Saborit, qui fa "coses boniques amb carinyo"

Anna Maria Saborit és una d'aquelles persones que fa "coses boniques amb carinyo". Així hi posa a la seva targeta de visita, i així es pot veure cada dissabte a la seva parada del mercat de Valldoreix, i cada dia al seu perfil d'Instagram.

Resident a Sant Cugat del Vallès des de fa molts anys, als seus 74 anys, en fa prop de 9 que va descobrir que se li donava bé fer collarets. "Un dia vaig fer un collaret, que tinc penjat al taller, me'l vaig posar, i em van començar a dir que era molt bonic. Me'n van demanar, en vaig començar a fer... La història va començar així", explica.

Ara, a la seva parada s'hi poden trobar collarets de tota mena i per a tots els gustos, fets amb plata, pedres, acer inoxidable, pell... i també arracades i polseres, i complements ben variats. "Totes les peces són diferents. No en faig cap d'igual, això sí que ho tinc molt clar", aclareix, afegint que són peces "des de coses molt petites i molt senzilles, fins a coses molt grans i molt vistoses", perquè, com diu, "hi ha gust per tot".

La seva passió per l'artesania, i per fer coses amb les mans, li ve des de molt petita. Com explica, el seu pare pintava. "El meu pare era Francesc Saborit Sans, un pintor d'oli, amb moltes exposicions arreu del món. El meu pare pintava sempre, de fet, va morir amb 92 anys, i encara donava classes a casa seva". Un home "molt actiu, i una persona molt dinàmica", remarca. I també el seu avi, Llorenç Sans, "era poeta, i fins i tot va escriure una obra de teatre que la tinc a casa", explica. "No sé ben bé d'on em ve, però ja des de petita sempre feia coses, cosia, brodava...", detalla.

Ara, té el taller a casa seva. "A la nit rumio i rumio, i algun cop m'aixeco que són les 4, i dic, calla, i faig un collaret. Em poso la meva música, amb la tranquil·litat i la pau que hi ha a aquella hora... m'agrada molt", afirma. Pel que fa a les hores que hi dedica, "no hi ha res matemàtic", diu. "Un dia em puc estar 3 hores, i l'altre me'n puc passar 5, això sí, a la nit, com deia, perquè de dia, més aviat volto i faig altres coses", explica. Una tasca en la qual compta amb l'ajuda del seu marit, Ernets, que l'ajuda a fer els acabats i el muntatge.

A més, quan va a mercat, Saborit té companyia. Tot i que les peces les crea ella, a l'hora de vendre l'ajuda Roser Pomés, "una persona per a mi molt especial", aclareix, que sempre hi és quan fa falta.

Unes creacions, i una tasca que, com afirma, la fa "contenta". "De vegades, que ha baixat la venda, he pensat a deixar-ho, però bo. M'aixeco, i a seguir. També per les clientes, que són molt maques", apunta. I és que, això de vendre, li agrada. "És un món on em sento molt bé", explica. "Anar fent, de mica en mica, sense pretensions", és la seva il·lusió, i quan li diuen un "que maco", és feliç.