Madrona: "El gran objectiu és pensar en la política cultural d'una manera més global"
Esther Madrona és tinenta d'alcaldia de Cultura, Educació, Esports i Joventut
Esther Madrona, de 30 anys, és tinenta d'alcaldia de Cultura, Educació, Esports i joventut. Va entrar en política l'any 2015 "per treballar per la seva ciutat", i en les darreres eleccions ocupava la tercera posició a la llista d'ERC encapçalada per Mireia Ingla. Estretament vinculada al món cultural local, Madrona ha format part de Bastoners, el Grup Mediterrània, La Unió i la Comissió de Carnaval.
Quin balanç fa dels primers mesos en el càrrec?
En l'àmbit personal, m'han servit per poder tenir un primer contacte amb l'administració pública estant dins de l'administració pública. Ha estat un aprenentatge de dosis de realitat.
I en l'àmbit de regidoria?
En aquests primers vuit mesos, el que hem pogut fer, bàsicament, ha estat una radiografia de totes aquestes activitats culturals que la ciutat ja les produïa amb una certa inèrcia, i a partir d'aquí anar posant una mica d'ordre, i intentant donar una mica el toc personal a aquests projectes. Crec que, al final, fer política és tenir la capacitat de poder prendre decisions i prendre-les, i pensar que tot allò que fem a escala política té una incidència totalment directa a la ciutat. Això no ho podem perdre mai de vista.
Quina impressió li genera la cultura a la ciutat?
Sant Cugat és una ciutat amb un nivell cultural molt alt, que no és sinònim de nivell cultural elitista, sinó de gent que està implicada en la cultura, que li agrada consumir-la però també produir-la. Com a administració, hem de ser totalment responsables i que tothom pugui tenir la seva parcel·la cultural.
Fer aquesta radiografia, els ha portat a fer algunes accions.
Hi ha tres grans accions que hem fet, tot i que hem anat fent altres coses més petites. Aturar les obres de la sala polivalent, la necessitat de fer un concurs públic per a la direcció del Teatre-Auditori, i retirar el suport de l'Ajuntament a la Biennal.
Per què aturar la sala polivalent?
S'havia de construir a la part de dalt del cinema i implicava passar de quatre sales de cinema al centre de la ciutat a només dues, tenint un impacte pel que fa a cultura audiovisual. Vam prendre la decisió atenent-nos també a valoracions que feien referència a què la sala polivalent de concerts prevista no tenia els requisits tècnics, ni les certeses totals, que les tres activitats que es podrien desenvolupar al mateix temps (concert, cinema i teatre) es poguessin dur a terme de forma simultània. A més que el volum de gent que es podia acumular als voltants podia generar problemes. Vam prendre aquesta decisió amb la intenció de donar un nou impuls als cinemes, i donar-nos temps per replantejar el projecte de cultura musical en aquesta ciutat.
Canvi de direcció al Teatre-Auditori.
La dimissió del Pep Tugues com a director del Teatre-Auditori marcarà un abans i un després quan definitivament abandoni el càrrec. Ens obre un panorama cultural a Sant Cugat interessant en el sentit que podrem fer allò que jo mateixa defensava abans d'estar aquí, i que també vam recollir al programa electoral d'Esquerra, on ja apuntàvem la necessitat de fer un concurs públic per aquesta direcció. Aquesta nova persona tindrà dos grans reptes: d'una banda, mantenir aquesta programació de qualitat que s'està oferint; de l'altra, aconseguir obrir el Teatre-Auditori a la ciutadania.
I el més recent, la retirada del suport a la Biennal d'Art Contemporani.
Retirar el suport de l'Ajuntament a la Biennal ha estat una decisió presa perquè la Biennal feia més de vint edicions que s'anava fent, amb un mateix projecte i una mateixa manera de fer, i en vint anys la societat evoluciona. Tots els projectes s'han d'adaptar a la societat que l'envolta. Això no treu cap que des de l'Ajuntament estiguem començant a pensar de quina manera podem impulsar l'art contemporani en aquesta ciutat, tenint en compte que tenim un Centre d'Art Contemporani (Maristany), i la Casa Aymat, que és un centre de creació.
Tres accions que marquen intencions. Quina és la línia de treball pel que fa a cultura?
Hi ha un gran objectiu que és aquesta necessitat de pensar en la política cultural d'una manera més global. Es materialitza en moltes coses, però el que més ho il·lustra és aquest canvi de xip que pot donar la nova direcció del Teatre-Auditori. Al meu entendre, el que hauria d'acabar passant és que fóssim capaços de pensar en teatres de Sant Cugat. És a dir, Sant Cugat té diferents espais escènics i hem de treballar de manera conjunta per no deixar de banda cap mena de manifestació teatral, ni disciplina.
I si parlem de música?
Hem de pensar en un programa musical de ciutat. Sóc una ferma defensora que abans dels espais van els projectes. Per a mi, és més important poder garantir que a Sant Cugat hi ha una programació musical mitjanament estable, representativa de la nostra societat, que sigui un altaveu per a totes aquelles bandes joves que tenim en aquesta ciutat. Sense perdre mai de vista la màxima que els equipaments que tenim els hem de rendibilitzar al 100%. Tenim una sèrie d'espais que són prou polivalents com per poder traçar un circuit musical juvenil per aquesta ciutat.
Parlem d'arts visuals. Quina és l'aposta?
Sant Cugat, en termes d'arts visuals, està en un moment en què pot apostar perfectament pel suport a la producció, per fomentar aquests espais de creació. La Casa Aymat es pot convertir en un gran centre de creació artística. Hi ha molt de recorregut per davant, i hem de ser capaços de potenciar.
Parlem d'història i patrimoni. Quin és el repte?
Està clar que en aquesta ciutat sabem explicar molt bé la nostra història més vinculada amb el Monestir, entre altres coses, perquè és la joia de la corona. Crec que ens hem de marcar com un repte saber explicar tota aquella història de la ciutat que va més enllà del Monestir, perquè sembla com que de cop i volta passem del segle XV al segle XXI, i aquí ens estem perdent una part molt important de la nostra història. Saber-ho explicar no és només museïtzar-ho, sinó que és intentar traslladar-ho al nostre dia a dia. Explicar per què fem el que fem.
"La gent de cultura hem de ser facilitadors de la cultura que es fa en aquest poble"
En aquest plantejament juguen un paper important les entitats de cultura popular i tradicional, que tradicionalment ha reivindicat més suport institucional.
Hem d'acabar aconseguint que tothom entengui que les entitats no només treballen per a elles mateixes com a entitat, sinó que treballen en un entorn que és una ciutat; han de saber fer aquest famós retorn social que tant i tant es comenta a la ciutat. Això no vol dir que no el tinguin, simplement vol dir que hem de seguir fomentant-ho. Una altra cosa que hem de tenir molt en compte és que hem de ser molt conscients del valor que té tota la cosa pública. Jo mateixa queia en l'error abans d'estar aquí de valorar només la implicació d'un ajuntament o qualsevol altra administració amb les entitats en termes econòmics. I no és només això. Hi ha una sèrie de recursos humans i materials que es bolquen en poder realitzar una activitat. La gent de cultura hem de ser facilitadors de la cultura que es fa en aquest poble. La voluntat és de treballar de forma conjunta.
Parlant en termes econòmics, canviarà en alguna cosa la política de subvencions?
Hem de ser totalment transparents en els criteris d'atorgament d'aquestes subvencions, perquè si tu no et pots explicar, és que hi ha alguna cosa que no estàs fent bé. Volem intentar unificar els criteris amb diverses àrees de l'ajuntament per poder anar tots una mica a una. És evident que després, quan ho baixes a la realitat, cultura i comerç o sostenibilitat tenen necessitats i maneres de fer diferents, però sí que hi ha una sèrie de criteris que es poden unificar. Això també marca la idea d'aquest nou govern de treballar en xarxa, de compartir idees i espais.
Madrona rebia el TOT Sant Cugat al seu despatx. FOTO: Bernat Millet
Seguint amb entitats, la gestió de l'espai públic també és una qüestió en l'ordre del dia...
Tenim sobre la taula una proposta de reglament d'usos de la via pública amb la intenció de regular aquesta utilització de l'espai públic. Al final, les manifestacions culturals són les que més acaben sortint al carrer perquè tenim aquesta estranya tendència a fer-ho al carrer per fer-ho accessible. Però hem de ser conscients que l'espai públic és de tothom i hem d'intentar trobar la manera d'encaixar i que sigui realment convivència. Respectar-nos els uns als altres, tenir clar que la ciutat és molt gran, i que no tot ha de passar sempre a la mateixa plaça, sinó que diversificar els espais no és res dolent en cap cas, és simplement anar-nos repartint.
Hi ha dates per aquest reglament?
No, però m'agradaria poder engegar la temporada de primavera amb això aprovat, perquè ajudarà al dia a dia de la gestió administrativa i interna de l'espai públic.
Parlant de festes, hi haurà canvis en la Festa Major?
Tot just ara ens estem posant a treballar amb la Festa Major. Hi ha una cosa que està clara, i és que la Festa Major ha de ser capaç d'explicar moltes coses. A banda de ser una festa de ciutat i per tota la ciutat, ha de ser una festa que pugui transmetre una sèrie de valors.
"Tenir la capacitat d'iniciar, aturar i canviar projectes és un gran repte i una gran responsabilitat"
Tenen previst replantejar algunes de les activitats a la ciutat?
No hem de tenir por dels canvis. Tenir la capacitat d'iniciar, aturar i canviar projectes crec que és un gran repte i una gran responsabilitat. Són coses que passen perquè hi ha una sèrie de raonaments al darrere, i una sèrie d'objectius a perseguir. Dit això, quan parlem de grans actes, potser la qüestió no és tant que hi hagi canvis en majúscula, sinó que hi hagi tocs, que són els que marquen la diferència. Totes aquelles coses que funcionen no tenim ni perquè tocar-les, ni desmuntar-les. Ara bé, crec que sí que hem de ser capaços de fer-les una mica nostres. Hem d'actuar amb respecte de cara al projecte, i de cara a la ciutadania, però també hem d'actuar de manera coherent i conseqüent amb els nostres ideals, i les línies que defensem.
Posi'm un exemple.
Em considero una persona feminista, i a banda de reivindicar aquesta paritat a dalt dels escenaris, hi ha una altra manera de treballar el feminisme en la cultura, que és a través dels espectacles i de les coses que passen dalt de l'escenari. Ja no és tant qui ho fa, sinó el que fa. Al final, la cultura és un element altament educador i cohesionador, i hem de trobar totes aquelles vies possibles per aconseguir que aquesta cultura que volem impulsar sigui una cultura respectuosa, educativa, transformadora.
La cultura educa, i aquesta és la ciutat dels nens, si bé els joves afirmen sentir-se desplaçats. Com els hi faran un lloc?
Sant Cugat és ciutat amiga de la infància, però passa una cosa curiosa, i és que els nens es fan joves. Què podem fer en l'àmbit cultural? Evidentment, fem un treball constant i coordinat amb la regidoria de joventut, i el que podem fer és fer propostes culturals adequades a aquests joves. S'ha fet per Nadal, per exemple, amb activitats a l'Envelat. També volem obrir la programació del Teatre-Auditori a la participació ciutadana, i en la franja de programació juvenil hem fet una primera prova pilot a través del Consell de Joves, i van sortir unes propostes que, algunes, són explorables.
"La cultura és un element altament educador i cohesionador"
Parlant de joves, parlem d'oci, que també és cultura. La manca d'oci al centre també és una reivindicació que les JERC portaven al programa.
Abans de prendre decisions, hem de parlar amb els joves per fer aquesta programació juvenil. La idea és fer aquest treball conjunt, d'escoltar-los. Sobre el tema de l'oci, des de la regidoria de Joventut s'està treballant també a través del Consell de Joves les propostes d'oci alternatiu, ja que han de ser capaços de reflexionar quin tipus de consum d'oci fan.
Parlem de més espais de cultura. Quin és el futur de la nova biblioteca?
Pel que fa al projecte de la Biblioteca Central, el que estem fent ara mateix és treballar en què passarà a dins d'aquest espai. Hem de ser capaços de pensar que la biblioteca avui dia ha de fer un pas més enllà; ja no pot ser només aquell lloc romàntic on vas a buscar un llibre o a consultar-lo. També ha de ser un espai de trobada, que generi una mica de sentiment de comunitat, que sigui un punt de trobada on pot estudiar, però també hi hagi uns espais més diàfans, més oberts... També s'han de poder fer presentacions de llibre, xerrades, recitals... A banda, tenim un repte que hem de complir, i és el d'entendre que aquesta ciutat és una ciutat molt dispersa en la població, i hem de ser capaços d'oferir un espai de biblioteca, o com a mínim un punt d'accés, a tota la població.
"Que tot el que promovem doni eines a la ciutadania per ser més crítics"
Des de la regidoria de Cultura, quins són els principals objectius i reptes dins d'aquest mandat?
Crec que un dels reptes interessants és que hem de ser el màxim de transparents possibles. I com a grans línies estratègiques, apostar pel feminisme i un tractament correcte del gènere en el sentit més ampli de la paraula. També explicar moltíssim que totes les coses públiques tenen molt valor, i ser capaços de construir una cultura socialment responsable. I no perdre de vista el vessant social de la cultura, i que tot el que promovem doni eines a la ciutadania per ser més crítics. I ser crític no significa cremar contenidors, sinó tenir més capacitat de reflexió, de compartir, de créixer.
Més crítics per una millor ciutat. Quin és el paper de la cultura per una ciutat més de tots?
La societat santcugatenca necessita ser una societat que sigui respectuosa amb ella mateixa, que s'entengui, que s'acompanyi, que no es tapi, i que s'expliqui. I que, al final, cadascú pugui fer sentir la seva veu i que tothom pugui escoltar totes les veus.