Broggi: "La desaparició de Wendy és d’aquelles obres que et queden gravades”
L'obra arriba al Teatre-Auditori el dissabte, 25 de febrer, a les 21 hores
Amb quina proposta arriba Oriol Broggi?
És una companyia de teatre que ha de fer una obra de teatre, senzilla, amb pocs recursos... i és una companyia de teatre de tota la vida que intenta resumir qualsevol companyia de teatre que ha anat pels llocs a fer funcions i obres. Arriben a un teatre a fer la funció, i s’han equivocat de decorat. Llavors, han de començar a girar l’argument. Havien de fer Peter Pan i Wendy i ara faran La Ventafocs.
Què vol transmetre l’autor de l’obra?
Amb aquesta obra, Josep Maria Benet i Jornet, l’any 1972, parla sobre el teatre, amb aquest argument; amb aquesta excusa. I a partir del teatre comença a parlar d’ell mateix, de nosaltres, d’una forma d’explicar les coses. I acaba sent una obra molt estranya, la veritat, no gens convencional. Molt especial, i molt engrescadora.
Quina ha estat l’acollida del públic?
És una obra desconcertant. Hi ha una part del públic que queda desconcertat, però és d’aquelles obres que et queden gravades. No és una obra més. Tocar uns temes que et queden gravats, i encara que et desconcertes, igual que al principi els passa als personatges, t’acaba tocant. L’acollida, crec que quasi sempre és bona en situacions d’aquestes, perquè la cosa no convencional sempre agrada.
Què suposa estar al capdavant d’una obra no convencional com a director?
Intento que les obres que faig sempre siguin poc convencionals. És molt fascinant, el teatre, perquè és una aventura constant quan el vas a veure, o quan l’estàs fent, perquè t’obligues a plantejar-te les coses d’una manera diferent. Com més poc convencional sigui allò que veus, més atractiu acaba sent.
Per què no s’ha de perdre el públic la proposta?
Jo sempre diria a tothom que vagi més al teatre, perquè anar al teatre fa que no et quedis estancat en tu mateix, i que facis un pas endavant. Encara que sortir de casa costa, encara que fa fred... ja has fet un pas endavant, i trobaràs un moment, una escena, o una frase, que t’entusiasmi. Val la pena provar-ho.