La dualitat de Pedro Vivancos, Raschimura, al descobert a l'obra de Francesc Bellart

Sant Cugat és una ciutat "atractiva" i ho és pels seus espais naturals, l'urbanisme singular, els edificis històrics i també pels personatges. Els que hi viuen i els que han viscut.  Un d'aquests va ser Pedro Vivancos, un home diferent de la resta, per alguns un "dimoni", per a d'altres un "referent". Aquesta dualitat és la que ha volgut reflectir Francesc Bellart en el llibre Raschimura: Secta o família? La presentació, conduïda per la directora adjunta del TOT Sant Cugat, Àgata Guinó, s'ha celebrat a la Sala El Siglo del Mercantic davant d'una cinquantena de persones, amb el patrocini d'AMAT i la Generalitat, i la col·laboració amb El Siglo del Mercantic, Òmnium Cultural i la llibreria La Salvatge.

Les arrels santcugatenques de Pedro Vivancos i l'origen de Raschimura

Segons ha explicat Bellart durant la presentació, Pedro Vivancos, convertit en un personatge destacat de l'escena del flamenc als anys 60 i casat amb la Pastora Martos aterra a Sant Cugat on va engendrar tres fills i va començar a treballar com a professor de música a l’escola Viaró. Després va fundar una acadèmia de flamenc i dansa clàssica que incloïa també classes de taekwondo. Després, es divorcia de Martos i perd la custòdia dels fills. Això, segons l'autor, provoca un terrabastall en Vivancos que el mou a fer un viatge a la Xina i Japó durant quatre mesos. En aquests territoris aprèn arts marcials i acupuntura. A principis dels anys 70. "És l'època en què començava a interessar l’orientalisme a l'Estat i torna com una espècie de guru", ha assegurat Bellart. En aquest viatge ha experimentat una transformació interior i física, ja que torna amb el cap rapat i es fa anomenar Raschimura.

Quan torna, s'uneix afectivament a la primera parella d'aquesta nova etapa, Paloma Lago, neta de Pilar Franco, i comença a viure al carrer Sant Rafael, darrere de l'estació del centre. Viuen en el xalet de la parella i, segons ha comentat Bellart, a poc a poc, el van visitant gent de Sant Cugat. A poc a poc comença a créixer el negoci i la gent arriba a pagar diners per fer teràpies "una mica radicals". Allà va anar sumant deixebles i va anar engendrant fills amb diferents dones amb les quals tenia una relació alhora.

A Sant Cugat, va arribar a tenir una acadèmica d'arts marcials, un centre mèdic, bars i restaurants... Però també tenia altres negocis fora d'aquesta ciutat com a Barcelona... "Pedro Vivancos sempre està mutant negocis, a Barcelona, Pamplona, Madrid, Sabadell. Clíniques, fàbriques de macrobiòtica,  el restaurant El duende, a Barcelona", relata l'autor del llibre. Tot ho impulsava ell, però, segons Bellart, "per protegir-se", no s'inscrivia res al seu nom. Això li va permetre guanyar temps per fugir al Canadà, amb "escala" a Amsterdam, quan el 1983 detenen als responsables d'una de les clíniques acusats per una família d'una pacient. Quan va passar això, ja no vivia a Sant Cugat, sinó a una masia a Tarragona. Allà tenia set dones i una vintena de fills. Era una família per als seus membres, però per als de fora, semblava una secta, tal com reflecteix el llibre de Francesc Bellart.

Secta o família?

Bellart manté vincles amb menbres de la família de Vivancos, un amic íntim del seu pare, el Pepe, inspiració per escriure l'obra, va ser membre del grup i la seva germana va ser una de les set dones... Per això, no s'ha volgut posicionar a l'obra sobre si el grup era una secta o un no. De fet, el tema és complex i així queda reflectit en el llibre quan es comenta que el cas de Raschimura va iniciar per primera vegada una investigació sobre les anomenades "sectes destructives" a l'Estat espanyol. Segons ha explicat Bellart, després de set o vuit mesos d'anàlisi, el Congrés va concloure que "és impossible" establir "una definició clara" de què és una secta, ja que no existeix cap llistat oficial sobre aquestes organitzacions. "És una qüestió controvertida i difícil d’abordar", ha sentenciat l'autor. "Per aquesta raó, he optat per no posicionar-me de manera contundent. A més, algun dels fills amb qui mantinc relació em va expressar el desig que no es considerés el grup com una secta. Per respecte, sempre em refereixo a aquesta comunitat amb termes més neutres o qualificatius respectuosos", ha afegit.

Les dues cares de Raschimura, al llibre

El llibre és pretesament objectiu i vol reflectir la "dualitat" del personatge de Vivancos. Això, s'ha pogut veure a la mateixa presentació del llibre, a la Sala El Siglo del Mercantic.

Entre el públic, ha volgut parlar una de les treballadores d'una escola bressol que va fundar a Sant Cugat Pedro Vivancos. "Era un home autoritari, fins al punt que castigava fent dormir els membres del grup al carrer o, en alguns casos, a l’escola, on dormien els nadons", ha explicat l'Anna, santcugatenca i mestre de l'escola bressol. També ha afegit que quan va decidir denunciar-lo, juntament amb altres mestres, en una ocasió, es va presentar amb una catana "per intimidar-nos i impressionar". A més a més, ha explicat que tenir un do per  convèncer a la gent. Segons ha dit, convencia a les mares a teixir jerseis que després venia a Salamanca. "Tenia un do per a la hipnosi", ha assegurat. També ha dit que quan va expressar el meu desacord amb ell:  "Em va expedientar com a disident i va expulsar el meu fill del grup".

També ha volgut parlar Rafael De León, un dels fills de la primera dona de Raischimura, Paloma Lago, abans que s'unís sentimentalment al protagonista de l'obra. Tot i que ell entén la dualitat del personatge, ha explicat, al TOT Sant Cugat, que a la casa de Sant Cugat hi havia molt "amor" i que el Pedro era un "crack". Va estar en contacte amb Pedro Vivancos i la seva família durant deu anys. Des dels 4  i fins als 14 anys. Durant la presentació ha agraït públicament a l'autor que hagi sigut "respectuós" i li ha expressat que la seva experiència hagués pogut completar el llibre, "Jo he viscut allà sempre a la casa de Sant Cugat Raschimura. Era casa meva i conec totes les històries en profunditat", ha comentat.

Raschimura, l'obra sobre el pare de la primera secta

Raschimura (La Campana, 2024) és una novel·la de no-ficció, escrita per Francesc Bellart, sobre el personatge més exòtic de la Catalunya de finals del franquisme i la transició: el bailaor Pedro Vivancos, primer estrella internacional del flamenc, després expert en arts marcials i, finalment, com a Raschimura, guru d'una gran família perseguida a l'Estat espanyol i Canadà sospitosa de ser una secta amb pseudoclíniques i empreses d'aliments macrobiòtics. Va tenir set dones i 40 fills (39 vius encara) (entre ells els set germans del grup Los Vivancos) abans de morir de càncer amb l'edat de 57 anys.

Francesc Bellart (Barcelona, 1984) és llicenciat en Filosofia, ha treballat com a editor i actualment és professor de secundària. És autor de les novel·les El editor indiscreto (La Esfera de los Libros) i Crònica fabulosa de la Mamà Asya i la seva descendència (La Campana). El darrer llibre, Raschimura, narra el naixement de la primera secta que es va crear a Espanya i que es va originar a Sant Cugat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.