Els 3 guanyadors del festival DesPerta 2017 actuen per Festa Major

Malabeiros, Caipirinhas Rumberus i Capitán Mr. Litro van ser els guanyadors del concurs DesPerta 2017 i per tant tocaran a aquesta Festa Major a l'escenari la Pua de l'espai Desplaça Jove.. Els concerts es van celebrar el passat 19 de maig, i hi van participar fins a 6 grups santcugatencs. Aquest concurs, organitzat per DesPlaça Jove i produït per La Pua Musical, busca la projecció de músics de la ciutat.  Malabeiros actua aquest divendres 30 de juny, a les 22 hores. Capitán Mr. Litro actua dissabte a les 22 hores i els Caipirinhas Rumberus han tocat aquest dijous, 29 de juny.

Els orígens

Els inicis de tots tres grups són diversos, però en molts casos es barregen joves que ja estaven en contacte amb la música des de feia temps amb aquells que hi van entrar més tard. Va ser quan van veure tot el que els oferia la música que van decidir comprometre-s’hi, en major o menor grau, per tal de gaudir-ne al màxim amb els seus amics.

El grup de rumba Caipirinhas Rumberus, format per membres de Terrassa, Matadepera i Sant Cugat, va començar quan tres joves d’institut van decidir fer una cançó per un treball d’anglès. Va agradar tant que la van representar en diverses ocasions a l’escola, i més endavant en un casal autogestionat de Molins de Rei. “A partir d’aquest concert va ser quan vam decidir que havíem de quedar per assajar”, explica el cantant Víctor Pérez. Des d’aquell moment van incorporar progressivament dos membres al grup, i van ser 5 durant un parell d’anys. Més tard van ser 7 i ja van començar a fer concerts més “seriosos”. Actualment ja són 10 músics els que componen el grup.

El grup Malabeiros, per la seva banda, va començar quan l’Álvaro Ferrer i en Pablo Casadevall (Piulo), dos companys d’universitat santcugatencs van començar a tocar junts per diversió. Més tard s’hi va afegir l’Alberto Martínez (Tote), i tots tres van començar a tocar temes més elaborats. “Un clic que vam fer va ser quan vam tocar a l’Irlandès, un bar de Barcelona, perquè un dels membres coneixia una cambrera que treballava allà”, explica Piulo. “A partir d’aleshores vam començar a tocar a altres bars petits de Barcelona”. Més tard van afegir nous membres, i van tocar en nous espais i ambients, com a la Festa Major de Valldoreix l’any 2012.

Pel que fa a David Alonso, cantant de Capitán Mr. Litro, ja des dels 14 anys havia començat a rapejar. Explica que, en ajuntar-se amb el seu DJ, va ser ell qui li va trobar l’oportunitat de cantar a la sala Be Cool de Barcelona, i aquest va ser el primer cop que va pujar a l’escenari; tot just feia segon de batxillerat. Més tard es van incorporar Nestor Fernández amb la caixa i Alejandro Magallanes al teclat. Tots dos havien tingut experiències anteriors amb la música, però amb estils força diferents dels del grup. Sota el nom de Capitán Mr. Litro, aquesta formació va tocar a la Festa Major de Sant Cugat l’any 2015, i a la Festa Major Alternativa l’any 2016.

Les pedres del camí

Quan es tracta d’un grup d’amics que el que vol és compartir una manera d’entendre i fer música, sense buscar el benefici econòmic, hi ha pocs obstacles que puguin imposar-se en aquest camí. Així ho  explica Pablo Casadevall, guitarrista de Malabeiros. “No teníem una meta determinada (...) era com un hobby; anaven sorgint concerts”.

Pel que fa al tema econòmic, més enllà del benefici propi, el cantant de Caipirinhas Rumberus explica que una de les coses que més els preocupa és “generar ingressos per poder renovar material”. El trombonista del mateix grup, Oriol López, explica que altres obstacles amb els quals s’han d’enfrontar són la pròpia convivència amb entre els membres (en el seu cas 10), i sobretot quadrar les agendes pels assaigs. “La gent que està al grup combina la seva vida personal amb els estudis, la feina i els Caipirinhas.”

Llums, instruments i… acció!

“El millor d’estar dalt de l’escenari és, descaradament, el públic”, explica Enric Camarero, guitarrista dels Caipirinhas Rumberus. “És el que ens fa tirar endavant amb tots els obstacles. Quan estem dalt de l’escenari, desapareixen tots els ‘mals rollos’ que hàgim pogut tenir amb algun membre del grup”. David Alonso, de Capitán Mr. Litro, comenta que “el millor és veure que la gent sap les teves lletres i canta amb tu. Especialment quan vénen des de lluny per veure’t”.

Però l’escenari és també un terreny que posa a prova a tots els membres del grup, i els nervis poden jugar una mala passada i fer cometre errors. Però no s’hi val a decaure: “al final t’has d’animar a tu mateix, perquè si no t’animes a tu mateix, el públic no t’animarà”, explica Nestor Fernández, del mateix grup. Els membres de les altres formacions destaquen també com a inconvenients els problemes tècnics d’últim moment, o l’organització que porta muntar i preparar l’escenari. Però, al cap i a la fi, “el més negatiu d’estar dalt de l’escenari és que saps que hi haurà un moment en què hauràs de baixar”, explica el cantant de Caipirinhas Rumberus.

“A l’escenari hem d’estar ‘a tope’ tota l’estona”, explica el trombonista Oriol López. Sobretot és important l’inici, ja que “la primera cançó és sempre una mica traïdora, perquè tant nosaltres com el públic està fred”. Així doncs, els membres del grup de rumba fan un ritual abans del concert; són escalfaments per tot el cos, igual d’importants que els escalfaments abans de practicar un esport. D’aquesta manera, el guitarrista del grup afirma que “és difícil sentir la sensació de cansament durant l’espectacle”. Per posar un exemple clar, el músic explica que es va trencar els creuats tocant en un concert. “Vaig demanar un tamboret per seguir el concert, però el vaig acabar saltant a peu coix”. 

Una mirada cap endavant

Quan es tracta de pensar en el futur, pels Malabeiros és important “tenir metes a curt termini, no a llarg”, segons explica el bateria Alberto Martínez (Tote). En el seu cas, estan pensant a gravar un videoclip i fer una petita gira. Els membres de Capitán Mr. Litro també tenen al cap anar de gira, però primer volen acabar de gravar el disc que tenen entre mans. Per altra banda, els Caipirinhas Rumberus expliquen que ja se senten “preparats per tocar en un festival”. Els membres del grup afirmen que tan sols els falta l’oportunitat. 

La paraula dels mestres

Quina és la clau per tenir un bon grup de música? Tal com diuen membres de tots els grups, el pilar principal és gaudir. Tocar per disfrutar, no per buscar una meta en concret; ni d’èxit ni de benefici econòmic, segons explica el baixista de Malabeiros Javier Casadevall. A més, afegeix que “el bo de la música és que no té edat, sempre pots aprendre coses noves”

Nestor Fernandez, de Capitán Mr. Litro, destaca que també és important “innovar i ser tu mateix”. Des dels Caipirinhas Rumberus, el guitarrista Enric Camarero posa èmfasi en “fer-ho amb il·lusió, generar una família i ser autocrític. Si ho fas amb il·lusió, pots arribar allà on vulguis”.