Les entitats de Sant Cugat, un model transgeneracional

Les entitats de cultura popular i tradicional catalana de Sant Cugat tenen un factor en comú, el perfil transgeneracional dels seus components. No és estrany trobar membres d'una mateixa família, de fins a quatre generacions diferents formant part d'una mateixa entitat.

La família Canas és un exemple de transgeneracionalitat dins el grup de dansa tradicional Mediterrània.

“El paper de les entitats és bàsic i important per a la ciutat”

Fuster de professió, Francesc Canas és un dels cofundadors del Grup Mediterrània. “Vaig començar dintre de l’Esbart, per recuperar unes línies que gairebé estaven perdudes; vam ser un grup de balladors que no encaixàvem massa dins les línies de l’Esbart que vam optar per recuperar les línies de treball de Salvador Mel·lo”, explica.

Aquest any, l’entitat celebra 20 anys. “L’entitat ha evolucionat i ho ha fet de manera correcta. Em satisfà veure que els que dirigeixen actualment són deixebles meus i, a més, creen, ja que han fet balls de creació, cosa que jo no vaig fer”, explica qui va dirigir durant 5 anys l’entitat.

Actualment continua vinculat amb l’entitat. No només perquè hi balla la seva filla, Laia Canas, sinó perquè “faig tot allò que em demanen! Des de temes de vestuari, fins a portar el camió, o venir i aconsellar amb algun ball”. El futur de l’entitat el veu amb bons ulls. “Anem cap amunt, i si al final tenim un local i ens podem assossegar, ja serà perfecte!”.

Als seus 59 anys considera que el paper de les entitats “és bàsic a la ciutat”, i la seva importància es demostra, segons Canas, “en l’augment del nombre d’entitats i de gent que hi participa”. “Això és bo per a la ciutat”, sentencia.

“A casa, després de caminar, el següent pas era ballar”

Marta Canas està vinculada al Grup Mediterrània des dels seus inicis. “Ballava a l’Esbart des dels 3 anys, i en el moment que havia de fer el pas de juvenils a grans, va ser quan els meus tiets, Francesc i Oriol, van fundar Mediterrània”, explica.

Als seus 38 anys forma part del grup de quatre directors del grup. “Hi he estat sempre vinculada a la dansa, perquè el pare ballava, la mare era la maquilladora del grup, i la majoria dels tiets també ballaven; era com si després de caminar, el següent pas fos ballar”, afegeix.

A més de dirigir, és mare de l’Escola de Dansa, va ser membre de la junta directiva, i l’any passat era monitora del grup de juvenils. Per Marta, formar part d’una entitat “és moltes coses”. I explica que, “per una banda, és la passió per ballar, i per l’altra, hi ha tota la part de formar part del poble i de la seva tradició cultural, que és molt important, perquè participes de la vida del poble d’una manera molt especial, i crec que això és molt important.

I ara que ho veig com a mare d’escola de dansa, crec que el vessant educatiu és molt important, perquè crec que educar els nens en cultura i en tots els valors de l’associacionisme, és molt important”.

“M’agrada ballar, i vaig començar una mica per tradició familiar”

Als seus 22 anys, Laia Canas en fa 4 que balla al Grup Mediterrània, d’on actualment també és monitora de l’Escola de Dansa. També és membre dels Bastoners de Sant Cugat. De fet, ho era abans que dansaire del grup de dansa tradicional.

“M’hi vaig posar amb bastoners per la gent que coneixia, i un any després vaig començar a Mediterrània perquè m’agrada ballar, hi havia la meva germana, els pares hi havien ballat... És com una tradició familiar!”.

A més de ballar, és monitora dels nens i nenes d’entre 6 i 9 anys, grup del qual en formen part les seves cosines. “Els volem transmetre el gust per involucrar-se amb les coses del poble i amb la cultura tradicional catalana”.

Com a balladora, continua i continuarà. “M’agrada ballar, ho ha fet tot la família, i vull continuar-hi”, explica, i afegeix que com a monitora, hi segueix “perquè m’agraden molt els nens”. A més de bastonera, actualment també forma part de l’Escola de Música Tradicional.

“Vull muntar un grup de grallers per a Bastoners, aquest és l’objectiu, tot i que no se quan serà, però sí que és la idea”, explica. I és que Laia estudia violó des del 5 anys. Una carrera musical que compagina amb els estudis de logopèdia.

“Els nens s’haurien d’animar a ballar perquè és divertit i es fan amics”

Lia Canas té 6 anys i mig, estudia 1r de primària i està a l’Escola de Dansa del Grup Mediterrània des dels 3 anys. És bastonera i forma part d’un grup de teatre musical a la Casa de Cultura. És el mateix cas que el de la seva cosina, Laia Torres, de 7 anys. Totes dues estan al grup de mitjanes de l’escola, i ambdues confessen que els agrada molt ballar.

“El ball que més m’agrada és Cercolets”, explica Lia. Per a Laia, el preferit és Nans nous “perquè fem morisques”. “He fet molts amics al grup de dansa”, explica Lia. I és que a l’escola de dansa coincideix amb dos companys de l’escola, però la resta vénen d’altres centres educatius.

Les seves monitores són Mar, Carla i Laia, i expliquen que aquesta darrera és la seva cosina. “Ens ho passem molt bé, i assagem dos dies a la setmana”, afegeix Laia. Els nervis els apareixen els dia de les actuacions, com la que van protagonitzar al seguici d’inici de la Festa Major.

“Estic molt nerviosa perquè és el primer dia que fem un seguici”, confessa Lia. Amb tot, Laia assegura que “quan acabem i ens aplaudeixen estem molt contentes”. En el que coincideixen és a assenyalar què dirien als nens que encara no ballen: “Que vinguin, que ens ho passem molt bé!”.