Casale: "Són peces que apel·len a les emocions"
La pianista Cristina Casale porta al Teatre-Auditori de Sant Cugat ‘Sang a les venes’ i ‘Dues històries musicals’ aquest cap de setmana
El Teatre-Auditori de Sant Cugat acull aquest cap de setmana les dues propostes de la pianista Cristina Casale a la sala d'aquesta temporada. La primera, aquest dissabte, 12 de març, a les 21 hores, quan interpretarà Sang a les venes portant la passió i el virtuosisme a l'escenari.
La segona proposta arriba diumenge, dia 13, a les 12 hores amb Dues històries musicals. Contes al piano, acompanyada de Jordi Bosch, per acostar la música clàssica als més petits.
Cristina Casale torna aquesta temporada a l’escenari del Teatre-Auditori amb dues propostes. Què ens proposa?
Aquest any porto dues propostes. La primera, el dissabte 12 de març, és Sang a les venes. És un concert de proximitat, amb el públic dins de l’escenari del Teatre-Auditori. És un concert comentat, amb les creacions de compositors que han escrit obres temperamentals, peces que apel·len a les emocions, a la sensibilitat humana.
I diumenge, dia 13, canvia de públic, però sense deixar la proximitat...
El diumenge es canvia completament de gènere, i fem dos contes musicals amb el Jordi Bosch. És una proposta familiar, també de proximitat, amb els nens tan a prop del piano com vulguin, perquè vegin bé què és tocar el piano.
Quins són els contes que proposen?
La primera peça és El bosc de les fades del compositor Abraham Espinosa, i la segona és El primer concert de l’ós Paddington, una divertida història de l’anglès Herbert Chappell amb lletra de Michael Bond. Aquest és el cap de setmana musical que proposo, molt contrastant, però molt interessant tant per a mi, com, espero, per al públic.
Repeteix el format de proximitat. Què vol aportar al públic?
Com sempre dic, la idea és desencotillar el format de concert de música clàssica i tornar als orígens d’aquest tipus de concerts. L’origen dels concerts cal buscar-lo al segle xviii als salons de les cases aristocràtiques, on els músics interpretaven ben a prop del públic, i també intercanviaven opinions, i així s’enriquia tota una vetllada. Era un acte social i cultural, i molt més complert que quedar-se en silenci.
El format que proposa diumenge, també el repeteix de la passada temporada, amb els nens a tocar del piano...
Sí, vam fer-ho l’any passat també amb el Jordi Bosch, i repetim amb aquest gran actor i presentador que és un imant per a grans i petits. És una proposta allunyada del que faig normalment, que són concerts de clàssica com a solista o en cambra. Però és divertit perquè precisament m’agrada que apropi la musica clàssica als més petits, i enganxi també els pares que potser tampoc coneixen aquest tipus d’històries. Són històries molt dinàmiques i molt ben compactades pel que fa al text i la música per donar molta expressivitat. Tot plegat, enriqueix la imaginació de l’infant.
Què diria al públic santcugatenc perquè no s’ho perdi?
Que si volen gaudir de la interpretació al piano des d’una perspectiva diferent, de ben a prop, i si volen conèixer l’intèrpret i enriquir un recital d’una manera també diferent, els convido a venir tant dissabte com diumenge.