Poemes visuals per homenatjar els versos d'Antònia Vicens

Els artistes santcugatencs de Firart homenatgen l'escriptora balear Antònia Vicens en la seva darrera exposició a La Vitrina de la Biblioteca Central Gabriel Ferrater. Ho fan amb poemes visuals creats a partir d'un recull de dotze poemes del seu darrer poemari, Fred als ulls (2015).

"Tot i que el Festival Nacional de Poesia a Sant Cugat ja no té Poeta d'honor, nosaltres, pel nostre compte, ho volem mantenir, i enguany hem decidit homenatjar-la a ella, per la seva vitalitat, i per la força dels seus poemes", explica Carolina Camañes, membre de Firart.

No en va, Vicens ha estat reconeguda, entre altres, amb la Creu de Sant Jordi (1999), i la medalla Ramon Llull el 2004 (que va refusar com a protesta per la política lingüística del Govern Balear), i recentment rebia el Premi Nacional de Cultura.

En total, a La Vitrina es presenten 25 poemes visuals elaborats per diferents artistes de Sant Cugat. Dos d'ells, són homenatges a la figura de la poeta. El primer, la creació d'Adolf, on es veu un mural protagonitzat per Vicens, i una noia llegint el poemari que inspira la mostra.

El segon, la creació de Carolina Camañes: un llapis fet amb el tronc d'un roser, amb espines i tacat de sang, "per aquestes punxes que fereixen les mans", descriu Camañes. Una peça que porta per nom "Llapis per escriure poemes desesperats" i que és "un homenatge a tota la seva vida, i el seu treball, que m'inspira aquesta imatge", aclareix l'autora.

Poemes visuals

Entre la selecció de poemes d'Antònia Vicens, cada artista n'escollia un per representar-lo plàsticament. Una tasca per a la qual s'han emprat tot tipus de materials, des de pa, fins a antigues nines, trossos de roba, o joguines antigues.

Un dels més representats, els versos que diuen "sents que et desfàs com/ aquells jerseis de punt de/ mitja que feia la padrina estiraves un fil/ i en un no res del jersei/ només quedava el coll o el puny/ d'una màniga ara tu/ igual d'inconsistent/ t'aferres a una rosa". Representat amb la fotografia de Jordi Márquez, o la mà de gel que es desfà amb un fil de Rosario Chincha.

També hi ha al·lusions a la infantesa, amb versos com "sóc feliç el dia de la setmana que canvio / els llençols / i el llit fa olor / d'infància" interpretats per Maria José Botero amb un petit armari amb els llençols blancs perfectament guardats.

"Els versos d'Antònia Vicens tenen una càrrega de profunditat molt important", explica Camañes descrivint les seves creacions. En una hi veiem una cara d'espant que il·lustra els versos "No hi ha pa per a tots! / No hi ha àngels! / És mentida...".

En una altra, un avió clavat en una creu per representar "L'estimaves amb deliri de coloma blanca / Hauries clavat les ales a la seva creu / per compartir amb ell amor i follia... / però sense gens de pietat, / et va llençar / a les tempestes del cel".

Acostar l'art a tots els públics

Aquest no és el primer cop que Firart porta poemes visuals a la Biblioteca Central Gabriel Ferrater amb motiu del Festival Nacional de Poesia a Sant Cugat. Un espai que agrada als artistes perquè així, les seves obres arriben a un públic molt ampli.

"Dóna informació d'una manera de treballar a qui passa per davant de La Vitrina", assenyala Camañes, remarcant la importància d'arribar als més petits, ja que "la canalla té molt bona idea plàstica, i és una bona manera de captar la seva atenció".

Tot i que l'exposició es pot veure des de la inauguració del Festival Nacional de Poesia, no hi va haver acte oficial d'inauguració. És per això que es farà un finissage el 15 de desembre, quan es clausuri la mostra. Fins llavors, es pot gaudir dels poemes visuals dels artistes de Firart, en l'horari habitual de la Biblioteca.