Diferents personalitats de la vida social, cultural i política de Sant Cugat ens recomanen llibres imprescindibles. Propostes de lectura per aquells que no sols busquen les novetats aquest Sant Jordi, sinó que aprofiten per adquirir aquells llibres que esdevenen, amb el pas del temps, clàssics de la literatura. Catorze propostes per gaudir de la lectura.
Maria Rosa Caballé - Presidenta d’Òmnium Cultural Sant Cugat
Aprofitant que aquest any commemorem el 25è aniversari de la seva mort, he fet una relectura d’alguna de les seves obres i crec, sincerament, que Totes les bèsties de càrrega, de Manuel de Pedrolo, és una gran novel·la. La càrrega simbòlica i de reivindicació política la fa una lectura obligada en aquests moments que estem vivint.
Sovint se l’ha comparat amb Kafka, sobretot pel tractament caricaturesc que fa d’una burocràcia absurda. Els dos primers capítols són, principalment, angoixosos i asfixiants, on ens apareix una societat oprimida i mancada de llibertat a la recerca d’una “mare” –personatge simbòlic– alter ego de “la pàtria”.
Jordi van Campen - Director de Sprint Idiomes
Us proposo la novetat del santcugatenc Àlex Barnils: una àgil biografia al voltant del 1714, farcida d’anècdotes sucoses que van des de la mort d’un rei a l’amor més pur. Ha recreat la vida del general Moragues amb visió cinematogràfica i ha sabut incidir en la política actual, ja que retrata els defectes dels Borbons però també les contradiccions del bàndol català.
Reivindica un personatge clau en la història de Catalunya, que va afectar les corones d’Espanya, Àustria, Anglaterra i França i, en definitiva, presenta el general Moragues com un vencedor i no com un derrotat i, per tant, ens presenta, amb aquest Braveheart català, una visió orgullosa de la nostra història.
Carolina Hernàndez - Filòloga i tècnica de cultura
Podria recomanar qualsevol llibre, recull o poema que caminés pels prats de la Maria-Mercè Marçal. Qualsevol escrit eixit del seu puny està empeltat de bellesa i creació poètica. Vida i poesia trenen el món literari de l’autora, que suposen per a ella una medecina de vida, el que li permet guarir-se del joc de viure.
L’autora teixeix ponts des del seu jo poètic al del lector, disparant sagetes amb missatges contundents i clars. Joventut/maduresa, fada/bruixa, amor/desamor, passió/solitud, maternitat/mort, lluna/terra, entrecreuen un pas de punta i de taló que culmina amb una dansa fetillera d’imatges poètiques perfectes aptes per a tots els públics.
Jofre Llombart - Periodista i escriptor santcugatenc
On es van amagar les urnes del 9-N? I els ordinadors que es van fer servir pel registre de votació? Quin conseller li va demanar a Joana Ortega la llista de voluntaris? Com es va originar la conversa de La Camarga? La resposta a totes aquestes preguntes les trobareu a Escac a l’Estat, un llibre imprescindible per entendre l’èxit de la consulta no oficial.
El Pere Martí és un molt bon periodista i es nota: el llibre no deixa de ser un gran reportatge que es llegeix d’una tirada perquè el ritme trepidant dels esdeveniments queden reflectits a mode de thriller. Pels desmemoriats: Escac a l’Estat el trobareu al gènere de no-ficció: va passar.
Vanesa Hernandez - Cap de Premsa de l’Ajuntament de Sant Cugat
Personalment m’agraden els llibres escrits des dels budells. Aquells que surten pel boc gros, que et deixen pensant hores sobre alguna frase que tu has pensat una o mil vegades però que no has gosat mai pronunciar. M’agraden els llibres que et sacsegen. I aquesta n’és un.
A primer cop d’ull, un llibre senzill però dens alhora. Una dona del nostre temps, que parla i sent com les dones del nostre temps: de la mort, del sexe o de la relació mare-filla. Que ningú s’equivoqui; no és un llibre femení. L’escriu i el protagonitza una dona, que representa el sentir d’una generació. La meva. Una escriptura mordaç amb tocs d’ironia i cabassos de realitat.
Joan Tres - Doctor en Filologia Catalana i membre de la junta d’Òmnium
Swing és el darrer poemari, pòstum, de Francesc Garriga. I el poeta ho intuïa. I perquè ho intuïa féu de Swing un comiat, una reflexió profunda sobre el passat, sobre el que s’ha fet i el que s’ha deixat de fer, el desitjos no satisfets, il·lusions i decepcions. Si l’obra d’en Francesc Garriga és una obra unitària des del seu principi, Swing és el seu millor colofó.
Una poesia que la història posarà al capdavant de les grans produccions poètiques del segle xx malgrat el desinterès i l’oblit a què l’han sotmès les autoritats acadèmiques. Aventurin-se a gaudir de la seva poesia, una bellesa serena, elegant, una ironia recalcitrant, una poesia intensa i veraç, sincera i íntima.