El llegat dels benedictins, tot un patrimoni que cal conservar

Si bé és cert que des dels anys 60, quan un grup de santcugatencs va començar a fer-se cura de la conservació del Monestir duent a terme diverses tasques, i posteriorment amb la inauguració del Museu del Monestir, el 22 d’abril del 2003, s’han fet moltes feines tant de museïtzació com de conservació del patrimoni; encara hi ha alguns aspectes que “preocupen” als principals responsables del Museu i del Monestir per tal d’assegurar la millor preservació de tot l’entorn.

Futurs projectes

Ara mateix, a sobre la taula hi ha dos projectes que cal dur a terme. D’una banda, acabar la museïtzació del Museu del Monestir des del vessant històric i no tan arquitectònic. És a dir, una part del museu que posi de relleu tot el poder que va tenir el Monestir en l’època feudal i la relació que tenia amb la societat.

D’altra banda, hi ha un projecte ideat sobre un pla de conservació de l’edifici. Tot i que arquitectònicament està bé, tal com afirma Lluís Campins, director del Museu del Monestir, “avui dia hem detectat certs aspectes, s’ha de tenir en compte que és un edifici molt gran amb alguns errors estructurals i problemes al subsòl”. Campins assegura que de tot això, des del Museu del Monestir en són conscients i que “hi ha un projecte redactat per tal de dur a terme totes aquestes tasques de millora. Un projecte que està pendent de finançament”. Alhora, Campins assegura que “els tècnics s’ho han mirat i no hi ha cap tipus de perill pel que fa a l’estructura global de l’edifici”.

En aquest aspecte, mossèn Blai Blanquer, rector de la Parròquia, recorda que “és un tema pendent des de fa molts anys. En un principi, hi havia un patronat que tenia contacte amb el Ministeri de Cultura del Govern espanyol, el qual s’encarregava d’aquests aspectes. Anys després, amb la Llei catalana del patrimoni de la Generalitat van desaparèixer els patronats per convertir-se en una eina consultiva. És a partir d’aquest punt que tots aquests aspectes per la conservació van quedar penjats. Ningú té una responsabilitat directa de fer un seguiment”. Tot i això, Blanquer destaca que des de l’Ajuntament de Sant Cugat “s’han mobilitzat molt bé sempre que ha passat alguna cosa important, com el cas del morter que es desprenia”.

Segons mossèn Blai Blanquer, hi ha diversos punts que necessiten alguna tasca de restauració, “ja sigui la inclinació de 70 cm del campanar, comprovar que els tensors del cimbori fan la funció que han de fer o la inclinació del Monestir sobre la riera, entre altres”. Per això mateix, mentre els projectes de conservació no tiren endavant, ell és dels que pensen que “hi ha d’haver prou sentit comú per veure què és el que es pot fer ara i fer-ho abans que tot s’acumuli i es converteixi en un problema gros”. Amb tot, el mossèn recorda el discurs de presa de possessió de l’alcaldessa, Mercè Conesa, quan va dir que “crearia una entitat gestora del Monestir”. Una entitat que serviria per seguir de prop l’estat del Monestir a fi de treballar per la seva conservació. Unes paraules que mossèn Blai Blanquer, la persona que viu a la Casa Abacial i l’església forma part de casa seva, espera veure fetes realitat abans de la seva jubilació.