Josep Canals: “Estic molt satisfet de la feina feta, però m'he trobat massa sol”

Pacto una entrevista amb Josep Canals sense saber que dies després farà públic que tancarà l'espai físic de Canals Galeria d'Art, ubicat al carrer de la Creu fins al 30 de gener d'aquest 2017. Quedem a les 18 hores del 25 de gener a la seva galeria. Serà la darrera vegada que visiti la primera sala d'art de la ciutat, la més antiga, oberta el 1973. Arribo minuts abans de la cita i a un quart de set veig que se m'apropa caminant, ve a poc a poc. Ens saludem, entrem i seiem a la seva taula mentre encén un petit calefactor que té a l'alçada dels peus.

Està a punt de fer 70 anys, però és el mateix de sempre. Tenim Canals per estona. És un home apassionat. Comença a enraonar sense que jo li pregunti res, tampoc em sorprèn. L'escolto una bona estona abans d'iniciar aquesta entrevista. També parlem de la seva salut, però ell li treu importància tot i estar a l'espera d'un trasplantament de fetge des de fa un any. Està mostra tranquil, però la processó va per dins.

Com es troba en Josep Canals?

Bé... començo a tenir alguna complicació per l'edat. Mai m'havia passat, per primer cop estic a l'espera d'una intervenció quirúrgica. Molta gent amb prop de 70 anys ha passat un munt de vegades per un quiròfan; jo encara no. Ara... fora d'això... intel·lectualment estic actiu, laboralment bé i amb la vitalitat de sempre....

Canals Galeria d'Art va piular al Twitter que el dia 1 de febrer tancaria la sala d'art, però que continuaria activa virtualment. Què ha passat?

Canals Galeria d'Art és, en aquests moments, la galeria més antiga de Catalunya, i la més antiga de Sant Cugat. Un espai d'art que va obrir a primers dels anys 70, però abans jo ja havia fet moltíssimes coses. L'any 1965 vaig fer el concurs de Pintura ràpida Vila de Sant Cugat, l'any 1968 vaig crear l'Escola de Belles Arts de Sant Cugat o l'any 1972 fer l'eslògan “Sant Cugat, terra d'artistes”, entre moltes altres coses que el meu estimat poble mai m'ho ha reconegut, tret de quatre persones. He lluitat amb diferents crisis, la primera de totes quan aquesta galeria estava al carrer Alfons Sala, avui Lluís Companys. He lluitat en moments molt fumuts... però avui ha arribat el moment de desaparèixer com espai físic d'art.

Hi ha un únic motiu?

Per la situació econòmica. Estan desapareixent moltíssimes empreses. Però moltes, com galeries d'art, cinemes, teatres... tenen uns ajuts oficials perquè tirin endavant. En el cas de la galeria més antiga de Catalunya i la més antiga de Sant Cugat, tot i que he picat les portes que podia acudir... m'he trobat massa sol. I en veure que no hi ha públic que visiti la galeria, que els quatre clients que tinc també els puc tenir en un despatx o portar els quadres al cotxe... Tancar aquesta galeria no és només un problema meu, sinó també dels polítics del país; tampoc entenc, per exemple, que es pugui tancar un teatre petit o un cinema, o que no es facin pel·lícules, o que es tanquin llibreries, etc. Sembla que tot el que és cultura ho hagin de fer les administracions públiques i que des del sector privat no tinguem opcions. I aquest pas ens convertirem en un país totalment oficial. Si el que volem és fer un país nou, i el que tenim el volem salvar, que ens obrin les portes a aquells que les piquem.

En el poble que jo i la galeria hem nascut, mai he tingut cap tipus d'ajuda. I les empreses que tenim ni compren art ni ajuden els artistes.

A Sant Cugat no es promociona l'art?

A Sant Cugat hi ha uns pirulis urbans i 50.000 eines més de promoció, però només es potencien, i lamento dir-ho, les entitats. I em sembla molt bé que es potenciïn, però... Un dels que està fent una tasca important és en Pep Tugues, director del Teatre-Auditori Sant Cugat. En Tugues igual te'l trobes fent un cafè al restaurant Els Quatre Gats o a Vic o Manresa... Aquesta és una tasca que també ha fet Canals Galeria d'Art des de fa 44 anys. M'he mogut per tot el territori, m'he entrevistat amb moltíssims polítics i tots han passat per la galeria, conec a moltíssima gent del món de la cultura, participo en reunions, dinars, xerrades... Canals Galeria d'Art sempre és present arreu i, per tant, faig imatge i promociono Sant Cugat arreu, com la Sala Pares ho fa a París o com d'altres galeries importants de Barcelona ho estan fent a Arco (Madrid), etc. Però arriba un moment que la despesa que origina aquest espai d'art no l'he pogut aguantar. És només culpa del Canals? És només culpa d'una empresa que ha anat malament? Bé que s'han buscat ajudes per a una empresa tecnològica que s'ha gestionat malament i que hi ha gent treballant al final de l'avinguda de Cerdanyola... A la galeria som tres persones treballant, pagant impostos i fent imatge de Sant Cugat a l'exterior.

Ara està de gira la XX Biennal d'Art Contemporani Català que va crear Josep Canals, una iniciativa privada per promoure l'art jove arreu del país.

I ho continuaré fent. Ara podeu anar a Lleida i veureu entrevistes a tots els mitjans de comunicació parlant de la Biennal, com també ho fan els mitjans de Sant Cugat o d'arreu del país per on passa aquesta mostra itinerant. I aprofito per agrair el suport de l'Ajuntament de Sant Cugat en l'acte inaugural d'aquesta Biennal ara fa un any, com també el suport de la Generalitat o d'Òmnium, entre altres institucions del país. I tot plegat és promoció de Sant Cugat de portes en fora. I estic molt satisfet del que he fet en aquests anys. I es poden fer moltes més coses.

I què farà a partir d'ara?

Doncs a casa meva, com tinc espai per un estudi, hi muntaré un petit despatx on seguiré treballant l'art a través de les xarxes socials. A més, no oblidem que Canals Galeria d'Art està en un barri que es vol activar, que s'han fet moltes reunions, però aquí no s'ha posat ni un arbre. L'alcaldessa coneix perfectament el meu problema, i com també el saben tots aquells responsables que han passat per Cultura en aquest sant poble, però jo m'he cansat i cremat tant que si tot ha de dependre de mi, me'n vaig en un lloc molt més fàcil. A Cadaqués, per exemple, em tracten cada estiu com un rei on munto una exposició.

Parlem de l'Escola Catalana del Tapís?

A Madrid hi ha la Real Fabrica de Tapices que en el darrer any s'ha reestructurat. Com? Doncs segueix tenint Goyas, però al mateix temps tornen a fer tapissos i hi ha gent que demana el tapís de Goya o de qui sigui i que pot acabar en un despatx oficial o a la seu d'una empresa. I aquí, amb la Macomunitat es va crear la Fàbrica de tapissos per donar cabuda a les arts santuàries o menors, i en l'únic lloc que s'ha fet el tapís i li ha donat fama va ser a Sant Cugat. Però a més, la Fàbrica de Sant Cugat va tenir una característica molt especial, i és el que en el seu moment l'empresari Miquel Samaranch va tenir una gran visió de futur. Què va fer? Doncs va engrescar un jove estudiant de la Facultat de Belles Arts que estava pintant una ermita a Sant Cugat, i que es deia Josep Grau Garriga. I aquest jove artista va parlar amb alumnes i professors de la facultat i també va buscar gent de la seva generació. A partir d'aquí va fer que la Casa Aymat de Sant Cugat tingues projecció internacional. I avui a Angers (França) hi ha dos o tres museus, un d'ells dedicat a Grau-Garriga.

I aquí a Sant Cugat, per iniciativa de l'Ajuntament, s'està remodelant la masia de Can Quitèria per acollir un Centre d'Art Tèxtil dedicat a la figura de Josep Grau-Garriga.

Ja veurem com acaba perquè a mi m'arriben veus que no tots els partits polítics hi estan d'acord amb aquest projecte. Hi ha qui es pregunta per quina raó se li ha de dedicar un centre a Grau-Garriga i no a un altre artista. Doncs perquè aquest senyor va néixer a Sant Cugat, ha treballat aquí i ha fet molt per Sant Cugat i pel país. S'ha de fer un reconeixement ben fet al màxim artista que tenim a Sant Cugat. Aquí tenim el Goya nascut a Sant Cugat, en Grau-Garriga. Els altres artistes de Sant Cugat estan a anys llum de Grau-Garriga, i això cal dir-ho. És un artista reconegut nacional i internacionalment. I fa més de cinc anys que va morir i encara estic esperant que el seu poble li dediqui un carrer. Aquí cal un cop de puny molt fort damunt de la taula, o en aquesta ciutat no es donarà importància a les arts visuals fins que no passin anys.

Recordeu que inicialment hi havia un projecte de l'alcalde Joan Aymerich per convertir la Casa Aymat en un centre d'investigació del tapís... i l'alcalde Lluís Recoder va readaptar el projecte per acollir la seu per Sant Cugat Comerç, Sant Cugat Empresarial, el SOM, etc.... i una part es va convertir en sala d'exposicions tot i que l'espai no estava pensat per a aquesta finalitat. El projecte es va deixar caure per si mateix. I amb Can Quitèria saps que passarà? Que marxarà l'alcaldessa Mercè Conesa i el que vingui canviarà el projecte.

Pilar Parcerisas és la comissaria del projecte del Museu tèxtil de Can Quitèria. A Josep Canals li han demanat opinió al respecte?

A Sant Cugat es fan moltes reunions amb artistes, però són gent que no porta ni trenta anys vivint a Sant Cugat i, per tant, no coneix la realitat. Només tenim dos historiadors que coneixen el nostre passat. La resta tothom és nou. Jo he vist la riera de Sant Cugat, he vist el sortidor de benzina de la plaça d'Octavià, he jugat a pilota a la plaça de Barcelona...

Li agrada el Sant Cugat d'avui?

Això si. L'alcalde Joan Aymerich va dibuixar una ciutat jardí i avui s'han fet unes quantes ciutats d'aquest tipus arreu del país. Com també m'agrada Granollers. A mi m'agrada Sant Cugat i com s'estan transformant les biblioteques... Aymerich va recuperar els cinemes i va crear el Teatre-Auditori i va potenciar les arts escèniques. I en Pep Tugues li ha donat una gran volada, està fent una gran feina interna i externa. Però en l'àmbit de les arts...

A punt de fer els 70 anys, i Josep Canals continua sent un corcó!

El meu cervell encara funciona. Tu vas dir que jo sóc un corcó, i per molts anys ho pugui ser. I per molts anys que se m'enprenyi l'administració local perquè si s'enfada amb mi, vol dir que reconeixen que no ho estan fent bé.