Fotografia de la plaça d'Octavià presa des de la torre de Cal Català tot just després de la remodelació que es va fer l'any 1962, l'any de la famosa nevada.
Aquesta va ser la fesomia de la plaça que encara recordem amb nostàlgia, la majoria dels santcugatens amb una certa edat, la qual va donar pas a l'actual, molt diferent, inaugurada el 21 d'abril de 2002, any del Mil·lenari del Monestir.
El sortidor que es veu al mig, còpia del que hi ha al claustre, va ser realitzat juntament amb altres peces prefabricades com voreres, bancs, font,... per l'empresa de pedra artificial d'Isidre Beteta de Mira-sol. Originalment, la plaça era un espai sense arbres ni obstacles davant el castell d'Octavià, per afavorir la defensa davant dels possibles atacants des dels seus merlets i espitlleres. Quan el castell va perdre les seves funcions militars, la plaça passa a nomenar-se l'Era dels monjos, ja que en ella es feia l'operació de batre les collites.
No és fins a mitjan segle XIX que comença a nomenar-se plaça de la Fira, on es feien els grans mercats anuals com la Fira de les forques al mes de maig, i la Fira de les portadores al setembre.
Com a curiositat, cal dir que el 1856 l'Ajuntament, mancat de seu pròpia, va proposar d'edificar-hi al mig de la plaça una Casa Consistorial que projectà el reconegut arquitecte Elies Rogent. Per sort, la manca de pressupost va fer inviable el projecte, i un cop reprès, els veïns s'oposaren restant en l'oblit.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.