Terribas: "Mai relegarem la base perquè el primer equip jugui competició europea"
Núria Terribas Sala és, des del gener de 2017, la presidenta del DSV Club Voleibol Sant Cugat, entitat de la qual el 2015 va entrar com a vicepresidenta
Aquesta santcugatenca de 52 anys és advocada especialitzada en bioètica i dirigeix la Fundació Grífols. Des de fa pocs mesos també és membre de la junta directiva de la Federació Catalana de Voleibol.
És presidenta des del gener del 2017. Quin balanç en fa dels seus primers 10 mesos d'acció?
Molt positiu, de molta densitat de feina. Des de fora no ho sembla, però gestionar un club com aquest genera molta feina en el dia a dia, no només en l'inici de temporada. Però dona molta satisfacció veure tantes nenes i famílies que poden practicar esport i que gaudeixen fent-ho malgrat els petits conflictes que sempre hi ha interns. L'esforç val la pena.
Com li agradaria deixar el club quan marxi?
M'agradaria que hi continués havent-hi la bona cohesió que hi ha. Vull destacar que hi ha una gran cohesió al cos tècnic i, això, és molt important per un club. Tenim 17 entrenadors i hi ha molt bona sintonia i capacitat d'ajudar-se entre ells. M'agradaria que això no es perdés. I això és important treballar-ho des de la junta perquè el cos tècnic se senti recolzat, perquè quan hi ha problemes ens posem amb ells a resoldre'ls i perquè no els generem més dificultats. Aquesta és una tasca important que ha de fer la junta perquè el cos tècnic és una base fonamental del club. Les jugadores ho són, però si no hi ha un cos tècnic bo i potent... Tenim gent de molt nivell, tant tècnic com humà, que això és molt important.
I amb l'equip a Superlliga.
M'agradaria poder marxar amb la consolidació del primer equip a Superlliga 1 d'una manera ja definitiva. Aquesta temporada 2017-2018 estem en una línia boníssima, molt millor aquest inici de temporada que la passada, on vam patir molt. Esperem mantenir-ho. I que l'equip de Superlliga de Sant Cugat pugui ser un equip ja dels de tradició a Superlliga 1 per uns quants anys. I l'altra cosa que m'agradaria deixar és veure com aquesta pedrera de nenes que anem formant van arribant a nivells alts per poder nodrir l'equip de Superlliga. Sempre necessitarem dos o tres reforços de fora perquè la competència és molt gran, però que la base que hem treballat des de baix pugui arribar al màxim nivell. I també que puguem consolidar el tema de l'esport escolar amb el federat.
El CVB Barça té 4 jugadores formades al CV Sant Cugat, i un entrenador Aitor Piñol. Què pot fer el club perquè això no passi?
Una cosa que no hem de fer és obsessionar-nos en què les jugadores ens puguin marxar i fer tots els possibles perquè no marxin. La competència és molt forta. En la Superlliga 1, la majoria són equips que el que tenen són un primer equip i res més. Un club com nosaltres, que té la base com a patrimoni principal i, a més, un equip a Superlliga 1, és l'excepció. Aquests clubs són molt potents econòmicament, tenen patrocinadors i ajuts de les seves comunitats autònomes. Que la teva jugadora que l'has format a casa li ofereixin el doble, econòmicament, del que tu li pots oferir, no ho podem evitar. Llavors ja és la decisió de la jugadora, de dir jo em quedo en el que ha estat casa meva sempre o vaig a fer-me un lloc professionalment. i aquesta opció no la podrem evitar perquè nosaltres mai podrem competir en l'àmbit econòmic, ni ho pretenem. La filosofia del club no és ser una superpotència econòmica per tenir un Superlliga 1 Top sinó poder-nos mantenir a un nivell de Superlliga 1 amb l'essència de la casa i algun reforç complementari que no ens suposi un sacrifici econòmic molt gran. Aquesta temporada 2017-2018, per exemple, ens ha marxat l'Aitana i quan la veus jugar amb la samarreta del CVB Barça dol. Cadascuna té la seva trajectòria. Nosaltres entenem que lliurement la jugadora pot decidir. Sap el que el club li pot oferir. Després cadascú posa la seva escala de valors on la posa.
Veurem el primer equip a la part alta de Superlliga 1?
No ho sé. Tal com estan les coses és veritat que la lliga està molt competida. Podem estar allà plantant cara. Ara som 7es de 12 equips. L'equip està sòlid i és un grup cohesionat, que és un element molt important. En el nostre club, l'element de les noies que han vingut de fora és molt important i cal destacar que han sigut noies que s'han integrat molt bé sense generar ni mig conflicte, tot el contrari, entrant ràpidament amb la dinàmica de club, que és molt important. Tenim exemples d'altres clubs en què això no passa i, fins i tot, aquestes jugadores han de marxar. La Carla, la Taylor i la Núria de León s'han integrat excel·lentment i fan un bon grup.
Veurem el DSV CV Sant Cugat en competició europea?
Ens queda lluny i ens queda exageradament ambiciós perquè el tema econòmic aquí sí que és molt important. I el que nosaltres no farem mai és relegar la base, a l'escola de voleibol que tenim, per fer passar davant una competició europea. Això no ho farem perquè no és la nostra filosofia. Si no hi som, no passa res.
En quin moment es troba el club?
En un moment dolç. Aquests últims anys hem crescut exponencialment, afavorits també per la demografia de Sant Cugat.
El club necessita més instal·lacions per entrenar?
Sí. Estem en la batalla de sempre que té Sant Cugat, que falten instal·lacions, tot i que s'acaba de posar en marxa el nou pavelló de la ZEM La Guinardera i s'ha de construir un nou pavelló al nou Leonardo da Vinci. No només creix el CV Sant Cugat, també ho fa la resta. El club està consolidat i continua creixent, però haurem de veure com resolem el tema dels espais. Estem a Valldoreix com punt de joc central, però tenim franges horàries a la ZEM La guinardera, a l'escola de la Floresta, al Centre d'Alt Rendiment (CAR) i al Pavelló 3.
Aquesta temporada 2017-2018, quines competicions tenen previst demanar per organitzar?
Si fem bé les coses tenim opcions d'anar als 3 Campionats d'Espanya, infantil, cadet i juvenil. Tenim equips per ser-hi. El juvenil A jugarà la Superlliga Júnior i podríem demanar organitzar-la.
El club té alguns dels millors entrenadors de formació de Catalunya?
Crec que sí. Hi ha entrenadors que fa molts anys que són al club. Alguna cosa estem fent bé quan els tècnics es formen aquí i van pujant de nivell. Tenim molts entrenadors llicenciats en Ciències de l'Esport i molts de Nivell 3 que poden portar equips en l'àmbit estatal. Tenim un molt bon planter de tècnics, molt ben formats i molt consolidats en la filosofia del club. I això és un actiu importantíssim. Des de fora els hi han fet ofertes i propostes per marxar, i no ho han fet. Hem incorporat cinc entrenadors nous i estic molt contenta de la simbiosi que han fet aquestes persones amb el club. Recentment vam fer un dinar de directius i tècnics.
El 2018 el CV Sant Cugat farà 30 anys d'història. Què faran per celebrar-ho?
Un acte central i, després, aprofitant que Sant Cugat serà Ciutat Europea de l'Esport 2018 donarem una mica més de volada el nostre Torneig Internacional Ciutat de Sant Cugat de Voleibol Base, organitzar algun campionat estatal. Hi estem treballant.
El CV Sant Cugat és un dels tres clubs fundadors de l'associació Sant Cugat Creix.
Crec fermament en el projecte de Sant Cugat Creix. Té molt potencial. Hem de veure si aconseguim donar-li la visibilitat que mereix. La Carta Ètica és un tema cabdal i li dona un valor afegit als clubs de la ciutat molt rellevant. Quan ho expliques a fora, la gent ho valora molt. A més, és un element que ens ha servit molt per anar a ensenyar el club a fora, a les empreses i institucions els agrada molt. És un projecte que l'hem de protegir i preservar per fer-lo créixer. Val molt la pena. Nosaltres hi serem a mesura que anem aportant tot el que puguem.
Aquesta és la tercera temporada que l'empresa DSV patrocina el CV Sant Cugat.
I n'estem molt contents. Li hem d'agrair a l'Iban Mas l'aposta pel club. No és gens fàcil trobar patrocinadors per l'esport femení. També agraïm el suport de Securitas, que ja fa uns anys que estar amb nosaltres, i aquest any tenim un nou espònsor, She Is, una botiga de roba de dona de Sant Cugat.
Amb Miquel Martínez, hi ha un abans i un després del CV Sant Cugat?
Com a president, el Miquel va ser un home carismàtic, amb un mandat molt llarg de 8 anys. Forma part de la història del club. La nova junta hem treballat en la continuïtat de la manera de fer del Miquel, però d'una manera més col·legiada, diversifiquem les feines entre tots. Quan vam entrar al club vam marcar unes línies d'acció que estan funcionant. A la vista estar el creixement i els resultats del club.
El club té nous projectes a la vista?
Un projecte que ens agradaria fer és el voleibol masculí perquè ens l'estan demanant. Sant Cugat tindria massa crítica per començar amb equips petits, però les instal·lacions ens limiten molt. Si no podem acollir tot el femení que voldríem, doncs primer prioritzarem poder cobrir això i després ens obrirem a nous horitzons. També m'agradaria fer alguna cosa en l'àmbit de la discapacitat, fer alguna activitat de voleibol inclusiva per a gent amb discapacitat intel·lectual. Ho hauríem de fer en col·laboració amb l'Ajuntament. Havíem fer algun primer contacte amb el Grup Catalònia. L'any que ve intentarem arrencar-ho.
El club gestiona els Centres Oberts Sant Cugat dels Jocs Esportius Escolars.
Nosaltres vam arribar a un acord amb l'Oficina Municipal d'Esport per a Tothom (OMET), amb l'objectiu de difondre el màxim el voleibol a les escoles. L'OMET gestiona tot el que són els equips escolars de les escoles, però en aquella escola que no surten prou nenes per fer un equip ens les deriven als Centres Oberts que té el club. Aquests els gestionem nosaltres de forma directa. Nosaltres coordinem els horaris d'entrenament i els entrenadors.