Emma Vilarasau: “Beckett no és qualsevol cosa, demana implicació”
L'actriu santcugatenca torna a l'escenari del Teatre-Auditori els dies 20 i 21 de novembre amb 'Els dies feliços' i amb les entrades exhaurides
La durada de l'obra és d'una hora i quaranta cinc minuts, amb intermedi, i les entrades estan exhaurides.
El que veurem a l'escenari ens ho explica Emma Vilarasau.
Quin és el seu paper a Els dies feliços de Samuel Beckett?
L’obra és un “mig-monòleg”, perquè també tinc una parella que ha decidit no parlar-me més, que tracta sobre una dona que està atrapada en un forat enmig del desert i que intenta sobreviure amb el poc que li queda: una bossa plena de les seves coses, el seu passat. A la primera part encara té les mans, a la segona ja no, perquè la terra se l’ha menjat fins al coll. És una dona atrapada en una vida de què no pot escapar, i que intenta sobreviure amb les petites coses que el dia li ofereix. És una dona molt optimista.
És una obra d’un autor d’aquells que no són fàcils de comprendre.
No, Beckett no és un autor fàcil. Anar a veure Beckett no és anar a veure qualsevol cosa, demana una implicació per part de l’espectador.
Com va anar al Teatre Lliure?
Fantàstic! Quan la vam començar a assajar jo pensava que seria molt complicat d’entendre bé i un cop t’hi poses, i et poses a dins, te n’adones que el text és com una partitura. Al Lliure va anar molt bé. Quan faltaven 20 dies per l’estrena, el ritme de venda d’entrades ja era molt bo i realment vam acabar omplint tots els dies.
I ara, al Teatre-Auditori!
La veritat és que quan vam començar jo pensava que seria una cosa petita, però finalment ha acabat sent una escenografia molt més gran, amb una il·luminació potent, amb un món sonor... Per sort, tant el Lliure com ara el Pep Tugues han fet un esforç per portar-lo dalt de l’escenari.