Les obres de Sixena que es van vendre des de Valldoreix ja són cap a l'Aragó
La Guàrdia Civil s'ha emportat aquest 11 de desembre les obres d'art sacre que es trobaven al Museu de Lleida
A les quatre de la matinada d'aquest dilluns, 11 de desembre, la Guàrdia Civil arribava al Museu de Lleida per emportar-se les 44 peces d'art sacre del monestir de Sixena que custodiava aquest ens. En vuit hores han embalat i carregat en un camió les peces arribades al museu als anys 70.
L'origen de les obres prové de quan la comunitat de monges del monestir el va abandonar per traslladar-se a Barcelona. Després que membres de la FAI espoliessin i incendiessin el monestir de Sixena l'any 1936, pertanyent al bisbat de Lleida, Josep Gudiol, comissari de la Generalitat, salva part de les obres, passant al Museu Nacional d'Art de Catalunya, l'any 1940, per la seva protecció i restauració.
Anys més tard, les monges van vendre 97 peces al Museu de Lleida i el MNAC, i el 1992 van decidir donar les obres al MNAC, morint abans que la Santa Seu ho autoritzés. La propietat legal catalana respecte de les obres que avui han estat sostretes del Museu de Lleida per ordre judicial, queda patent en el document de compra de les obres per part de la Generalitat.
Un document signat el 28 de gener de 1983 per la Priora de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, de Valldoreix, i el Departament de Cultura de la Generalitat, que feia públic l'Assemblea de treballadores i treballadors per a la Defensa de les Institucions Catalanes a les xarxes socials a finals del mes de novembre. (Podeu consultar el document íntegre més avall).
La Generalitat i el MNAC van pagar 300.000 euros per les peces. Un import al qual cal sumar els 350.000 euros que es calcula que ha costat restaurar i conservar les peces durant dècades.
El conflicte
Quan el 1998 el monestir passà a pertànyer al bisbat de Barbastre-Montsó a l'Aragó, començà el litigi per recuperar les obres, però la normativa catalana, l'any 2013, impedia el trasllat d'obres si no n'està garantida la conservació posterior, tot i que l'Aragó demana que es declarin nuls els contractes sobre les 97 peces del MNAC i el Museu de Lleida.
El 8 d'abril de 2015, la jutge del jutjat de primera instància número 1 d'Osca va declarar nul·les les compres dels béns fetes per la Generalitat, i el 12 de juny 2016 el jutjat va donar l'ordre de trasllat provisional de les obres. Aquell mateix any la Generalitat tornà les 53 obres del MNAC. Les altres 44 continuaven a Lleida, on la Guàrdia Civil les ha anat a buscar aquest 11 de desembre de 2017, davant la protesta de multitud de ciutadans que s'han aplegat a les portes del Museu per impedir-ho, sense èxit.
Rebuig a la decisió judicial
Una decisió que s'ha lamentat des del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, amb seu a Sant Cugat. En un comunicat han expressat la seva "condemna vers el govern de l'estat espanyol per la utilització de l'article 155, amb l'objectiu de permetre la providència d'execució provisional 87/2015 del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 d'Osca, que exigeix el trasllat de les obres de Sixena del Museu de Lleida".
Des del CRBMC afirmen que "aquesta operació comporta un trencament amb la legalitat catalana, contradiu la voluntat del govern legítim de Catalunya, i qüestiona tots els criteris tècnics i científics de la conservació preventiva, així com la competència dels professionals que tenen la responsabilitat de la custòdia i conservació dels dits béns. Per tot això, demanem el respecte a les institucions catalanes i que els valors universals inherents a la Cultura prevalguin per sobre dels interessos polítics".
També des del Museu de Sant Cugat, el seu director, Lluís Campins, ha mostrat el seu rebuig a l'actuació signant el manifest de la Xarxa de Museus d'Art de Catalunya. En aquest, els responsables dels equipaments manifesten el seu suport al museu lleidatà "en la defensa de la unitat de la seva col·lecció" i també expressen la seva preocupació perquè el trasllat pugui "posar en perill la integritat física d'algunes de les obres, tal com els informes dels tècnics assenyalen, així com que no s'hagi dut a terme una planificació tècnica que garanteixi en tot moment la seva correcta preservació".
Els signants del manifest asseguren que la decisió d'entregar les peces a l'Aragó "no ha tingut en compte les resolucions administratives dictades a l'empara del que estableix la Llei del Patrimoni Cultural Català, així com tampoc tots els informes de conservació que aconsellen no executar el trasllat fins que no hi hagi una sentència definitiva". De fet, no només pateixen pel trasllat sinó que també volen "assenyalar la manca de garanties a efectes de conservació que presenta l'espai que ha d'acollir les peces del trasllat i que tampoc es garanteixi un veritable accés públic a aquest fons patrimonial en cas que aquest sigui finalment traslladat".
Alhora, també lamenten que aquesta actuació "es produeixi en un context marcat per l'aplicació a Catalunya de l'article 155 de la Constitució i per la provisionalitat definida per la convocatòria de les eleccions al Parlament de Catalunya per al dia 21 de desembre".
Des de la Xarxa de Museus d'Art de Catalunya afirmen que "estem convençuts de la legitimitat i legalitat de la compra dels objectes feta per la Generalitat i el Museu Nacional en el seu moment i, fruit d'aquest convenciment, donem suport al Museu de Lleida en defensa dels seus interessos i drets, i reivindiquem la bona gestió i conservació patrimonial efectuada". A més, també expressen la seva solidaritat "a totes les treballadores i treballadors del museu per la situació que estan patint i que afecta el desenvolupament quotidià de la seva feina, centrada en la protecció, conservació, documentació, estudi i difusió del patrimoni cultural que custodien".
Les obres de Sixena que hi havia al Museu de Lleida
El Museu de Lleida acollia fins aquest 11 de desembre, 44 peces d'art sacre del monestir de Sixena. Dels 44 béns, 7 estaven exposats: tres caixes sepulcrals del segle XV i quatre fragments d'un retaule d'alabastre barroc, obra de l'escultor Gabriel Joly. Entre la resta de peces hi ha 11 fragments més del retaule, un bancal atribuït al Mestre de Sixena, i diverses pintures i escultures datades entre els segles XVI i XVIII.
Pel que fa a les caixes sepulcrals, la més antiga és del 1434, i pertany a Isabel d'Aragó, qui va estar com a religiosa a Sixena. La segona caixa és de la meitat del segle XV, i és atribuïda a Pere García de Benavarri, i la tercera és de finals del segle XV, la de la priora Francisquina d'Erill.
Les obres d'alabastre, per la seva part, procedeixen del retaule de Santa Anna, de principis del segle XVI. Un dels fragments presenta el naixement de la Verge Maria, un altre el seu matrimoni amb Josep, el tercer mostra Santa Anna, la Verge i el nen Jesús, i finalment, un quart fragment que mostra el Crist mort.