Reportatge: Les biblioteques de Sant Cugat
La ciutat té actualment una xarxa de quatre biblioteques: la Central Gabriel Ferrater, la valldoreixenca, Biblioteca Vall d’Or; la de Mira-sol, Marta Pessarrodona i la de Volpelleres, Miquel Batllori
L’estat de bona salut de les biblioteques de Sant Cugat destaca per l'elevat índex d'usuaris que fan servir aquests equipaments. Centenars d’activitats culturals dividides per edats diferents, juntament amb l’oferta de sales d’estudi, la possibilitat de consultar i demanar en préstecl’ampli fons documental de llibres de consulta, ficció, assajos, còmics, revistes, diaris, però també de pel·lícules en DVD, videojocs, CD de música i accés a revistes i diaris de manera gratuïta, suposen la clau de l’èxit d’aquests equipaments. I és que Sant Cugat té actualment una xarxa de quatre biblioteques formades per la Central Gabriel Ferrater, la valldoreixenca, Biblioteca Vall d’Or; la de Mira-sol, Marta Pessarrodona i la de Volpelleres, Miquel Batllori.
La directora del Servei de les Biblioteques de Sant Cugat, Pepa Forn apunta que la xarxa té "un públic molt heterogeni", mentre que David Senabre, vicedegà de la Facultat d’Humanitats de la UIC Barcelona, opina sobre 'El futur de les biblioteques'. La irrupció de les noves tecnologies ha fet que els usuaris de les biblioteques hagin deixat de consultar els llibres de coneixement. El fàcil accés a la informació contrastada i vàlida a través d’Internet i els posicionaments dels líders d’opinió i prescriptors directament d’ells mateixos i en temps real consultant les xarxes socials, s’ha traduït en una menor consulta a les biblioteques.
A banda de les biblioteques públiques, totes les escoles, centres de primària, secundària i universitats disposen de biblioteques pròpies. Les biblioteques escolars es complementen, en alguns casos, amb les biblioteques d’aula, un racó amb llibres adreçat al nivell formatiu i a l’edat de cada classe. “Cada centre busca fomentar la lectura través del seu projecte educatiu. La comprensió lectora és fonamental per a l’alumnat”, apunta Josep Manel Prats, president de la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes d’Escoles Lliures (Fapel). Sota aquestes premisses, les escoles desenvolupen diversos plans per atreure els seus estudiants cap a la lectura.
Lloc de culte: La Biblioteca Borja
La Biblioteca Borja, traslladada al nou edifici d’Esade-Creàpolis el 2011 i custodiada per un dipòsit d’accés restringit de 800 m2, es compon de 9 quilòmetres de prestatgeria, dels quals actualment n’hi ha 7,2 quilòmetres entre llibres i altres documents. Aquesta xifra atorga a aquesta biblioteca l’honor de ser la més gran de la ciutat i una de les més importants de Catalunya pel seu elevat valor patrimonial.
I és que aquest lloc de culte als fons documentals no només destaca per les seves dimensions, el centre també és important pels documents antics i rars que atresoren les seves parets, dels quals se’n conserven 22.336 volums entre manuscrits, incunables, pergamins, llibres rars i obres del segle xvi al xviii i 220.742 monografies modernes dels segles xix al xxi, a més dels 269.430 volums que guarda, dividits entre 243.078 llibres i 26.352 volums de revistes, repartides entre 355 títols diferents.
El projecte local de biblioteques contrasta amb la resta
El projecte de biblioteques de Sant Cugat contrasta amb la resta de les ciutats de l'entorn. Així el nombre de biblioteques que hi ha al municipi contrasta amb les existents a les ciutats veïnes com Rubí i Cerdanyola. Rubí, amb 75.000 habitants, disposa d’un únic equipament d’aquest tipus: la Biblioteca Municipal Mestre Martí Tauler. El centre, inaugurat el 2010, és la tercera més gran de Catalunya i, construït en quatre plantes, ocupa 4.971 metres quadrats del total de 8.000 que té l’edifici. L’any passat aquesta biblioteca va registrar 154.196 visites i va acollir 597 activitats.
Independentment a l'actual xarxa pública de biblioteques, corria l’any 1982 quan l’Obra Social de La Caixa d’Estalvis i Pensions inaugurava la biblioteca del carrer de Sant Bonaventura, número 8, amb el xamfrà del carrer del Xerric. Aquesta biblioteca, que va donar servei a centenars de santcugatencs durant un total d’onze anys, venia traslladada de la seva seu inicial, ubicada al carrer de Santiago Rusiñol, 52, i que es va posar en marxa un 16 de gener del 1955 i va tancar amb el trasllat a Sant Bonaventura, en ple 1982. La biblioteca, coneguda com “La biblio” era l’única opció dels estudiants fora de l’horari lectiu i era utilitzada com a lloc de consulta, però també com a punt d’estudi i lloc per fer deures.