Priante: "Hi ha teories com que al poder li interessa que la gent no se suïcidi perquè no tindria súbdits"
L’escriptor santcugatenc Antonio Priante acaba de publicar l’assaig Del suicidio considerado como una de las bellas artes (Minobitia Textos), una obra amb to d’humor que presenta la vida de tretze personatges de l’època romana, romàntica i més actual que tenen en comú el seu final: el suïcidi. Lucrècia, Sèneca, Larra o Salgari són alguns dels protagonistes de l’obra.
No ho havia pensat mentre ho escrivia, però després vaig veure que tots els personatges tenen una cosa en comú: coherència absoluta entre els seus pensaments i la seva vida, actuen sempre en conseqüència amb els seus ideals. Per això molts acaben d’una manera tràgica, perquè la seva coherència no els deixa viure d’una manera diferent a la que ells creuen. No podien seguir amb la societat. És tot el contrari amb la persona que s’acomoda.
Un suïcida és una persona covarda o valenta?
Depèn de cada cas. Sèneca deia que és una decisió que s’ha de prendre sense precipitació ni covardia. Jo crec que es necessita molta valentia, fins i tot en els casos de malaltia en persones grans. Per suïcidar-se i acabar amb la vida es necessita valor. A vegades sembla que sigui una cosa genètica, ja que l’actitud suïcida es repeteix sovint entre pares i fills.
Per què el suïcidi és un tema tabú?
És molt greu quan passa en una família però el fet que sigui tabú no s’acaba d’entendre. Hi ha teories com que al poder li interessa que la gent no se suïcidi perquè no tindria súbdits... La raó oficial perquè sigui un tema tabú és que és el suicidi és contagiós i si se'n coneixen casos es pot propagar l’actitud. Jo no ho crec, qui se suïcida, ja ho té al cap.
Hi ha diferències entre els suïcides de les diferents èpoques?
A l’edat romana el suïcida veia unes raons objectives i clares, i ho feia racionalment davant d’una amenaça o una situació molt adversa. En canvi, a l’època romàntica, la gent se suïcidava perquè veien que el món se’ls queia a sobre i prenien decisions més emocionals que racionals. A l’època romana eren suïcidis per obligació, dignitat... però el suïcidi per amor no existia fins al romanticisme. En l’actualitat no hi ha una línia general, sinó que cada cas és un món.
Com decideix tractar un tema com el suïcidi?
He escrit diverses novel·les amb escriptors d’altres èpoques com a protagonistes (Ciceró, Catul, Schopenhauer i Larra). Eren obres on el personatge parlava d’ell mateix. Ara se’m va acudir presentar tretze personatges, la majoria escriptors, vistos des de fora. Són recorreguts de la seva vida i la seva manera de ser. Vaig escollir aquests tretze personatges sense cap motiu en particular i el tema del suïcidi va anar apareixent sobre la marxa.
L'escriptor
Antonio Priante sempre s’ha sentit atret pel món de la literatura encara que no va ser fins a principis dels noranta quan va publicar la seva primera novel•la. Poc conegut pel públic en general, en els sectors literaris es reconeix Priante com un dels escriptors que més ha aprofundit en la vida de determinats personatges com Catul, Ciceró, Larra i Schopenhauer. És col·laborador del DIARI DE SANT CUGAT.
Més informació