Elisabet Franch: present i futur de la flauta
En els últims mesos ha guanyat els dos concursos més importants de Barcelona, el Concurs Internacional de Música de les Corts i el Concurs d’Interpretació Musical l’Arjau
És una de les flautistes del moment, no només pels darrers dos premis que va obtenir a Barcelona el mes de maig, sinó també per la seva emergent trajectòria en els darrers anys, que l’han portat a ser anomenada Rising Star 2014 per qui està considerat el número 1 de la flauta, l’irlandès James Galway i, en l’àmbit local, a guanyar un Premi Ciutat.
Parlem d’Elisabet Franch, una jove santcugatenca que toca la flauta des dels 12 anys i que fa escassament un mes i mig va guanyar tots els premis que podia guanyar al Concurs Internacional de Música de les Corts: el primer premi, el premi del públic i el premi especial d’enregistrament professional d’un CD amb la discogràfica Solfa Recording. Dels tres, reconeix que el que més il·lusió el va fer és el del disc, el seu primer disc: “Era el premi que tots volíem. Tinc entre 50 minuts i 1 hora de música. Segurament el gravarem aquest estiu”.
Aquest reconeixement no va ser l'únic que va aconseguir, ja que el 5 de maig va rebre també el Premi Especial XX Aniversari del Concurs d’Interpretació Musical l’Arjau per a joves. El de les Corts i l’Arjau són els dos grans concursos que es fan anualment a Barcelona. “Participar en concursos és una manera de donar-te a conèixer i que la gent t’escolti, sobretot des del moment que t’escolta un tribunal”, explica. A més, explica que també és una manera d’obrir-se portes. “Amb el premi de les Corts, per exemple, tindré l’oportunitat d’actuar al cicle Clàssica de les Corts”.
Una trajectòria prometedora
Després de provar amb el piano i el violí, es va decantar finalment per la flauta. Els seus inicis van ser a l’Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels, on assegura que va aprendre molt de qui és director de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat, Josep Ferré. “Li he d’agrair que va ser la persona que em va fer estimar la música”.
No convençuda del tot de si es dedicaria o no a la música professionalment, va començar els estudis de Comunicació Audiovisual, però després de dos cursos i d’haver superat les proves d’accés a l’ Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), es va decidir finalment per la música. Els estudis els va acabar a París, al Conservatoire National de Région. Durant la temporada 2008-2009, estant encara a París, va ser també flautista de l’Orquestra de l’Acadèmia del Gran Teatre del Liceu.
Però el que marca un abans i un després en la seva carrera musical és el seu pas per l’Orchestra dell’Accademia del Teatro Alla Scala de Milà, després de guanyar la plaça en un concurs. “Em vaig presentar a les proves per tenir una experiència més, no em vaig plantejar mai entrar”. En menys d’un mes ja tenia programat un concert amb l’Scala. Va ser membre de l’orquestra entre 2010 i 2012 i entre 2012 i 2013 va col·laborar com a solista convidada: “No mitifico l’Scala, però és que l’Scala és un mite! És un dels teatres més importants d’Europa i del món”.
El 2013 va rebre el premi Rising Star 2014 per Sir James Galway, de qui va rebre una embocadura d’or de 16k i platí Galway/Nagahara. A més, fa tres mesos va aparèixer “amb nom i cognoms” al documental de la BBC Being James Galway, sobre la vida i trajectòria del prestigiós flautista. “Va ser molt fort. Quan em van dir que sortia pensava que seria només de passada. Surto tocant i parlant”. El mateix any 2013 va guanyar el Premi Ciutat per “dur el nom de Sant Cugat arreu del món, associat al talent i a l’excel·lència”.
Elisabet Franch, avui
A part de la seva carrera solística, Franch col·labora habitualment amb orquestres. Recentment ha col·laborat amb la Banda Municipal de Barcelona, amb qui està enregistrant un CD. Des de desembre de 2014 també dóna classes a l’Escola Municipal de Música i Conservatori de Sabadell. Una opció, la d’ensenyar, que fins fa poc no valorava com una sortida professional: “Des d’aquesta experiència sí. He de reconèixer que he après moltes coses fent de professora. M’he plantejat coses que quan toques tu mateixa no et planteges”.
Aspiracions professionals les té totes: “M’agradaria arribar a un punt que digués: gaudeixo de fer concerts, sigui com a solista o en una orquestra. Tot i que quan estàs en una orquestra pots construir més coses, tens un cercle de treball, un cercle d’amics, coses que quan ets solista no tens”. Tampoc deixa de marge l’estudi. Aquest mes de juliol viatja a Suïssa per anar a una masterclass impartida per Galway: “Ho faig per reciclatge meu. Sempre s’aprenen coses noves, i si tens l’oportunitat de rebre classes del número 1 del món, s’ha de fer”.