Marina BBface & The Beatroots: “Som músics professionals, hem de fer de formiguetes"

Marina BBface & The Beatroots són Marina Torres –coneguda artísticament com a Marina BBface– Frank Montasell, Joan Vigo, Raúl Pérez i Oriol Pidelaserra. Amb poc més de dos anys d'història s'han convertit en un dels grups de referència de la música negra a l'Estat espanyol. El TOT Sant Cugat presenta la formació nascuda a la ciutat.

Presentin Marina BBface & The Beatroots a qui encara no els coneix!

Marina: Som una banda que venim de moltes bandes. Tots els components tenim una llarga trajectòria, tot i que la banda té tres anys justos. L'experiència que tenim, l'ajuntem en aquesta banda per fer una mica el que ens ve de gust. Fem funk, fem soul i fem pop, però no de manual, sinó que intentem ser una mica lliures. Punk i soul inspirats en el vintage però també en la visió moderna.

Frank: Ens agrada considerar-nos artistes en aquest sentit. Fer obres de nova creació encara que no ens amaguem de les influències en cap moment. Al contrari, les lluïm.

Una banda consolidada. Com ha estat l'evolució?

Marina: Ara estem més consolidats que mai. Al principi, fa tres anys, era una idea. En realitat, la banda es va formar fa dos anys i poc, just abans de treure el primer disc, que el vam treure com per dir que anàvem a fer alguna cosa seriosa.

Han canviat els components. Qui són ara Marina BBface & The Beatroots?

Frank: Fa dos anys i mig que existeix el grup, i només quedo jo d'aquella formació.

Marina: Han anat canviant els components. Actualment, a més del Frank a la guitarra i veus, i jo mateixa, formen la banda Joan Vigo (baix), Raúl Pérez (bateria i veus) i Oriol Pidelaserra (teclats).

Ja són dos els discs que tenen al mercat. Com van sorgir?

Marina: Al febrer farà dos anys del nostre primer disc, que era un EP llarg o LP curt. Un disc de 7 temes que va ser la nostra introducció.

Frank: Volíem treure alguna cosa ja, perquè vèiem que era el moment; energèticament estàvem a tope. Vam preferir que fos curt i bo, que no pas que arribés massa tard, o llarg i amb afegits.

Marina: Al cap d'un any i poc, l'abril del 2015, vam treure el primer disc. Still Beating.

Pensant ja amb el següent?

Marina: El 2016 no el traurem. Farem un any de bolos, i al següent ja hi pensarem.

Frank: Ens sap greu donar-li sols un any de vida al nostre Still Beating, que és un disc del qual n'estem molt orgullosos i creiem que hi ha molta gent que encara l'ha de gaudir. També per l'esforç que costa. No pots anar per un altre disc si aquest encara no ha bategat prou.

A quins escenaris els ha portat, i a quins els portarà?

Marina: Aquest estiu hem fet sobretot els festivals catalans, com l'Acústica, l'(A)phònica... La presentació la vam fer al Palau de la Música. També ens hem mogut per Espanya, a sales molt guapes. Ara, a la primavera estem preparant una gira peninsular, que estarà molt bé, però encara està tot per confirmar. I també visitarem Andorra.

Frank: També ens començarem a moure per Europa, i és una cosa que volem fer bé. Perquè hi ha maneres i maneres d'anar per Europa.

A més dels projectes amb Marina BBface & The Beatroots, gairebé tots els components teniu projectes paral·lels...

Frank: Ara, treure el meu primer disc en solitari com a Frank Montasell, al febrer, sota el segell de Discmedi. Poc abans del disc, al gener, trauré el primer videoclip, que està fet i dirigit per Roger Comella, que també és santcugatenc.

Com serà aquest disc?

Frank: És un disc en la línia soul-rock-funk, però potser una mica més popero. Sóc bastant així, i són cançons en català, cosa que fa que soni tot una mica més dolç. La cançó pren més protagonisme: la història que estàs explicant, perquè són històries més personals. No és un disc de cantautor, però tampoc és Marina BBface & The Beatroots, que potser és més guerrer de banda, amb missatges més generals. La meva proposta és més íntima, més personal i en català. El que vingui de la música pop li semblarà molt rockero i molt soul, i el que vingui del soul dirà que és una popada. És a mig camí.

I la resta de la banda, en què està posada?

Marina: La resta de la banda també tenen els seus projectes. Raúl Pérez té un grup de percussió que es diu Residual Gurus. Joan Vigo té l'A Contra Blues i Electric Gozarela, i Pidelaserra té Electric Gozarela i Derrumband.

Frank: A més, tots toquem amb 700 formacions més, perquè som músics professionals, i tots hem de fer de formiguetes...

Sou una formació consolidada i de referència. Quina recomanació donaríeu als joves músics santcugatencs que tot just comencen?

Marina: Primer, crec que sí que hi ha bastant moviment musical, i força grups a Sant Cugat, però aquí els joves no poden fer gaire cosa. No hi ha gaires llocs on tocar, ni festivals petits. Falten oportunitats.

Frank: Sí que es fan esforços per part de La Pua i el Mut, però pràcticament sols són ells els que fan tots els esforços. Els recomanaria que es busquin la vida i que després tornin a Sant Cugat a recordar-los que aquí es fan coses genials. Que és el que hem fet tots. I, sobretot, gaudir molt del que es fa, de la música, de l'equip humà que hi ha darrere del grup... i lluitar per unes cançons, un disc, o un somni si és un projecte potent.

Una reivindicació personal?

Marina: Ens agradaria tocar a Sant Cugat. Després de tres anys recorrent l'Estat... Som un grup santcugatenc i l'única vegada que hi hem tocat va ser justament al principi de la banda, que no teníem ni disc, al Pícnic Jazz.

Falta d'equipaments...

Marina: Ara mateix hi ha petites plataformes que s'han creat com el cicle de nous talents de TorreBlanca o el petit format del Mut. Però hi ha un buit. On toquem nosaltres? No hi ha una sala, no existeix, i l'únic a què podríem aspirar és a la Festa Major, que tampoc hi hem tocat. Falten espais per a cada creixement de cada grup.

Frank: Potser ens vindria de gust fer un concert aquí, en una sala, anant a taquilla, assumint el risc. Però no ho podem fer.