VÍDEO: 10 anys de la mort de l'artista santcugatenc Josep Grau-Garriga
Grau-Garriga va morir a la ciutat francesa d’Angers als 82 anys en plena maduresa artística
Aquest 29 d’agost fa deu anys que l’artista santcugatenc Josep Grau-Garriga va morir sobtadament a causa d’un ictus, truncant una vitalitat creativa excepcional. Va morir a la ciutat francesa d’Angers als 82 anys en plena maduresa artística.
L’artista va néixer el 1929 al carrer de Sant Antoni de la nostra ciutat i va morir a la Vall del Loira on va decidir viure els darrers vint anys. Grau-Garriga format a la facultat de Belles Arts, de ben jove va assumir la direcció artística de la qual es va denominar “Escola Catalana de Tapís” a la Casa Aymat. Des d’allà va trencar fronteres renovant el llenguatge tèxtil, convertint-lo en art i en el que es van afegir artistes com Miró, Picasso, Tàpies, Subirachs o Rafols Casamada.Com un artista del renaixement Grau-Garriga també va ser un reconegut muralista, dibuixant, escultor, gravador i sobretot pintor. També va ser conegut arreu pels seus environaments.
Grau-Garriga a l'escola
Grau-Garriga a la plaça Barcelona XX
Grau-Garriga amb els seus germans
Grau-Garriga amb els seus germans Tomàs i Jaume, fent de banderers per Sant Antoni, l'any 1952 a Sant Cugat
Grau-Garriga el dia de Corpus
Grau-Garriga pintant l'ermita de Sant Crist de Llaçeres 1957
Grau-Garriga al mural de la seu de Totmedia, l'any 1999
Grau-Garriga a la casa Aymat amb Joan Miró 1968. FOTO: Fons Cabanas (fotògraf). AMSCV
Cartell de l'Any Grau-Garriga a Sant Cugat del Vallès (2004)
Grau-Garriga a Paris 1957
Grau-Garriga a París l'any 1957
Grau-Garriga amb Jean Lurçat a Saint Céré 1957
Retaula dels penjats. Sant Cugat, 1972
Monument a l'esperança. Environament al Monestir de Sant Cugat l'any 1973
Grau-Garriga a l'església de Sant Pau del Camp
Grau-Garriga a l'environament dels "Segadors" a la plaça de Sant Jaume. Barcelona, 1979. Foto: cedida
Grau-Garriga a l'exposició al Museu d'Art modern de París, l'any 1981
Grau-Garriga instal·lant un environament a la ciutat de Carcassona, l'any 1982
Grau-Garriga al programa "Identitats" de TV3 amb Josep Maria Espinàs, l'any 1986
Grau-Garriga amb el filòsof José Maria Valverde a Nicaragua l'any 1987 davant la pintura "La luna mala del indio"
Grau-Garriga amb el seu fill Jordi instal·lant un environament al castell d'Angers, França, any 1989
Grau-Garriga al seu taller de Barcelona, l'any 1995
Grau-Garriga en una exposició a Sant Cugat l'any 1995
Grau-Garriga teixint al seu taller de França
Grau-Garriga al seu taller de tapís de França
Grau-Garriga a una exposició d'Angers l'any 2002
Grau-Garriga amb una de les seves obres tèxtils
Grau-Garriga al Claustre del Monestir de Sant Cugat
Funeral Grau-Garriga a Saint Mathurin 2011
El germà de Grau-Garriga, Tomàs Grau, destapant la placa que recorda on va néixer, al carrer de Sant Antoni de Sant Cugat, on avui hi ha la seu de Totmedia
Grau-Garriga retretat pel fotògraf santcugatenc Pep Pujol
Centre Grau-Garriga d'Art Tèxtil Contemporani. Can Quitèria. Sant Cugat
"Grau Garriga, Un lloc especial". Fotografia: Fiona Morrison
Grau-Garriga va voler lligar els seus dos cognoms com a homenatge a la seva mare. Humanista compromès amb la justícia social i el país, sempre va voler sentir-se lliure. Incansable investigador amb un llenguatge plàstic de forta personalitat arrelat a la terra, a través d’ella amb els materials, les formes, els colors, va revolucionar el tapís pel qual va ser reconegut internacionalment amb nombroses exposicions i amb obra a diversos museus al món com al Metropolitan de Nova York, Huston o al MACBA. Aquí se’l va reconèixer amb la Creu de Sant Jordi, el premi Ciutat i la Medalla d’or de la Ciutat a titol pòstum atorgada per unanimitat de tot el Consistori en un ple extraordinari l’any 2012, i a França va ser nomenat Chevalier des Arts. L’any 2004 Sant Cugat li va retre homenatge amb diverses exposicions en l’anomenat “Any Grau-Garriga”.
Se l’ha valorat sempre per mèrits propis i per la seva inqüestionable contribució a l’art. El 2019 es va inaugurar el Centre d’Art Tèxtil que porta el seu nom a la masia de Can Quitèria. L’artista sempre va mantenir forts lligams amb el seu poble natal i aquí ens queden les pintures murals del Sant Crist de Llaceres, alguns tapissos al fons Municipal i l’exposició Vermells que actualment podem veure a Can Quitèria, l’environament a la Sala Capitular del Monestir i l’exposició de dibuixos a la Galeria Canals.
Josep Canals per recordar-lo en aquest aniversari ha organitzat la ruta Grau-Garriga amb diverses visites a espais de la ciutat vinculats a l’artista, una ruta que acaba amb un homenatge aquest diumenge 29 a les 12 al Claustre del Monestir.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.