Mone Teruel: "'Les dones de frank' és un cant a l’amistat"

Torna al Teatre-Auditori, amb quina proposta ho fa?

És una proposta que es diu Les dones de Frank, i és un homenatge a Frank Sinatra, però des de la visió de les fans de Frank Sinatra. El fenomen fan va començar i va néixer amb Frank Sinatra i amb un productor seu que es va inventar contractar noietes que cridessin i es desmaiessin als seus concerts (cosa que després li va acabar sortint malament, perquè no calia que les contractés perquè cridaven i es desmaiaven igualment sense pagar-los diners...). El que fem és un homenatge a aquestes fans.

Com neix la idea?

És una idea meva i un text escrit per la Mònica Pérez, actriu i dramaturga, i fem un recorregut coneixent diverses fans d’aquella època, senyores grans ja, que ens expliquen coses. I dins d’aquest text i de totes aquestes històries que coneixem, posem cançons de Frank Sinatra traduïdes al català, per Roser Batalla.

Què la va portar a crear aquest muntatge?

Vaig començar perquè el meu fill, que també és músic, va començar a cantar cançons de Frank Sinatra,  Michael Bublé... i li vaig dir que quan ja tingués més nocions, faríem un espectacle sobre Frank Sinatra. Aquí va començar. I el nom de l’espectacle em va fer gràcia pel doble significat. I amb aquestes quatre cantants teníem un grup que es deia Mujeres, que vam estar treballant durant 10 anys, 8 a la sala Luz de Gas, i sempre hem mantingut una bona amistat. I en un soparet que vam fer, dèiem que havíem de tornar a cantar juntes. Pensant què podíem fer, els vaig dir que jo tenia aquesta idea de fer un homenatge a Frank Sinatra, Les dones de Frank, i els va agradar. A partir d’aquí vam desenvolupar el projecte. Ens dirigeix la Roser Batalla, que també ha fet l’adaptació de les lletres, i al piano i direcció musical hi ha Joan Nito Figueras.

La proposta es podrà veure a la nova Carpa Cabaret. Què suposa pujar a un escenari amb tanta proximitat?

Em sembla meravellós. Penso que estarà molt bé, que és una molt bona combinació. El nostre espectacle sempre he pensat que era un espectacle per gaudir-lo també acompanyat d’una copa, en una taula... penso que pot estar molt bé, a veure com va!

Com li diria al públic que no s’ho perdi?

Penso que és un espectacle que engloba una franja d’edat molt gran, perquè el Sinatra i els grans estàndards d’aquest tipus de cançons agraden a tothom. Però potser sí que podríem dir que és d’una franja de gent més adulta. Però és un divertimento, hi ha molt humor, molta música naturalment, i és un cant a l’amistat i el bon rotllo, i al record també, de dones que van estimar, van donar suport i van seguir aquest home. I que van obrir un camí al món de les fans.