La defensa del català arriba a Sant Cugat amb un "Correllengua més necessari que mai"

La cultura i la llengua catalana són les protagonistes a Sant Cugat aquest diumenge, dia 1 de novembre, amb la celebració del Correllengua, que organitza la Coordinadora d’Associacions per la Llengua des de fa 19 anys als Països Catalans per defensar i reivindicar la normalització i la unitat del català.

Des de les onze del matí i fins al vespre, la plaça d’Octavià s’omplirà d’activitats infantils, mostres de la cultura tradicional i popular catalana i música en directe. Per primera vegada, el Correllengua a Sant Cugat estarà organitzat per diverses entitats, ja que fins ara només ho impulsava el Casal Popular La Guitza. Sota la batuta de Cal Temerari, s’hi han sumat la Plataforma per la Llengua, la Coordinadora d’Entremesos, les JERC, Arran, l’Ajuntament, Òmnium i l’ANC.

"Hi ha la necessitat de seguir defensant el català"

Parlem amb Cecília Aranda (Arran), Julià Mestieri (Cal Temerari) i Lluc Cahís (JERC).

Quin és el caràcter reivindicatiu del Correllengua?
Cecília Aranda (C. A.): Pretén reivindicar la llengua catalana en tot el marc dels Països Catalans i no només en la comunitat autònoma catalana. El català comença a València i acaba a la Catalunya Nord, fa tot el recorregut i d’aquí ve el nom de Correllengua. Això és el que es defensa.

Creieu que la defensa de la unitat del català està una mica oblidada?
Lluc Cahís (L. C.): No sé si oblidat és la paraula perquè el Govern espanyol s’ha ocupat de mantenir viva aquesta lluita. Els atacs han sigut diversos i reiterats i això ha fet que el Correllengua, com una manera més de reivindicar la unitat del català, sigui més necessari que mai. Tothom ho veu així.

També per les sentències contra la immersió lingüística?
C. A.: El model català d’immersió lingüística és guanyador, dels millors que existeixen i amb efectivitat demostrada. La integració, a través de l’escola, estava garantida. No només integrava la gent a la llengua, sinó a la cultura i a la vida quotidiana en general. Que aquest model s’ataqui només per raons polítiques és un atac contra la llengua, l’educació i el sentit comú.
L. C.: No és una cosa que sorprengui, però és anar a buscar problemes on no n’hi havia.

Com veieu el futur del català en l’Estat espanyol?
L. C.: Chomsky parla que el bilingüisme és només una diapositiva d’un procés en què una llengua es menja una altra. Entenent-ho així, s’evidencia la urgència de constituir un estat propi.
Més enllà de la llengua, el Correllengua també vol reivindicar la cultura popular i tradicional.
C. A.: La llengua és un pas d’integració a la cultura d’un territori. La cultura popular va molt lligada amb la llengua, que no cal oblidar que també és cultura.

El president del Centro Popular Andaluz, Antonio Rodríguez, llegirà el manifest del Correllengua. Per què se l’ha triat a ell?
Julià Mestieri (J. M.): Vam estar valorant diverses opcions i la nostra idea era buscar un mecanisme per trencar el que moltes vegades passa amb aquestes celebracions, que és l’autoreferència. Per exemple, farem concerts de música en català, però no serà música reivindicativa. Volem normalitzar el seu ús. En aquest sentit, la tria d’Antonio Rodríguez busca simbolitzar la normalització de la reivindicació del català i la defensa del model d’integració amb el català com a vehicle. Ell compartia la perspectiva i encarna aquests valors.

Si la llengua estigués normalitzada, potser no caldria el Correllengua.
L. C.: Totalment d’acord.

Quina sensació voleu que s’endugui la gent de les activitats del Correllengua?
J. M.:La nostra idea és fer servir el Correllengua com un acte festiu i de divulgació de la defensa del català i sobre la situació actual de la llengua. L’objectiu és que la gent tingui la sensació que és important conèixer la llengua i fer-la servir en el dia a dia perquè hi ha la necessitat de seguir defensant el català tenint en compte la situació política.

Enguany l’organització s’ha obert a diverses entitats.
J. M.: És necessari que hi hagi diversos orígens, generacions i entitats implicades. Quan un acte com aquest té un abast social tan ampli és important que l’organització sigui també conjunta. La dinàmica de La Guitza era enfocada a un públic molt juvenil, actes molt reivindicatius en un sentit molt estètic i identitari que potser no permetia a altres entitats que s’ho sentissin seu.
L. C.: Volem arribar a tothom i com més gent, millor.

El procés sobiranista fa implicar més gent, entitats, administracions...al Correllengua?
J. M.:Respecte a altres anys, es fa de mal dir, perquè tot el que organitzava abans La Guitza rebia el boicot de l’Ajuntament. Per sort, ha canviat. Pel que va comentar la tinent d’alcalde de Cultura en la roda de premsa de presentació, el procés que està vivint el país sí que hi té a veure.

Totes les entitats defenseu la llengua, però ideològicament hi ha moltes diferències. És complicat posar-se d’acord?
J.M.:Per motius ideològics no hi ha hagut cap diferència. Sí que en alguna altra qüestió, com per exemple que a Cal Temerari ens agraden molt els actes al carrer i potser a la Plataforma per la Llengua fan un altre tipus d’activitats. Però en l’àmbit ideològic, com que aquí ens trobem per la defensa del català, no hi ha cap problema.

Va ser La Guitza qui va recuperar el Correllengua a Sant Cugat. Per què i com ha anat evolucionant?
J. M.:L’anàlisi que va fer La Guitza era recuperar reivindicacions populars en el marc dels Països Catalans. El contingut reivindicatiu del Correllengua segueix sent el mateix però des de Cal Temerari hem volgut convocar una assemblea oberta per organitzar juntament amb altres entitats el Correllengua. A més, també hem volgut que les activitats fossin durant tot el dia, i no només a la nit. Això permet que molta més gent s’ho senti seu. Però també s’ha de reconèixer que sense La Guitza no seríem aquí.