Beltran: "Quan vam obrir, el Casablanca era diferent de tot el que hi havia al poble"

L'estiu del 1980, el Casablanca encenia per primera vegada els fogons que donarien menjar als santcugatencs durant més de 36 anys. El passat 30 de juny, aquest emblemàtic restaurant, situat al carrer de Sabadell, tancava les seves portes per la jubilació dels seus propietaris, l'Antoni Cuadrillero i l'Antoni Beltran.  El TOT ha entrevistat Antoni Beltran per recordar la història d'aquest restaurant. 

Com han anat aquests 36 anys?

Han estat uns anys molt interessants. Sobretot els primers anys del restaurant. Els últims han estat una mica més decebedors, amb la crisi, ha costat molt. Ja no és com quan vam començar nosaltres. En aquell moment érem poquets restaurants a Sant Cugat. Ara n'hi ha moltíssims i la gent vol provar coses noves. El comiat ha estat una mica trist.

Parlant d'aquest inici, quina va ser la clau de l'èxit?

Crec que érem diferents, érem molt joves teníem moltes ganes. El Casablanca era diferent de tot el que hi havia a Sant Cugat, vam arribar amb idees diferents. A més, el local tenia un pati que era preciós, cosa que amb els anys es va perdre, perquè l'hereu del propietari va voler fer pisos i nosaltres ens vam veure obligats a quedar-nos només amb la zona del restaurant que hi havia ara.

I pel que fa als últims anys, com van anar?

Han estat molts anys i estem cansats. Arriba un moment que dius... hi ha molts restaurants a Sant Cugat i crec que no hem sabut connectar amb les noves generacions. La nostra clientela sempre ha estat de la nostra edat o una mica més gran. Amb la gent de 30-40 anys no hem sabut connectar o no hem sabut donar-nos a conèixer.

Per què?

No crec que fos per la cuina. Una de les raons podria ser el fet que nosaltres no hem tocat les xarxes socials. Avui dia la gent jove se les mira molt...

"Vam aprendre molt dels nostres clients"

I quina cuina han pogut tastar els vostres comensals? 

El tipus de cuina que hem ofert ha estat una cuina de mercat, ben feta i amb molta estima.

Quin moment no oblidareu mai? 

Als inicis del restaurant vam conèixer una gent que era una mica més gran que nosaltres i venien del món del cinema i del cultural en general. Ells ens van ensenyar molt de vins, de menjar, de beure i de viure. Això va ser una part molt important per a nosaltres. Vam aprendre molt dels nostres clients, sobretot al principi. Érem joves, potser ens treien 10 anys i estaven més rodats i en sabien molt. Aquella època vam tenir molta gent coneguda al restaurant.

Ja fa un mes que vau tancar el restaurant, trobeu a faltar el seu dia a dia?

La veritat és que no l'hem trobat gens a faltar encara... Han estat molts anys i ara comencem una altra etapa de la nostra vida.