Losa: "Estrenar una composició a casa és tot un repte, però també és un regal"

Aleix Losa és un jove compositor de Sant Cugat del Vallès que, als seus 23 anys, estrenarà l'obra simfònica Fantasia del Paga-li, Joan. Ho farà a l'església del Monestir, amb l'Orquestra Fusió Sant Cugat, durant el concert de Festa Major de la formació, el 27 de juny, a les 21 hores.

Amb 23 anys acabats de complir, Losa és compositor de bandes sonores i musicals, a més de treballar en una agència de comunicació i màrqueting a Navarra. Entre altres fites, ha realitzat nombrosos anuncis per al Govern de Navarra, component-hi la música, també ha treballat component per curtmetratges, i per un migmetratge, Villa of line, que va ser premiat a Los Ángeles per la seva composició. També ha estat reconegut per les seves obres a Alemanya, fa menys d'un any. Ara, estrena la seva primera composició a casa, de la mà de l'Escola Fusió, que anualment aposten per un intèrpret o compositor local com a protagonista del seu concert de Festa Major.

Què presenta Aleix Losa amb Fantasia del Paga-li, Joan?

És una fantasia simfònica sobre el tema del Paga-li, Joan. Una fantasia, bàsicament, consisteix a agafar un tema, com pot ser el Paga-li, Joan, i convertir-lo, des del meu punt de vista, en tota una història. És a dir, tu tens un tema recurrent, però afegeixes, i expliques com una història. Tot aquest conjunt crea la fantasia.

La història del Joan en aquest cas...

És com si el Joan se'n va al mercat, i després se'n va al bosc, i després torna, però té un moment que és molt èpic d'aventura, que corre per aquí, torna, i de cop, anem sentint el seu tema. Està conduït cap a l'explicació, com d'un conte. És el Joan qui el protagonitza.

Com li arriba l'encàrrec?

M'ho va encarregar l'Orquestra Fusió. El seu director, el Xavi Pagès, que és el meu tutor al Liceu, m'ho va proposar. I vaig dir: "anem a fer-ho". Més que res, perquè el Xavi sempre m'ajuda molt, i fer això i, a més a més, fer-ho amb ell, em va súper bé. El Xavi és una persona de la qual s'aprèn moltíssim, és un director exquisit, un compositor exquisit i, com a persona, no tinc paraules.

Que li suposa a un compositor que una escola es fixi en ell per estrenar al concert de Festa Major?

Nervis. Molts nervis. Però em va fer molta il·lusió. És tot un repte, però també crec que és un regal, perquè el fet que et facin un encàrrec com aquest et fa sentir molt valorat com a artista. És la sensació que estan apostant per tu, per la teva feina. Endavant. I fa molta il·lusió obrir la Festa Major.

Perquè algun cop s'ha dit que no s'aposta pels artistes locals...

Sempre hi ha aquesta sensació que estem abandonats. Encara em passa: La sensació que estic treballant més fora de casa meva, de la meva terra, que no pas a dins, i fa mal. Perquè jo crec que la música més maca que puc escriure és la música per la meva terra, que és Catalunya.

Com ha estat el procés de creació?

El resultat són gairebé 3 minuts, i han estat tres setmanes, gairebé un mes, de feina. I la veritat és que ha estat molt divertit. Quan vaig pensar que tocaria el tema l'orquestra, amb la gent asseguda a l'església, vaig pensar com ho feia, i vaig decidir agafar el tema original i convertir-lo en una dansa. Però en lloc de tocada per una cobla, tocada per l'Orquestra Simfònica de l'Escola Fusió, per tant, ho vaig convertir en quelcom simfònic. La paraula que millor definiria és Disney; Banda Sonora.

 

És el primer cop que fa una composició d'aquestes característiques?

No. Treballar amb orquestra no he treballat tant com m'agradaria, en el sentit que les coses estan com estan, i òbviament cada cop és més complicat. Però en dedicar-me al món de les bandes sonores i els musicals, encara que ho faci amb ordinador, sí que he treballat amb orquestra. He treballat component obres grans, el que passa és que en lloc de tocar-les una orquestra, les toca l'ordinador, per entendre'ns.

I que estrena a casa?

He estrenat obres com a estudiant al Conservatori. Però com a obra gran, sí que és la primera vegada que em toquen a Sant Cugat, i em fa molta il·lusió.

Què suposa aquest fet per a un artista?

Per a mi és orgull i emoció, perquè està molt bé que t'escoltin els de fora, però si no t'escolten els de dins, tu, d'alguna manera, no tens la sensació que estàs enviant el teu missatge justament a la teva família, per dir-ho d'alguna manera. És com si jo faig una obra i la senten els meus veïns, però els meus pares no. Sant Cugat és casa meva, és on visc, és on comparteixo la meva vida amb tots els santcugatencs, i és tot un regal poder-los dedicar aquesta obra amb tot el carinyo i tot l'amor possible.

A més, tenint com a fil conductor un tema molt santcugatenc. Li afegeix un plus de dificultat?

Crec que pot ser interessant, perquè és un Paga-li, Joan que no s'ha sentit mai. És especial, perquè, en ser una fantasia, no sentirem allò que estem acostumats a escoltar.

Alguna recomanació?

M'agradaria que la gent vagi amb la ment oberta, que vagi amb les oïdes preparades, i sobretot, que quan l'escoltin, deixin que la seva imaginació voli, i que visquin la història; que visquin el conte, i que visquin l'aventura com la sentin.

Gaudir de la música...

En aquest projecte, jo he posat la mà, i he posat les notes, però sense l'escola, sense el director, i sense l'orquestra, no tiraria endavant. És molt important tenir en compte que som un equip. No és només una persona la que està darrere d'això. M'agradaria que la gent ho valori, i que ho tingui en compte. Que vegin tota la feina i esforç que hi ha darrere. Perquè la música no diu res en un paper.

I també farà d'intèrpret.

L'orquestra només té una percussió, i a mi m'encanta que s'escolti la meva obra, però jo ja la conec, i qui l'ha de gaudir és el públic. Què puc fer? Doncs com que no hi havia qui toqués els plats, m'hi poso jo. Estaré dins de l'orquestra tocant els plats. Soc una persona que en aquest aspecte trenca completament amb el protocol. Estic avorrit de la tradició conservadora. Prefereixo estar tocant els plats i estar passant-ho bé amb la meva obra, que escoltar-la des del públic. Jo vull formar part del moment.

Què li diria a Sant Cugat perquè no s'ho perdin?

Que han de venir, o s'ho perdran. S'ha d'anar, s'ha de donar visibilitat als santcugatencs, s'ha de gaudir de l'art, s'ha de gaudir de la música, i, després, ja de Festa Major.