Pere Martínez: “L’espectacle amb l’Esbart m’ha descobert més enllà del flamenc”

Encara que molts el defineixen com la nova esperança del flamenc, el santcugatenc vol anar més enllà. Pere Martínez ha actuat com a solista al Festival Internacional de Jazz, a la prèvia de l’11 de setembre a la Casa Llotja de Mar, i ara marxa de gira tres setmanes . Amb el Cos de Dansa de l’Esbart volen exportar l’espectacle Tants records, que va fer quedar bocabadades centenars de persones durant la Festa Major. 

Des de casa seva a les Planes compon cançons amb base flamenca. Ara, amb 27 anys, ja és tot un referent del cante a Catalunya. També reversiona poemes i cançons en català. 

D’on li ve la passió pel cant?
Uns amics dels meus pares cantaven havaneres sempre que es veien i, mentre els nens anaven a jugar, jo em quedava bocabadat escoltant-los amb la guitarra i l’acordió.

Quan va començar a practicar-lo?
A partir dels 8 o 9 anys m’aprenia les seves cançons i cantava a l’habitació. I a partir d’aquí, vaig anar descobrint altres estils. Ja amb 16 anys vaig formar un grup de rumba a Sant Cugat amb el qual reversionàvem Camaron o Ojos de Brujo. Ens dèiem La Papada de Rocío i vam actuar en diferents llocs. També vaig formar part dels Tabalers de Diables, que van esdevenir el grup de percussió Kimbala. A Partir d’aquí vaig començar a estudiar al Taller de Músics, on vaig descobrir com era el flamenc clàssic.

Se’l coneix com a cantaor.
El flamenc és la base de totes les meves cançons, però la paraula cantaor em dóna respecte perquè se n’ha de saber molt i encara estic en el procés d’aprenentatge i també faig altres coses més enllà del cante flamenc. Sóc un cantant de música tradicional amb base flamenca sense més etiquetes.

A Festa Major el vam veure cantant amb l’Esbart en una plaça de l’Om plena.
Va ser la preestrena de l’espectacle Tants Records, on actuem el quartet Pere Martínez amb el Cos de Dansa. Tot va venir d’una actuació que vam fer durant el Patrimoni Viu al Claustre. Va funcionar i vam decidir fer un espectacle la meva germana, Laia, i jo. Ella és la directora de l’escola. A l’octubre l’estrenarem a la Fira Mediterrània de Manresa.

Què hi podem veure?
L’objectiu és dur a l’escenari diferents cançons de la cultura tradicional catalana. La Laia les ha coregrafiat i jo les canto en directe amb una base flamenca, acompanyat del violoncel i la guitarra.

Si surt bé què faran?
Voldrem anar de gira, per descomptat. Incorporar alguna peça més, portar-lo al teatre.

Es complicat posar en escena dansa i música en directe?
La música ha d’estar ben pautada, ja que no es pot improvisar. Una vegada passes aquesta por, l’energia que hi ha a l’escenari és immensa. El que sento és molta força a l’hora d’interpretar. Sens dubte és de les millors experiències que he viscut musicalment parlant.

El flamenc li obre portes a traspassar fronteres?
Sí, però la llàstima és que el flamenc s’associa amb un folklore que no sempre és positiu. Aquí, per exemple, hi ha desconeixença de la meva música perquè ens associen amb el CPA i ja està. Jo canto el que m’agrada, sigui flamenc tradicional com poemes en català.

També reversiona poemes?
L’Enric Palomar, director del Taller de Músics, sempre m’ha animat a cantar el que m’apassionés i anar més enllà. Em va proposar cantar poemes de Juan Gelman al Festival de Jazz de Barcelona fa un parell d’anys, i vaig ser un dels solistes del certamen. Després, amb l’Any Espriu vàrem cantar poemes seus al Palau de la Música. Era la primera vegada que cantava en català, tota una experiència.

El 10 de setembre va ser una de les veus que va cantar a la Casa Llotja de Mar de Barcelona.
Va ser durant l’acte institucional previ a la Diada. Vaig interpretar amb un pianista Boca Seca, poema de Narcís Comadira que forma part dels poemes en català de Miguel Poveda.

Quins projectes té en ment?
A banda de l’estrena amb l’Esbart, estem preparant pel novembre i a l’Auditori de Barcelona una iniciativa de cante a Manuel de Falla, un compositor clàssic espanyol.

Participa amb alguna altra entitat local?
Hem actuat al CPA i al Celler Modernista, però sempre des del vessant flamenc. Ara amb l’Esbart se m’ha donat una oportunitat més enllà del flamenc. També participem amb La Pua, la nova oficina de músics deTorreBlanca.