Els Nois de la Mare: "El concert està enfocat a fer saltar la gent, a no parar"

El grup santcugatenc Els Nois de la Mare tornen als escenaris per Festa Major de Sant Cugat després de 12 anys de la seva aturada. Ho fan per celebrar els seus 25 anys amb un concert a la plaça d’Octavià el dia 1 de juliol, després del Correfoc. Rafa Viñeta (bateria), Toni Muné (baix), David Rancaño (teclats), Sergi Blanch (guitarra), Jaume Saltor (guitarra substituint Marçal Gelabert) i Nico Villar (veu) tornaran a fer vibrar la plaça com ja van fer durant 10 anys.

Tornen Els Nois de la Mare celebrant els seus 25 anys. Com sorgeix l’aventura?

Nico Villar (N.V.): L’aventura va començar fa 25 anys, però vam fer un bolo en una festa privada, vam parlar de fer una mini gira, i aquí estem.

Rafa Viñeta (R.V.): Hi ha molta nostàlgia. Són molts anys....

Torneu amb la formació inicial?

N.V.: La formació inicial és molt difícil tenir-la. El que sí que és cert és que és la formació que ha fet les gires grans. Aquesta és la formació inicial. En faltarà un, perquè ha de ser pare a principis de juliol i corríem el risc que no hi fos, però vam buscar qui el suplís, i serà el Jaume Saltor.

Com va començar la formació?

N.V.: El grup comença com hem començats tots, jugant. Fa molta gràcia pujar als escenaris, i quan obres els ulls veus que no sona per enlloc. Hi ha un parèntesi, però en teníem ganes. Vam recuperar el Rafa, i ell ens va tancar dos anys en un local, sense pujar a l’escenari.

R.V.: Els deia que sortiria. Però que ho havíem de fer bé. I va començar a créixer.

Quina serà la proposta a l’escenari?

R.V.: Serà el mateix que hem fet sempre. Està enfocat a fer saltar la gent, a no deixar-los descansar. No parar. Sempre ho hem enfocat igual. No tocarem la peça que ens agrada, sinó el que la gent vol escoltar. I provocar la gent, que ens encanta. De fet, ha sigut la nostra clau durant tots aquests anys. Dintre d’un nivell, perquè hi ha una banda al darrere que està sonant, però és tot fet de cara al públic.

N.V.: Hi ha moltíssimes cançons que jo no tocaria a la vida. Però funcionen. Les poses a una plaça, i llavors penses que potser sí que som més frikis del que ens pensem. És curiós.

Posi’m un exemple!

N.V.: Jo no faria a una plaça, el dia 1 de juliol, Festa Major, un popurri dels anys 60. Però he de reconèixer que, si teniu l’oportunitat de ser-hi, veureu el rendiment i el desenfrenament que té un popurri dels anys 60. Nosaltres li donem la pinzellada, i cridem, i fem, però salta tothom.

Un concert que arribarà just després del correfoc, amb la plaça plena...

N.V.: La il·lusió que tenim és important. Perquè ens imaginem una miqueta la plaça. Jo he estat a festes majors després de correfoc, i ja t’agradaria estar-hi. Enguany ens ha tocat, i intentarem aprofitar-ho.

Vau tocar deu anys a Festa Major de Sant Cugat. Quin record en teniu?

R.V.: Molt bon record. Aquí a Sant Cugat sempre ha sigut bo. Molt bona organització, i el públic és agraït. És un privilegi, perquè la gent dona un molt bona resposta. La gent en té ganes.

Quin públic espereu a la plaça dissabte?

N.V.: El públic que esperem és dels 35 als 50. És la gent que, quan jo vaig començar amb 17 anys, estava allí. Els esperem, i també els joves, perquè els pares els hauran dit qui som. A més, se n’ha parlat, i la curiositat també pica. La gent d’ara no ens coneix, però n’han sentit a parlar. Ho entendran des del minut zero.

Molts nervis davant d’aquesta expectació creada?

R.V.: Jo no. Ell potser sí...

N.V.: Sí. Jo m’he posat nerviós cada vegada que he pujat a l’escenari, no és nou. Passa que a Sant Cugat sempre és més, perquè jugues a casa.

Hi haurà un futur després d’aquest retrobament?

R.V.: No. És una trobada puntual. Però ja que hem fet l’esforç, si surt alguna cosa interessant, segurament ho farem. Ja hem fet el més difícil, que es tornar-s’hi a posar. Ja que està fet, no volem vendre res, però ho aprofitarem.

Com animen al públic perquè no falti a la cita?

N.V.: Els diríem que ho intentarem, i sortirà. L’adrenalina fa la resta...