Laura Esteve, caricaturitzada per Adolf

Actualitat

Ballarina de renom i mestra d’una passió: la dansa

Laura Esteve és la protagonista de la sèrie de <em>Retrats santcugatencs</em> d'aquesta setmana

Ballarina, professora i des de fa 18 anys directora del centre de dansa que porta el seu nom, a la plaça de Sant Pere. Laura Esteve va iniciar-se amb la dansa tard, quan tenia 10 anys. Però la seva evolució va ser molt ràpida, gràcies, diu, als grans mestres que va tenir en la seva etapa de formació: primer l’Emma Maleras i després el Joan Magriñà. Als 16 anys va entrar al cos de ball del Liceu, fins que va decidir marxar a provar fora de casa. “La meva il·lusió era sortir fora i treballar en companyies estrangeres”. Va marxar a França. Primer va estudiar al Centre de Dansa Internacional Rosella Hightower (Cannes). Després de dos anys va entrar al Ballet de Nancy i, posteriorment, al Ballet del Nord, a Lille, com a ballarina solista. Va fer tournés amb grans ballarins del moment com Rudolf Nureyeff i Vera Kirova.

Acabada aquesta etapa, l’any 1986, va tornar a Catalunya i es va associar amb Pilar Roig. Plegades van crear Fusió. “Vam créixer moltíssim juntes, fins que ens vam adonar que allò se’ns feina petit i que cadascuna hauria de tirar pel seu compte”. Tot i així va estar-hi gairebé 10 anys abans d’instal·lar-se definitivament a l’actual edifici que avui és el Centre de Dansa Laura Esteve. “Em vaig enamorar de la casa. En aquell moment estava en runes, però era una casa amb molta història. Havia estat l’ajuntament, una fonda i fins i tot va ser el lloc on es feia el ball del poble”.

Tot una vida dedicada a la dansa! “No he fet una altra cosa. Jo des de ben petita sabia que el món de l’espectacle i l’escenari eren fets per a mi. Potser el que no entrava en els meus plans és que em dedicaria a ensenyar. Però crec que sóc millor professora que ballarina”. La seva dedicació incondicional li va suposar un Premi Ciutat l’any 2011. “Intento ensenyar la dansa amb la mateixa passió i el mateix amor que em van transmetre a mi els meus mestres”.