La Sala Cabaret del Teatre-Auditori fa visible la necessitat d’una “Sala B”
El director de la sala santcugatenca fa un balanç molt positiu de la iniciativa i assegura que una sala annexa “tindria públic, segur”
El Teatre-Auditori de Sant Cugat es convertia del 9 d’octubre al 8 de novembre en la Sala Cabaret. Una sala amb capacitat per a 400 persones la qual ha acollit 12 espectacles amb un total de 18 representacions.
Una iniciativa que Pep Tugues, director del Teatre-Auditori, ha valorat com a “fantàstica” a jutjar per “com sortien els espectadors i com els hem sorprès”. Una idea que va sorgir de la necessitat de retapissar les butaques de la sala i que ha estat un encert. “Ha portat molta feina tècnica, de desmuntar les 508 butaques, enviar-les a tapissar, remodelar el pati de butaques, muntar les 100 taules amb les 400 cadires, i ara tornar a fer el pas invers. Però ha estat un procés rodó”, explica.
I és que “d’un problema que teníem, l’hem convertit en una virtut”, afegeix, tot afirmant que “això ha permès sorprendre el nostre espectador amb un format diferent”. “Crec que és una experiència totalment nova i és molt difícil que es pugui produir al Teatre-Auditori”, sentencia.
Un format que sí que tindria cabuda amb la creació d’una “Sala B” annexa al Teatre-Auditori. “Quan ens imaginem una sala annexa al Teatre-Auditori, l’entenem com una sala polivalent, totalment diàfana, on s’hi pugui fer aquest format, o fer el format que actualment oferim amb la Sala escenari, o bé poder fer un sopar per a 400 persones”, descriu Tugues.
Pel que fa a la necessitat d’aquest espai, Tugues reivindica que “la necessitat sempre la pots crear, però el que sí que podem dir és que si Sant Cugat tingués aquesta sala annexa polivalent, tindria públic com el té l’actual Teatre-Auditori”.
Un espai que donaria resposta a diferents necessitats. “Tindríem públic per l’actual format, i també públic per altres formats que ara, o bé els canviem per portar-los al Teatre-Auditori, o bé els portem a Mira-sol, o no els podem programar a la ciutat, i és una llàstima, perquè hi ha espectacles que podrien complementar molt bé la programació actual del Teatre-Auditori”, afegeix Tugues. Un fet, a més, que “faria engrandir encara més el tipus de públic que ve al Teatre-Auditori, en aquest cas, al complex cultural”.
Una sala que, per a Tugues, podria ser una realitat a mitjà termini. “Actualment, una de les prioritats de la ciutat és remodelar el Teatre de La Unió, que és una prioritat absoluta, però qui sap si mentre, o després, tocarà la sala annexa”. I és mostra convençut de què “tard o d’hora, la sala annexa es construirà. I quan hi sigui, es demostrarà que li podem donar un bon fruit”.