Colell: “El cinema català està en un bon moment però no hem d’abaixar la guàrdia”

Nascuda l’any 1968, Judith Colell va estudiar Belles Arts a Barcelona i Cinema a Nova York. Des de 1991 que el cinema ha format part de la seva carrera. Al llarg de la seva carrera ha dirigit vuit llargmetratges aconseguint èxits com el premi del Jurat al Festival de Sant Sebastià per ‘Elisa K’ (2010). Els seus últims treballs van ser la TV movie ‘L’últim ball de Carmen Amaya’ (2014) i el film rodat a República Dominicana ‘15 horas’ (2021).    

Des del juny de 2021 la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català és la santcugatenca Judith Colell. Amb un any i mig al capdavant de l’ens, la seva junta ja ha introduït força canvis i té la intenció de sumar-ne molts més. Actualment Colell compagina tasques docents a la Universitat Blanquerna amb l’Acadèmia i, si li queda temps, també continua la seva carrera com a directora i guionista. L’any passat va estrenar la pel·lícula  15 horas, un drama familiar sobre violència masclista a les altes esferes socials rodat a República Dominicana.

Per què va presentar-se per a presidir l’Acadèmia?

Fa anys vaig estar a l’acadèmia espanyola i allà vaig veure que hi havia moltíssimes possibilitats de donar a conèixer la cinematografia d’un país i de poder ajudar-la a créixer.

La seva junta ja té un any i mig de bagatge. Què ha canviat a la institució?

Diferents coses. Estem complint el nostre programa. El primer va ser obrir comissions com la de memòria o la d’educació. Estem fent formació i també hem creat un departament contra els abusos, que és quelcom molt important. Tot just hem iniciat una residència de guions amb la qual vuit guions seran tutoritzats i remunerats. Estic bastant contenta del que hem fet en un any i mig.

I els Premis Gaudí?

Hem donat un enfoc nou i els hem canviat d’espai. A més, també he pogut treballar amb Sant Cugat fent l’espot dels premis de l’any passat, fet que repetirem aquest any.

Com definiria la salut de cinema català?

És força bona. Hem tingut la gran alegria de l’Os d’or a Berlín amb Alcarràs però també molta presència a festivals importants. Hi havia el film Pacification a la Secció Oficial de Cannes i fins a quatre pel·lícules al Festival de Sant Sebastià. És un moment bo però no hem d’abaixar la guàrdia. Tots en som conscients i tot i que el malalt continua a la UCI està en clara millora.

I el cinema en llengua catalana?

Doncs podria dir el mateix. El que ha passat amb Alcarràs és molt important però, a banda d’això, hi ha més pel·lícules en català i s’han augmentat els pressupostos. També estem en millora, però des de la UCI.

‘Alcarràs’ ho ha canviat tot?

Sí. Tot. Però és un punt i seguit. És la cirera del pastís d’un any molt bo. Ara bé, ha de ser un principi. Un exemple per seguir anant a festivals, per connectar amb el públic i per no parar de fer cinema amb pressupostos grans.   

Per què al públic li costa tant anar a veure cinema català?

Al públic li costa anar a veure cinema que no sigui nord-americà. Directament. Hi ha excepcions però poques. Això és així per la colonització del cinema de Hollywood ha estat total fins al punt que sentim el que és seu com si fos nostre. Tenen una maquinària de màrqueting que no tenim nosaltres.

El finançament és un gran problema. Hi ha solucions?

No soc productora però a banda d’augmentar més els ajuts crec que hi ha països amb grans fórmules com per exemple França.   

Sant Cugat ha presentat fa poc la seva Sant Cugat City of Film. Vivim en un municipi de cine?

Penso que sí. M’agrada molt aquest projecte de Sant Cugat City of Film. S’han rodat moltes coses. A l’Acadèmia hi hem rodat dos espots i a tots dos hi hem trobat localitzacions i moltes possibilitats. És un espai únic. Té un centre històric però també Collserola i barris que podem passar per altres municipis. També hi ha hotels i molta gastronomia i això ajuda molt.   

Amb tanta feina a l’Acadèmia i la Universitat pensa que podrà seguir dirigint i escrivint?

Ai no ho sé... Jo escriure no escric gaire i sempre treballo amb co-guionistes. Ara tinc un parell de guions en marxa. Un està basat en un llibre de periodisme literari de Josep Lluís Micó que estan adaptant els també santcugatencs Jordi Cadena i Claudia Galeano.    

I l’altre?

L’altre és una història d’època de la persecució dels jueus per part dels nazis. És complicat. M’agradaria poder-los dedicar més temps però tant a l’Acadèmia com a Blanquerna tinc molta feina i als dos llocs hi faig tasques que m’apassionen.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.