Pep Tugues: “A Sant Cugat no ens podem dirigir a un sol tipus de públic”
El TOT Sant Cugat entrevista el director del Teatre-Auditori Sant Cugat per fer balanç de la temporada i per parlar de projectes de futur
En total aquesta temporada han passat pel Teatre-Auditori, en el marc dels seus diferents programes, prop de 150.000 usuaris…
És una xifra magnífica perquè està feta amb molts programes com l’educatiu, que és molt important per a una ciutat com Sant Cugat, la programació estable, la cessió d’espais, la programació OFF, i els festivals de referència: Petits Camaleons, el Sant Cugat Fantàstic o el festival de Poesia. Arribar a una xifra com aquesta des de diferents vessants és quan pren sentit. A més, són usuaris que han gaudit amb el Teatre-Auditori; no és només venir, no només és utilitzar-lo, sinó que és gaudir-lo. Això fa que si la programació continua sent bona la podran continuar gaudint. Que el Teatre-Auditori en un any hagi omplert més de la gent que cap al camp de Barça… està molt bé.
El Barça és més que un club. I el Teatre-Auditori sempre va més enllà de la seva programació estable… crea els Petits Camaleons, el Sant Cugat Fantàstic, diferents formats i espais teatrals… Sou un equip inquiet que busca nous públics?
És la suma del descobriment, sempre volent fer un pas endavant. Començant per l’equip a qui li agrada millorar i innovar. Sempre fem reunions de reflexió i busquem nous objectius i, per tant, surten noves idees. També és cert que aquestes s’han de realitzar; d’idees en tenim tots moltes, però s’han de tenir els mitjans per executar-les. També és veritat que estem en una ciutat on les noves idees són ben rebudes, i si són bones són ben consumides. És una ciutat que si programes bé oferint bons productes, el públic respon molt bé. A més Sant Cugat té molts públics; aquests 90.000 habitants els has de poder conquerir amb diferents propostes, no et pots especialitzar en una sola art escènica. La nostra especialització és la no especialització. Hem de buscar diferents llenguatges per arribar a diferents públics.
L’èxit del festival de música Petits Camaleons és exportable a altres poblacions o només funciona a Sant Cugat?
Funciona a Sant Cugat perquè al costat del Teatre-Auditori tenim l’Albert Puig i el seu equip, perquè tenim les infraestructures culturals necessàries en una zona sense cotxes i tenim un públic familiar que no totes les ciutats tenen. A Sant Cugat aixeques una pedra i trobes un nen jugant, doncs aquest nen ha de venir als Petits Camaleons i créixer amb la música. Tinc els meus dubtes que en altres ciutats pogués funcionar com aquí.
Potser hi ha gent que no sap que el Teatre-Auditori de Sant Cugat és un equipament públic. És un teatre accessible per a tots els públics?
Jo diria que sí. Des d’un punt de vista de preus estem a una mitjana d’entrada per espectacle de 19 €. Els joves que fan els 18 anys poden venir al teatre per 3 €… hi ha una bona política de descomptes i d’abonaments. Hi ha diferents camins per accedir al Teatre-Auditori, i ningú ha de deixar de venir per un tema de preu.
Quina és la mitjana d'edat dels vostres espectadors?
Entraríem en el món de les sensacions… Però si fem cas de la política de preus, podríem dir que la franja es troba entre els 35 i els 55 anys. Però és una dada que no demanem a l’usuari i, per tant, no la puc concretar amb exactitud. El que sí que sabem és que compren més localitats les dones que els homes, això els homes ens ho hem de fer mirar.
Les dones decideixen!
(Riu) Sí, les dones decideixen!
I la procedència dels espectadors?
Si agafem només les dades del festival dels Petits Camaleons, el 40% és públic de Sant Cugat. Si agafem un concert de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat o una obra de l’Emma Vilarasau, aleshores el públic és molt santcugatenc. En global estem parlant d’una mitjana del 65-70% de públic de Sant Cugat. Un 10% és públic de Barcelona i la resta, de ciutats de l’entorn.
“Sant Cugat, amb 90.000 habitants, pot tenir tres sales d’arts escèniques i musicals perfectament"
Dotze anys enrere, en assumir la direcció del Teatre-Auditori, entenc que no va imaginar que Roger Hodgson, l’ànima de Supetramp, tancaria la temporada del Teatre-Auditori. Això vol dir que gairebé tot és possible?
Amb aquesta metàfora jo diria que sí, que tot és possible. Tenir Manolo Garcia, Cheek by Jowl, Blanca Li, etc també era impensable programar-los anys enrere. Amb feina, constància i il·lusió es pot aconseguir gairebé tot.
I quin concert excepcional tancarà la temporada de l’any que ve?
Sabem qui ens agradaria portar, però no sabem encara si podrà ser.
El Teatre-Auditori s’ha quedat petit?
No. Actualment amb 912 butaques més les 8 per cadires de rodes crec que és un aforament correcte. El que li falta és un complement de sala per poder programar altres tipus d’espectacles. A Sant Cugat tenim un Ferrari magnífic, ara li faltaria un espai complementari més utilitari. Una sala per programar espectacles de més proximitat o per aquells que no requereix un espai tan gran com el Teatre-Auditori.
On seria aquesta sala B?
Al costat del Teatre-Auditori i al mateix nivell que l’escenari. Serien les condicions perfectes per continuar fent una bona feina, una programació complementària.
Quina seria la seva programació?
Dansa, circ, teatre… el mateix que pot fer la sala petita o el taller del Teatre Nacional de Catalunya o del Teatre Lliure de Gràcia o l’Àtrium de Viladecans o la Sala Conservatori de Manresa o la sala petita del Teatre de Granollers. Per què Sant Cugat no la té? Perquè l’any 1993 les grans infraestructures culturals de Catalunya es feien amb una única sala. A partir de l’any 2000 totes es van començar a fer amb una sala annexa. Nosaltres vam ser els primers i aquest és un peatge que espero que amb els anys puguem arreglar.
I quin serà el paper que hi jugarà el Teatre La Unió un cop estigui remodelat?
Sant Cugat amb 90.000 habitants pot tenir tres sales d’arts escèniques i musicals perfectament, amb tres programacions complementàries. A Sant Cugat hi ha molts tipus de públic. No ens podem dirigir a un sol tipus de públic, aquí ens equivocaríem. Tenim prou possibilitats de públic i de creació de públics encara. A les representacions recents del mag Antonio Díaz vaig saludar gent que fa 15 anys que viu a Sant Cugat i que mai abans havia trepitjat el Teatre-Auditori. Mai no és tard per descobrir-nos.
Molts santcugatencs també desconeixen que sota el Teatre-Auditori hi ha un gran taller d’escenografia que rep encàrrecs d’arreu del món…
Les 500 persones que seuen a platea han de pensar que sota seu i també de l’escenari hi ha un taller d’escenografia on construïm entre 6 i 10 escenografies l’any; algunes són encàrrecs per Catalunya i d’altres per fora com Calígula pel festival de Mèrida. La veritat és que el prestigi del taller d’escenografia de Sant Cugat és important per la seva qualitat i també és una de les maneres de dur el nom de Sant Cugat arreu del món; no oblidem que hem fet escenografies importants que han anat fins a Itàlia, Japó, Estats Units, etc.
Programeu, rebeu els artistes, viviu els assaigs, les representacions, copseu l’opinió del públic… En quin moment Pep Tugues i el seu equip es relaxen?
Quan l’artista surt per la porta. El nostre principal interès és acontentar el públic, però per fer-ho possible necessitem un gran artista. És important que l’artista se senti bé a la nostra ciutat i al nostre Teatre-Auditori; el cuidem molt perquè faci una bona actuació i al final l’acomiadem a la porta d’artistes desitjant-li que torni properament. De no ser així, significa que l’espectacle no ens ha agradat i no el contractarem més. Però en principi és sempre un “fins a una altra” perquè ha acontentat el nostre públic. Relaxar-se? La tensió és bona perquè l’espectacle i la feina surti bé; treballem amb el públic i tot ha de quadrar bé.
Esteu a les portes dels 25 anys del Teatre-Auditori? Quina en teniu pensada per celebrar-ho?
El 25 de setembre del 2018 farem 25 anys, crec que a partir d’aquell dia i durant les programacions del 2018/19 hauríem de celebrar amb festes i amb una programació especial, i posicionar encara més el Teatre-Auditori a la nostra ciutat i fer que els 90.000 santcugatencs en coneguessin l'existència i vinguessin a gaudir dels espectacles que programem, i ser encara més un espai de referència a Catalunya. La nostra carta de presentació sempre serà una bona programació i una bona gestió.