Recorrent la ceràmica de Frederic Gisbert

"Quin so fa una sola mà aplaudint?". Amb aquesta pregunta es resumeix bona part de l'essència del ceramista Frederic Gisbert, i es dóna nom a l'exposició que Sant Cugat li dedica a la Casa de Cultura. "No és una pregunta que esperi resposta, sinó que en si mateixa és l'important, en tant que et fa reflexionar. I això és el que cerca: que reflexionis, no que contestes", explica el comissari de la mostra, el també artista Paco Minuesa.

A la paret de la casa de cultura s'hi pot veure aquesta mà, plasmada a sobre el fang. "És un gest que va fer en un moment de treball; li va venir la pregunta, i va picar sobre el fang. Una mà que té dues visions. Una frontal, i una de lateral. Si té una llum lateral, es veu com entra, o com surt. Crea ambigüitat, una incògnita, igual que la pregunta", aclareix el comissari.

L'exposició s'inaugurava coincidint amb la celebració de les jornades de Patrimoni Viu a Sant Cugat, enguany dedicades a la ceràmica sumant-se al 47è Congrés Internacional de la Ceràmica celebrat a Barcelona. Una mostra, que es pot veure fins al 30 de setembre, i que repassa la trajectòria del desaparegut artista santcugatenc. "Són capítols del que és el treball del Frederic", especifica Minuesa, aclarint que "va tenir una vintena d'etapes, de formes d'expressió, i aquí n'hi ha recollides unes quantes".

Només entrar a la sala, el visitant hi descobreix el torn amb el qual sempre va treballar Gisbert. A mà dreta, el recorregut s'inicia amb dos grans murals. "Formen part del paisatge de casa seva, i són de les seves obres més antigues, dels anys 60", aclareix el comissari, mentre explica que són una porta d'entrada a la filosofia de l'artista. "Frederic té un fonament absolutament basat en el que és la filosofia Zen, i això el va marcar moltíssim a l'hora d'expressar-se dintre del seu art. En la seva obra sempre trobarem aquest misticisme; aquesta forma d'expressió del seu pensament o filosofia", justifica.

Frederic Gisbert, explica Minuesa, era una persona molt introvertida, "no en el sentit de no donar-se cap als altres, sinó de reflexió". Una persona reflexiva i analítica. "Aquest aspecte el va portar a encuriosir-se cap a aquesta filosofia", aclareix. Amb tot, però, a la mostra també s'hi poden trobar unes peces que suposen un parèntesi en aquesta manera d'expressar-se. Unes cares clàssiques, figuratives. "És un clar parèntesi, i breu, ja que Frederic no era figuratiu", explica Minuesa.
 

Tampoc hi falten les peces basades en el món clàssic de la ceràmica. Gerros i formes que "busquen la pell", aclareix Minuesa, dient que hi ha un interès especial per la superfície que s'aprecia en les diferents peces, de diferents etapes artístiques. Al seu costat, s'hi pot observar el resultat d'un estudi que l'artista va fer sobre el Diospyros kaki (caquis).

"Hi va haver una primavera que va ser excepcional en el sentit de les formes que tenien els caquis d'un arbre proper a casa seva, i es va basar en aquestes formes per fer-ne plafons i formes escultòriques, fent un treball molt extens. Es va fascinar pel que és el miracle de la naturalesa", justifica el comissari.
 

Tampoc hi falta la representació del seu treball fet amb l'artista japonès Tsukumo, o les plaques inspirades amb la naturalesa. "Frederic expressava basant-se absolutament amb el que és la lliçó de la naturalesa. Nosaltres som naturalesa, no podem imitar-la, sinó que comportem-nos com naturalesa", explica Minuesa.

També s'hi poden veure altres plaques amb serigrafies i cal·ligrafia molt característiques de l'artista. Al fons, un audiovisual recull les opinions i vivències d'aquelles persones que van conèixer l'artista, al costat d'un recull d'anotacions que posen de manifest els coneixements de l'artista.

L'exposició es tanca amb un recull de rostres. "El Frederic, als anys 90, va fer tota una col·lecció de rostres. Va començar a fer cares, enamorat també de les mascares africanes. Des de mides molt petites com una moneda, fins a grans, cercant les diferents possibilitats. Estan molt acurades en l'acabat, molt treballades fins a l'últim detall, per expressar", descriu Minuesa.

El recorregut per l'obra de Gisbert és un homenatge de Sant Cugat a l'artista i a la persona. "Ha estat un dels exponents més grans en ceràmica de Sant Cugat, sent primer premi dels Països Catalans de ceràmica", recorda Minuesa. A més, és uns dels cofundadors de l'Escola Municipal d'Art i Disseny de Sant Cugat, on va estar 18 anys fent classes.

Si Paco Minuesa hagués de descriure la seva obra amb un sol tret característic, ho fa amb una frase del mateix artista. "Que l'art faci pudor d'home", reivindica. I ho explica. "La frase no sé si és molt afortunada, però està clar que el que volia dir és que les coses tinguin connotacions d'ésser humà, i que ens allunyem al màxim possible d'aquesta cosa perfecta, entre cometes, i anem a la perfecció de la imperfecció". "Aquesta diria que és la frase que s'acosta més al Frederic artista, i al Frederic persona", clou.