Víctor Font: "Impulsarem un projecte que transformi el model del FC Barcelona"

Víctor Font Manté presentarà la seva precandidatura a Sant Cugat el dimarts 11 de juny, a les 19 hores, en un acte al vestíbul del Teatre-Auditori de Sant Cugat, d'entrada lliure. Llavors, farà justament 1 any que Font va fer públic la seva precandidatura. El de Granollers, soci número 79.990 del Barça, es presenta per primera vegada com a precandidat, tot i que el 2010 va formar part de la candidatura de Marc Ingla. És cofundador i CEO de Delta Partners Group i va ser un dels fundadors l'any del 2010 del diari Ara, del qual és accionista i membre del consell d'administració. 'Sí al futur' va néixer el maig del 2015 en un acte de presentació que es va fer a Granollers. Víctor Font té 46 anys, està casat i té tres fills.

Què el fa decidir a presentar-se en les pròximes eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona?
És la combinació d'il·lusió i passió. Sense això, ni t'ho planteges. Després hi ha un procés de reflexió i un seguit d'inquietuds i un convenciment que és necessari impulsar un projecte, primer de manera no convencional per afrontar un repte majúscul que tenim en els propers 10 o 15 anys, i el convenciment de què podem ajuntar i convèncer a les persones necessàries pe impulsar aquest projecte.

Lidera aquesta precandidatura perquè el que ha fet i està fent l'actual junta directiva que presideix Josep Maria Bartomeu no s'està fent bé?
Perquè el model de club que fins ara ha sigut vàlid, amb independència dels encerts i els errors de qui presidia o presideix ara el club, perquè el model ha estat el mateix en les últimes dècades, és un model que creiem que és obsolet per poder fer front a un repte majúscul que és un repte que es dona degut a una confluència de factors. En els pròxims 10 anys, el Barça ha d'afrontar el relleu de la millor generació de futbolistes que hi ha hagut a la història amb el millor jugador de la història al capdavant, Leo Messi, en un moment en què el model econòmic, de negoci de l'entitat, està optimitzat al màxim. En els darrers dos anys, tot i ser la institució esportiva que més factura en el món, les despeses s'han disparat tant que, o venem jugadors o generem plusvàlues per més de 100 milions d'euros cada any, o no quadrem els números. I el creixement d'aquest model de negoci on 4, 5 o 6 grans contractes de patrocini, com Rakuten o els drets de televisió, et generen la gran majoria dels teus ingressos. I això té una capacitat de creixement limitada. A més, són contractes de llarga durada que no es renegocien cada any. I en canvi la pressió a les despeses continua creixent. Alhora, tens una competència cada vegada més potent i, a més, molts dels clubs més potents són propietat de propietaris molt rics, fins i tot ciutats-estat i països, que tenen una capacitat d'aportar diners i de capitalitzar els clubs que el Barça que no té, pel model de propietat que tenim, que creiem que és un tret diferencial que cal mantenir sí o sí. Alhora, hem d'afrontar la inversió patrimonial més gran de la història, amb l'Espai Barça. És clar, ho ajuntes tot i dius que el model de club que nosaltres hem tingut fins ara no ens servirà per fer front aquest repte. I, per tant, una de dues: o perquè no fem front aquest repte de forma exitosa ens veurem forçats a canviar el model de propietat, que creiem que seria un desastre, o tenim risc de no seguir competint i guanyar Champions. Donada aquesta conjuntura, el que creiem és que cal impulsar un projecte que transformi el model de club.

I com fer-ho?
Per transformar el model de club, el més important és canviar el qui i com es prenen les decisions. Jo ho he viscut en primera persona i, històricament, qui governa el club és una persona a qui li fa il·lusió ser president i que té amics i coneguts que tenen diners per avalar i que tenen, ara, cinc anys d'antiguitat. No hi ha cap altra requisit. I, a més, per com està muntat el model, qui té la sort i l'honor de governar i ser directiu se sent legitimat per entrar en el dia a dia de la gestió de la institució, amb independència que tingui experiència o no, que normalment no en té, entra a decidir coses del dia a dia. Això és un problema. Nosaltres creiem que hem d'assegurar que la composició del consell directiu hi hagi una sèrie de requisits basats en mèrits i experiència que van molt més enllà de tenir capacitat d'avalar i d'anys d'antiguitat. Visualitzem que per fer front aquest repte necessites un consell amb gent que tingui molta experiència en la part esportiva. És a dir, avui en dia les juntes directives tradicionals del Barça són empresaris que han fet diners, però que no hi entenen ni de futbol ni del món de l'esport. Creiem que es necessita gent amb molt de coneixement del món de l'esport en el consell, i gent que vingui del món de l'empresa, però no com ara de qualsevol activitat, com gent que ve del món de la construcció, de la indústria, de l'alimentació, si no gent que tingui experiència en el sector on el Barça ha de generar recursos, que és el món de l'entreteniment, dels continguts audiovisuals, de la tecnologia.., i després consellers que tinguin coneixements, relacions i experiència en el món institucional. Aquest és el primer canvi fonamental: la composició del consell. El segon és quin és el mandat que té el consell. Nosaltres creiem que el consell ha d'estar centrat exclusivament a prendre les grans decisions estratègiques del club i no entrar en la gestió del dia a dia. Perquè això permetrà tenir una estructura executiva molt més potent de la que hem tingut històricament. El model actual, on tens 20 directius que entren en el dia a dia, no hi haurà cap conseller delegat amb capacitat, experiència i talent que vulgui està treballant allà. Si tens 20 persones que cada dia t'han de dir el que has de fer... I el tercer punt és posar el soci molt més en el centre del club i, fins i tot, en un organigrama el posaríem a dalt de tot perquè és el propietari. Avui en dia, bàsicament quan hi ha un procés electoral, tots els directius i precandidats diuen que el soci és el propietari, però la realitat és que una vegada han demanat el vot, després, durant els sis anys de mandat, el soci no compta per a res. Nosaltres volem impulsar el vot electrònic que ens permet involucrar el soci molt més en la vida del club. No en presa de decisions tècniques, que per això hi ha el consell i l'equip executiu que estan preparats per poder-ho fer, si no en involucrar el soci en presa de decisions que tinguin a veure en la simbologia del club, com el tema de l'escut, si s'ha de retirar una samarreta d'un jugador o no, el nom de l'estadi, el nom del museu... I demanar-los molta més opinió. Si el soci és propietari, cal posar-lo al bell mig del model de governança. Creiem que aquests tres canvis que he exposat és el principal canvi fonamental per poder donar-li una volta en el model de club.

També vol fer canvis en l'àrea esportiva, econòmica i social?
Sí, sí. En la part esportiva, més que fer canvis, volem reforçar el caràcter multiesportiu de l'entitat. Nosaltres som de dir sí a les seccions, al màxim, perquè és un tret diferencial. I, si som capaços de donar-li una volta en el model econòmic, generarem suficients recursos per poder refer-les. En futbol, volem ser molt fidels a una idea. Hem tingut la sort de ser hereus de Johan Cruyff i, per tant, ser molt fidels en aquest estil de joc. En tota l'estructura esportiva de futbol, des del vicepresident esportiu fins a l'últim entrenador, volem tenir les millors persones, les que més coneixen aquest model. Em sembla clau. I, actualment, aquesta és una de les coses que no s'està fent bé.

En l'econòmica?
Hi ha una necessitat, com ja he explicat, que el model de negoci actual està optimitzat al màxim, i si volem preservar el model de propietat que tenim, que és el que volem fer, hem de fer créixer molt més els ingressos. Empresarialment, avui en dia el Barça és una mitjana empresa. A Catalunya hi ha 70 empreses que facturen més que el Barça. Traient vendes de jugadors, facturem al voltant de 700 milions d'euros. I, empresarialment, això és una mitjana empresa. I tenim milions de seguidors arreu del món. I per què passa això? Doncs perquè no els hi venem productes i serveis directament. I aquí és on creiem que hi ha la gran oportunitat, fent ús de la tecnologia, continguts audiovisuals, ecommers, etc.

I en la social?
Estem convençuts que l'impacte que pot tenir el Barça a Catalunya i a arreu del món és brutal i, per tant, volem fer un pla social molt més ambiciós d'impacte, de manera que el Barça sigui un agent actiu per fer front als grans reptes que la societat té en el segle XXI. Creiem que pot ser un tret diferencial espectacular.

Les pròximes eleccions a la presidència del Barça s'haurien de celebrar l'estiu del 2021. Ara som a mitjans del 2019. Per què es presenta amb tant temps de marge?
El que em porta a estar impulsant el que estic fent és la reflexió per la qual vaig passar després d'haver tingut l'experiència en el procés electoral del 2010. Em vaig adonar que els projectes que es vesteixen per governar el club són projectes fets a correcuita, 5 o 6 mesos abans de les eleccions. No són projectes molt sòlids quan has de fer front a un repte com aquest. I ja en el 2014 ens vam posar a treballar.

En l'hipotètic cas que s'avancessin les eleccions, vostè hi estaria a favor?
Jo penso que s'haurien de fer, que és urgent que es facin, i lògicament, cada any que passa sense que es facin és un problema. Per tant, en aquest sentit, si les eleccions fossin avui, molt millor que demà. Les dues coses que més ens preocupen són la inconsistència en la part esportiva, que no només és el futbol, també el bàsquet, l'handbol, el futbol sala, hoquei..., i que els resultats, sobretot en l'àmbit europeu, no són els que podrien ser. I la part econòmica és molt poc transparent i el soci no és conscient del repte econòmic que té el club.

Quin balanç en fa del mandat de Josep Maria Bartomeu?
Pobre, amb llums i ombres. Llums, en el sentit que s'han fet algunes coses bé i amb alguns fitxatges que la secretaria tècnica ha encertat. Andoni Zubizarreta va encertar amb alguns fitxatges de forma claríssima i, fins i tot, actualment també s'han fet alguns bons fitxatges, com Lenglet. En la part econòmica s'han optimitzat fonts de generacions d'ingressos i s'han renegociat alguns contractes com el de Rakuten. Però, és clar, això era el més fàcil. El que crec que és un problema és no haver fet ús d'aquesta època daurada, de la millor generació de la història, per fer una transformació del model de negoci i, sobretot, per ser molt més consistents i fidels en aquesta idea.

El dimarts 11 de juny, a les 19 hores, al vestíbul del Teatre-Auditori de Sant Cugat, presentaran la seva precandidatura als santcugatencs. Què els ha fet decidir venir a Sant Cugat?
Un altre dels avantatges d'estar treballant amb tant de temps és que intentem poder explicar directament el nostre projecte a quants més socis i sòcies, i donar-los l'oportunitat de fer preguntes i nosaltres contestar. Això ho estem fent amb grans actes, com el que vam fer a Barcelona el 30 de gener, amb més de 600 barcelonistes. A Granollers, on visc, vam fer el mateix dos mesos després, i ara ho fem a Sant Cugat perquè també és bressol dels barcelonistes. I ho continuarem fent. Tots aquells socis i sòcies que vulguin conèixer el nostre projecte es poden registrar al nostre web (sialfutur.cat). Així, podem tenir un diàleg directe amb els socis i sòcies. A Sant Cugat hi ha 3.000 socis i sòcies. Sant Cugat és, després de Barcelona i L'Hospitalet de Llobregat, la ciutat amb més nombre de socis del club.

En la seva precandidatura hi ha gent de Sant Cugat. Qui són?
Així és. No li puc dir noms. Estaran en primera línia.

S'ha dit que Xavi Hernández podria formar part de la seva precandidatura.
Parlo amb ell cada setmana. Quan parlo de tenir els millors coneixedors de l'estil Johan Cruyff per liderar el projecte esportiu, el Xavi ha d'estar en una posició de lideratge molt important. Jo no dic entrenar. Ell sap que ho veiem així i comparteix la nostra visió de la necessitat de transformar el club, de fer canvis, i per tant, esperem que pugui formar part del projecte. De Xavis no n'hi ha molts.

I Xavi els ha respost?
Tampoc li hem anat a dir que signi per nosaltres. Ens agrada per la seva personalitat, manera de ser, intel·ligència, capacitat...

I en aquesta mateixa posició com la de Xavi, han parlat amb altres persones?
Amb moltíssima gent. Quan parlem de tenir els millors professionals, coneixedors del model Cruyff, estem parlant de Pep Guardiola, Xavi Hernández, Joan Vilà, Albert Benaiges, Òscar Garcia Junyent, Jordi Cruyff, Carles Puyol i Víctor Valdés. Hem parlat amb ells.

Si vostè fos ara president del Barça, Ernesto Valverde seguiria sent la pròxima temporada entrenador del primer equip de futbol?
No ho decidiria jo. Aquest és, precisament, un dels canvis del model de gestió que s'han d'executar de forma urgent. Això hauria d'estar en mans d'algú com el Xavi. Havent parlat amb molta gent que coneix el model i com a aficionat al futbol, Valverde no hauria d'haver estat en cap moment una de les persones escollides per ser 100% fidel en aquesta idea de joc.

Ara mateix, el millor entrenador per dirigir el primer equip de futbol del Barça és Pep Guardiola?
Un dels millors, sense cap mena de dubte. Per a mi, actualment, és el millor entrenador del món i, a més, 100% fidel a aquesta manera de fer que ens ha fet tan únics.

Éric Abidal, el secretari tècnic del Barça, ha fitxat jugadors com Murillo, Boateng, Malcom i Todibo, que no han donat cap resultat.
Com a soci em desconcerta bastant el qui i com es prenen decisions.

Que per molts anys més tinguem a Leo Messi.
Sense cap mena de dubte, però també a Sergio Busquets, Jordi Alba, Gerard Piqué, una generació ultra competitiva. I això, amb un equip que ha guanyat tant, conservar aquesta gana i aquesta capacitat competitiva, és un actiu que costa molt de tenir.

Qui creu que, finalment, seran precandidats en les eleccions al Barça?
És una molt bona pregunta. Al final sembla que sigui el dia de la marmota. Toni Freixa dona totes els senyals que vol tornar a presentar-se; Agustí Benedito, que ja ha dit que es tornarà a presentar per tercera vegada; Joan Laporta, que tot indica que també voldrà fer-ho; i hi ha d'haver algú que abanderi el projecte continuista, que sembla que serà Jordi Cardoner.

Quin seria, si vostè és president, el seu posicionament sobre la independència de Catalunya?
El club no s'ha de posicionar al voltant de la independència. El club s'ha de posicionar respecte a la defensa de drets universals i civils i de la llibertat. El club ha d'estar de forma molt ferma al costat de la voluntat majoritària del poble de Catalunya. I del Dret a Decidir, sense cap mena de dubte.

Quines opcions creu que té de ser president del Barça?
Nosaltres esperem que totes, i estem treballant per fer-ho possible. Estem esperançats i il·lusionats. Creiem que el Barça, realment, s'hi juga molt en els pròxims 10 anys.