sant Cugat.
El passat 22 d'octubre va jugar contra el DSV CV Sant Cugat.
Vam guanyar 1 a 3 en un partit molt intens, però sabíem que seria un partit complicat tot i que és un equip acabat d'ascendir.
Se li va fer estrany jugar a Sant Cugat?
Una mica sí perquè és la meva casa i el meu club. És on m'he format com a jugadora. Però em fa il·lusió jugar aquí perquè gaudeixo i recordo els moments en què he jugat en aquesta pista. També la grada... M'agrada molt jugar-hi i tenia moltes ganes de fer-ho.
A més, al davant tenia la seva germana Laura.
Ja hem jugat moltes vegades en contra. A dins de la pista cadascuna juga pel seu equip, a fora, som germanes. És el que toca.