Carmen Rojo, qui va engrendar un restaurant històric: El Méson
La fundadora d'El Mesón és la protagonista de la sèrie de retrats santcugatencs
El dia abans de trobar-me amb la Carmen Rojo, un grup d’amics li havien fet una festa sorpresa per celebrar el seu aniversari i el seu sant. Està molt afònica, diu, “de la il·lusió que em va fer!”. Carmen Rojo és natural de Nava de Roa, un petit poble de la província de Burgos, però des de ben petita viu a Sant Cugat. “Sóc més santcugatenca que burgalesa. Jo, de Sant Cugat t’ho podria dir tot. Són 81 anys!”.
Va obrir el restaurant El Mesón l’any 1964, però abans havia treballat al Bar Cristal, que era propietat dels seus sogres, i va obrir una sabateria que li va durar pocs dies. Li agradava la restauració i va voler posar una cuina i un petit menjador al Bar Cristal, i com que els seus sogres s’hi van oposar, va buscar una alternativa. “Vam trobar aquest local, que aleshores era una casa particular. Però jo no vaig veure la casa, jo de seguida vaig veure el negoci. Vaig sortir-me amb la meva, encara que no teníem ni una perra”.
El Mesón va ser fundat, exactament, el 22 de desembre. “Vam esperar la Loteria de Nadal. Com que no va tocar, a les set de la tarda va venir mossèn Juli a beneir-lo”. Rojo diu que amb el temps el restaurant “va tenir la millor clientela de Sant Cugat”, i m’assegura amb orgull que va ser el primer local de restauració on van començar a venir dones. Al restaurant van néixer entitats i també va ser el lloc de reunió on es trobaven els intel·lectuals de Sant Cugat, entre ells en Gabriel Ferrater.
El Mesón va ser traspassat l’any 1994, i durant bastant de temps no va tornar, malgrat que allò havia estat casa seva. Encara avui la sent així. M’explica també que durant els anys en què Josep Barnils va ser alcalde, va liderar un moviment amb un grup de gent que “era el millor de Sant Cugat” per evitar que l’alcalde enderroqués la muralla del Monestir. Per sort, el moviment va triomfar.