Ollé: "Participar d'un espectacle com 'Pedra i sang' és únic"

Pedra i sang torna aquest Nadal a Sant Cugat amb sis funcions entre el dia 25 i el 28 de desembre a la Sala Capitular del Monestir de Sant Cugat.

Francesc Ollé torna al Monestir com a Berenguer de Saltells!

Ara farà sis anys que interpreto el paper. Vaig començar amb el nou repartiment, amb el canvi que es va fer el 2011. El temps passa de pressa!

Com va arribar a aquest personatge?

Vaig coincidir el Joan Berlanga, l'anterior Berenguer de Saltells, i Xavier Tor en un espectacle professional de teatre al Raval de Barcelona. El muntatge era Dotze homes sense pietat, el 2010. En un moment determinat, ells em van parlar de l'espectacle. Al cap d'un temps vaig anar a veure un espectacle de Xavier Tor, i em va dir que Joan Berlanga plegava, i que es feia un càsting perquè hi havia un canvi important dels papers protagonistes. El vaig passar, i aquí estic.

Què li suposa fer aquest paper?

Professionalment, és un paper caramel. Sempre ho dic. Crec que és un paper que, a qui fos que li oferissin, estaria encantat de fer-lo. Perquè és un d'aquells dolents, tot i que jo poso en dubte que sigui tan dolent, perquè l'abat també té la seva de maldat, que ve molt de gust fer. Després, una vegada el vam començar a treballar, i després amb els assajos de cada any, crec que me l'he anat fent una mica meu el personatge. Però encara em falta recorregut. Cada any apareix alguna cosa nova als assajos.

I personalment?

Participar en un espectacle tan únic, precisament perquè va passar a Sant Cugat, és únic. I personalment, tant personalment com professional, em sento molt ben rebut per tothom, i amb molt de suport. Hi ha molt bon ambient amb tothom, en general, i és un plaer fer-lo, la veritat. A més, que hi ha funcions els dies de Nadal, que per a molts seria un desavantatge, però per a mi és fantàstic.

Un muntatge que arriba a la 16a edició. Com el presentaria?

Per a la gent que encara no el conegui, per descomptat els diria que no s'ho pensin dues vegades i el vinguin a veure. Perquè la història en si, el que va passar, va ser molt fort. Recordo unes paraules de Dolors Vilarasau de quan vaig començar, que deia que "quan ens va arribar a les mans aquesta història real, amb tota la part de llegenda que té, vam tenir claríssim des del primer moment que era absolutament digne de fer-ne una obra de teatre". I és que el fet que una persona noble, amb el seu seguici d'assassins, fes acte de presència a una missa del gall de 1350, al Monestir de Sant Cugat, i assassinés l'abat, és molt fort. És una tragicomèdia que va la pena veure-la per reviure aquells fets importantíssims.

Una història real...

Són uns fets que van tenir una transcendència històrica molt important, perquè van canviar moltes coses a escala de país, malgrat que no passessin a la capital, a Barcelona. Personalment, animo als que no han vingut mai, a què ho facin, i als que ja l'han vist, que repeteixin. Hi ha molta gent que repeteix, i no es cansen de veure'l.

Cada any canvia l'espectacle.

Cada any tenim un al·licient nou, que són unes escenes del poble que s'actualitzen. És un poble atemporal, no només de l'Edat Mitjana, i algunes de les seves escenes cada any s'actualitzen amb funció de l'actualitat, sobretot política, del moment. Per tant, aquesta obra s'ha de veure.

I s'ha de veure a Sant Cugat.

S'ha de veure allà a la Sala Capitular del Monestir de Sant Cugat. No és una obra que tingui gaires opcions de sortir de bolos. Per això és importantíssim venir a les funcions que hi haurà del 25 al 28 de desembre. No hi ha més opcions. Si no, has d'esperar a l'any següent. I cada any val la pena veure'l.