La muralla de llevant del Monestir de Sant Cugat
La construcció del Monestir va haver de complir amb els dos requisits fonamentals: l'enclaustració de la congregació, i la defensa del recinte
Imatges dels jardins de llevant a principis del passat segle, també coneguts com a Horts del Monestir. On podem apreciar amb tota la seva esplendor, la muralla de llevant, originària del segle XIV i posteriorment remodelada al XVI, que avui dia es troba amb procés de restauració. Es veu la bestorre del Priorat a l'esquerra (de planta rectangular) i la torre de la Cambreria (amb planta pentagonal) a la dreta. Els noms d'aquestes torres, estava vinculat als usos de les construccions adossades a la part interna del mur, que feien servir els diversos oficis propis del Monestir.
Ja des d'un principi, la construcció del Monestir va haver de complir amb els dos requisits fonamentals: l'enclaustració de la congregació, i la defensa del recinte. Per aquest motiu, fora necessari la construcció d'aquest alt mur per a impedir tant l'entrada com la sortida. I que a més, per excavacions efectuades recentment, se sap que estava reforçar per un fossar que l'envoltava.
El seu aspecte era diferent del d'avui, ja que totes les torres foren esmotxades i reduïdes en alçada el 1716 pels decrets de Nova Planta del rei Felip V. I a finals d'aquell mateix segle s'hi obrien portes i finestrals per tal de fer-les indefensables, i alhora permetre el faci'l accés als nous Horts construïts fora dels límits de la muralla. A més, la part inferior de les torres van ser reaprofitades com a cisternes d'aigua provenien de la pluja, per regar aquesta nova zona.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.