Patrícia Gabancho i Isabel-Clara Simó. FOTO: A. Ribera

Cultura

La correspondència entre Isabel-Clara Simó i Patrícia Gabancho, al descobert

Les dues escriptores han presentat el Terra Dolça el seu darrer llibre, que recull les cartes que es van enviar totes dues durant el 2010

El Terra Dolça ha acollit la presentació del llibre Cartes d'independència a la vora d'una tassa de te amb les seves dues autores, Patrícia Gabancho i Isabel-Clara Simó. L'acte, que ha comptat amb una vintena d'assistents, ha estat una trobada molt distesa que s'ha convertit en un diàleg amb molta energia entre les dues escriptores. La presentació s'ha convertit en una conversa entre Gabancho i Simó sobre temes molt diversos, des d'actualitat política, el paper de la dona, la història de Catalunya i anècdotes viscudes per totes dues.

El llibre recull la correspondència que es van enviar les dues autores durant el 2010 i on parlaven i debatien dels temes que les preocupaven. "Són dos amigues que s'escriuen i parlen de tot", ha explicat l'editor del llibre, Quim Torra. Al contrari del què pot semblar pel títol del llibre, Simó ha reconegut que "no és un llibre polític, parla tant de la independència personal com de la independència com a país". "La primera carta és sobre el feminisme però llavors arriben les consultes sobiranistes i comencem a parlar de la independència", ha detallat Gabancho. Tot i això, la temàtica de les cartes és molt variada i, en definitiva, es troben totes les inquietuds de les escriptores, que les discuteixen sempre amb respecte.

Tant Isabel-Clara Simó com Patrícia Gabancho veuen en la independència de Catalunya l'única solució per tirar endavant i creuen que l'única manera d'aconseguir-la és mitjançant el Parlament de Catalunya. Destaquen que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut va marcar un abans i un després i aposten a què la propera legislatura serà clau per a la independència.

El llibre també és interessant des del punt de vista que els lectors coneixeran de més a prop aquestes dues figures de la literatura catalana ja que a les cartes s'expressen tal i com són. Per elles, la correspondència permet un anàlisi més pausat i reflexiu. Tot i això, Simó ha assegurat que han aconseguit "un cert nivell d'elegància perquè parlem d'intimitats però no de xafarderies".