La Flama serà rebuda a les 19 hores pel consistori. FOTO: Artur Ribera

Cultura

Les entitats tornen a acompanyar la Flama del Canigó

El foc, símbol de la unitat dels Països Catalans, tornarà a Sant Cugat aquest 23 de juny

Òmnium Cultural organitza un any més la rebuda de la Flama del Canigó per encendre la foguera de Sant Joan. Serà el dimarts, 23 de juny, a la tarda quan la Flama serà rebuda per part del consistori a les 19 hores a la plaça de la Vila.

En aquest indret, i just abans de començar el seu recorregut pels carrers de la ciutat, actuaran els Diables i els Castellers de Sant Cugat. La torxa seguirà per la rambla del Celler, el carrer de Sant Bonaventura, el carrer de Valldoreix, la plaça del Doctor Galtés, el carrer de Santa Maria, la plaça dels Quatre Cantons, el carrer de Santiago Rusiñol fins arribar a la plaça d'Octavià.

En aquesta plaça, ja des de les 18 hores s'hauran succeït les actuacions del Grup Mediterrània, la ballada de sardanes amb la cobla Mediterrània i l'actuació dels bastoners de Sant Cugat.

Un cop arribi la Flama del Canigó a la plaça d'Octavià, a les 20 hores, es farà lectura del manifest, enguany per part de Raül Romeva, president del Pacte pel Dret a Decidir de Sant Cugat i exeurodiputat.

Després del Cant dels Segadors, els Diables encendran la foguera, i la festa finalitzarà amb la ballada de sardanes i coca i vi dolç.

La història

El dia 23 de juny la Flama del Canigó baixarà del cim i des del Coll d’Ares, d'una banda, i Els Masos, de l'altra, es distribuirà arreu dels Països Catalans seguint moltes i diverses rutes. Aquesta Flama és la que encén les fogueres de Sant Joan, una de les tradicions que es conserven des de fa segles a tots els pobles del nostre país, mantenint viu el nostre esperit, les nostres costums i ens ajuda a definir el que som i el que volem ser.

La tradició de les fogueres de Sant Joan és una celebració molt antiga, transmesa de generació en generació al llarg de molts segles. Amb ella, els primers pobladors de les nostres comarques festejaven la nit més curta de l’any, el solstici d’estiu. D’aquesta manera, s’han anat transformant aquelles celebracions prehistòriques en els Focs de Sant Joan actuals.