Gabriel Ferrater: una icona d’empremta inesborrable

22 de febrer de 2022. Reus. El Teatre Bartrina de la capital del Baix Camp està ple a vessar. Se sent algú que diu “és impressionant el magnetisme que transmet, encara avui, Gabriel Ferrater”. 50 anys després de la seva mort a Sant Cugat (i 100 anys després del seu naixement a Reus) comença oficialment l’Any Ferreter. Quan la Generalitat de Catalunya declara un “any” oficial és perquè la figura a la qual s’homenatja va ser una persona que va excel·lir en algun àmbit cultural determinat. I Ferrater, malgrat que va començar a escriure poesia en un moment tardà de la seva vida està considerat per molts com un dels noms propis imprescindibles de la literatura catalana dels segle XX. Tant és així, que enguany pel Dia mundial de la Poesia que organitza la UNESCO s’ha triat ‘Si puc’ (‘Menjat una cama, 1962), un dels textos de l’autor, per a commemorar la data nivell mundial. I no és un poema qualsevol ja que és un dels que parla de la propia creació literària. 

A Sant Cugat un monòlit al costat del Monestir recorda la seva figura i la Biblioteca Central porta el seu nom

Un autor i sobretot un lector

La seva vida va donar moltes voltes. Va néixer a Reus l’any 1922 i hi va viure fins el 1938 any en el qual es va exiliar a França fins l’any 1941. Llavors passa per la Universitat a Barcelona on estudia Ciències exactes i deprés Filologia. Ja llavors va començar a entrar en contacte amb el món literari i va conrear un conjunt de disciplines totes elles lligades als llibres. Crítica d’art, traducció de clàssics de renom com Kafka o Becket, una extensa producció de crítica literària i una no menor feina d’anàlisi i informes de lectura per l’editorial Seix Barral. En altres paraules, era un incansable i insaciable lector. Una ment privilegiada i dispersa amb esperit tastaolletes. Un home inquiet que gaudia de les lletres de totes les maneres possibles i que, a més, fruïa encara més comentant-ho i discutint-ho amb els seus amics, companys i coneguts. I si podia ser amb tabac i unes copes de ginebra de més, doncs molt millor.   

Enguany fa 20 anys que se celebra el Premi de Poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater, un dels més ben dotats del gènere

La poesia eterna

Amb tot, només va escriure tres llibres de poemes: ‘Da nuces pueris’ (1960), ‘Menja’t una cama’ (1962) i ‘Teoria dels cossos’ (1966). L’any 1968 va recopilar 114 poemes de la seva obra en el llibre ‘Les dones i els dies’, que, a mode de recopilatori, va esdevenir el llibre clau antològic de la seva posia. El 27 d’abril de 1972, Ferrater es va treure la vida al seu pis de la rambla de  Ribatallada. Ell mateix havia anunciat diverses vegades que no tenia cap intenció de passar dels 50 anys. No volia fer olor de vell, deia. L’ombra del seu llegat és llarga, misteriosa, mítica. Va ser un home que no encaixava gaire enlloc però que tothom volia tenir a prop. Expert en res. Savi de tot. Erudit, intel·lectual i en ple segle XXI, una icona que seguim reivindicant.

El ‘Moviment Mesón’ o quan l’epicentre de la intel·lectualitat feia tertúlia a Sant Cugat

Quan es parlar de Gabriel Ferrater i de la seva etapa a Sant Cugat és inevitable topar-se amb El Mesón. Circulen moltes històries relacionades amb aquells anys a la plaça d’Octavià i si és així és perquè el que va passar a les taules d’aquell local va transcedir. L’any 1965 l’escriptor es va traslladar a Sant Cugat a la rambla de Ribatallada. Dos anys més tard va acabar la carrera de Filosofia i Lletres i va ser contractat com a professor de Lingüística i Crítica Literària a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). En aquell moment, el campus de Bellaterra s’estava construint i moltes de les classes s’impartien al mateix Monestir i just al costat, a l’edifici on ara hi ha la Casa de Cultura. En aquells anys el poeta preferia referir-se a ell mateix com a lingüista, feina a la qual es va dedicar amb devoció els anys finals de la seva vida. El Moviment Mesón va sorgir, doncs, de manera espontània. El restaurant va esdevenir, sense voler, el bar no oficial de la Facultat de Lletres de la UAB.

Xerrades entre professors, artistes  i estudiants van fer del restaurant un veritable punt de trobada cultural

Més enllà de les classes

En acabar les lliçons a la universitat, de manera natural, les taules d’El Mesón s’anaven omplint de professors, estudiants, artistes i gent curiosa que conversaven sobre art, literatura, política cinema... L’exmestressa d’El Mesón, Carmen Rojo, sempre explicava que algunes trobades acabaven amb autèntiques discussions i “baralles”. No de les d’arribar a les mans, sinó confrontacions d’idees entre contertulians que l’endemà tornaven a parlar d’un altre tema com si no hagués passat res. Erudició regada  amb gintònics i fum de tabac. Col·loquis que començarven mig matí i podien acabar-se de matinada. Ferrater era un habitual d’aquest paisatge i un dels líders, si s’en pot dir així. També hi havia gent com el filòsof Joan Rovira, Carlos Deu, Miquel Bea, l’artista Xavi Agraz, Carles Birbe, i el periodista Ramon Barnils que quan Ferrater ja no hi era va agafar el testimoni de les tertúlies durant anys. L’escultor Pep Codó recorda que “la conversa podia ser llarga, tediosa, apàtica o irritant. El que està clar és que, el dia que en entrar hi veies en Gabriel assegut, aquell dia seria intel·lectualment profitós”. Aquelles reunions va deixar una forta empremta en tots els participants i ja al segle XXI s’han continuat reivindicant amb entitats com Amics de Pedra i Sang. Enguany El Mesón passarà a ser Bar Mono i els nous propietaris asseguren que d’alguna manera, potser amb una placa, recordaran aquelles tertúlies i el ‘Moviment Mesón’. Història i llegenda de Sant Cugat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.