Emoció i record, és el balanç de Santi Formiguera de l'any dedicat al seu germà. FOTO: Artur Ribera

Cultura

Santi Formiguera: “Hem rebut moltes mostres que el Pere era estimat”

És el germà de Pere Formiguera i el portaveu de la família, que ha participat activament en els actes d'homenatge al desaparegut fotògraf

Sant Cugat ha viscut un any de record a Pere Formiguera. Quin balanç en fa?

Molt positiu, perquè ha servit per recordar el Pere, el meu germà, i això des de la família és molt agradable. És bonic comprovar que la gent se’n recorda d’ell i que es fan coses per recordar la seva memòria. Estem contents i agraïts; el balanç només pot ser positiu.

Han estat moltes les activitats, fins i tot protagonitzades per nens...

Dins de l’Any Pere Formiguera hi ha hagut activitats més institucionals, derivades de les iniciatives portades des de l’Ajuntament, però després hi ha hagut una sèrie de coses, que no les controlava tant, i que per a mi tenien un contingut simbòlic i emocional molt alt. Coses com les protagonitzades pels nens, o els joves de l’Escola d’Art, que va fer una sèrie d’obres en relació al meu germà. Aquestes activitats per a mi són molt agradables, perquè demostren que hi ha gent que, potser no coneixia tant el Pere, però en canvi ara el recorda molt. Fins i tot l’exposició de fotògrafs de Sant Cugat, en què reconeixien que ells no coneixien gaire el Pere, però que la seva figura els havia portat a organitzar aquestes mostres.

Ha pogut veure una influència directa del Pere en les creacions que s’han presentat?

En els nens potser no tant, però amb la gent de l’Escola d’Art, o amb els artistes locals, allà sí que es veia que són gent que coneixien l’obra del Pere, que l’havien vist, i que reflectien aquest coneixement a les seves obres.

Algun acte que recordi amb especial estima?

Va haver-hi un acte molt maco, amb motiu de la Nit de l’Art. Es va obrir l’estudi del Pere perquè la gent hi pogués entrar, i va tenir molt d’èxit. Des de les 8 de la tarda que vam obrir, fins quasi les 4 de la matinada que vam estar allà, va entrar molta gent que el coneixia, que el recordava, això va motivar intercanvi d’anècdotes... va ser molt maco. A més, els nens van fer tot un itinerari des de la Casa de Cultura fins a l’estudi del Pere fet amb formiguetes que anaven pel carrer... Va ser maco.

L’any finalitza amb la inauguració de l’exposicióArs Photographica” al nou Centre d’Art Maristany. Què hi podem veure?

Està comissariada per David Balsells i Chantal Grande, que eren els seus amics íntims. Ells són els que van fer fa uns anys una exposició de resum de l’obra del Pere: “Revisió”. Era això, una revisió de la seva obra que es va exposar a Sant Cugat i a Barcelona. Aquella sí que volia ser un recull exhaustiu de la seva obra i de les seves fases creatives. Aquesta vegada han intentat fugir de la repetició d’una revisió exhaustiva i l’han imaginat més com una exposició que tingui més contingut emotiu.

Més enllà de l’obra, doncs...

Són uns amics que li dediquen al seu amic una memòria, i a l’exposició veiem obres que no tenen tant esperit de recollir tota la seva obra sinó més de recordar moments, recordar fases de la seva vida que havien tingut una relació especial amb els comissaris. Esperit de recordar, però no sols des del punt de vista de l’artista, que també, sinó del punt de vista de l’amic i de la nostàlgia que la pèrdua d’aquest amic comporta.

Com a família, s’esperaven aquest reconeixement?

No ho penses això. Jo sabia, i aquest any he tingut mostres per confirmar-ho, que el Pere era estimat; que era una persona de les que ara en diuen entranyable. Una persona curiosa de Sant Cugat, més amb el seu tipus. I crec que sí, que era una persona que havia contactat molt amb la gent de Sant Cugat, i aquest any hem pogut recollir moltes mostres que demostren que és així. Era estimat i apreciat. A casa seva, pocs dies després de la seva mort, van aparèixer multitud de missatges escrits als vidres de persones que recordaven el Pere. Moltes expressions d’afecte.

Què n’esperen a partir d’ara?

El Pere, i no ho dic jo, és reconegut mundialment, i espero que en els pròxims anys encara es reconegui més. Hi ha ciutats que al final es recorden perquè hi va viure algú, i potser d’aquí uns anys la gent recordi Sant Cugat pel lloc on va viure Pere Formiguera. Estem molt agraïts a l’Ajuntament i a totes les persones que han col·laborat espontàniament a fer aquest reconeixement possible.

Suplement

L'entrevista a Santi Formiguera s'inclou dintre el suplement publicat pel DIARI de Sant Cugat dedicat a l'Any Pere Formiguera, el divendres, 27 de febrer de 2015.