Barnils: "L’art és comunicar: la comunicació amb l’espectador és bàsica”
Sergi Barnils és artista i exposa 'Verger celeste' a Canals-Galeria d'Art
Parli’ns de “Verger Celeste”. Què es pot veure?
És un recull d’obres de petit format, la majoria d’aquestes sobre paper, algunes també sobre tela, i ceràmiques. El títol de l’exposició és “Verger Celeste”, i és un estudi, una mica acurat, del que m’imagino que ha de ser tota la part floral de la ciutat celeste, la Nova Jerusalem.
Com se la imagina?
A partir de les pautes que dóna l’evangelista Joan, que la descriu molt bé, però també es tracta de posar-hi una mica d’imaginació. Quan descriu l’arbre de la vida, o el riu d’aigües transparents, m’he imaginat com pot ser i he intentat descriure-ho amb formes i colors. Sense deixar la cal·ligrafia de ja fa anys, que de fet es va enriquint.
Una cal·ligrafia que evoluciona...
Té els orígens a principis dels anys 90. Però a partir d’aquesta experiència plàstica han sortit unes configuracions més orgàniques, no hi ha tanta geometria com fins ara, és una cosa més amorosida. No és que s’hagi transformat el llenguatge plàstic, però sí que s’ha enriquit. I el color també. Perquè el paper permet treballar d’una manera més directa, més espontània, més fresca. I pel que fa a la ceràmica, també és una experiència. És un món també apassionant. La transformació, el foc, els pigments... M’hi sento molt a gust.
El seu llenguatge va canviar als 90. Com va ser?
A finals dels 80 treballava amb colors més pesants, ocres, roig amarronat... No hi havia aquests colors primaris que ara apareixen. Aquest canvi ha estat com una traducció del que ha passat a dintre meu. Com Saulo de Tars que va caure del cavall i va veure la llum, a mi em va passar una cosa semblant. Una conversió. Va ser a través de la lectura de la Bíblia que vaig començar a veure un nou món davant meu.
En quin sentit?
Vaig començar a veure les coses d’una altra manera, vaig començar a mirar l’entorn d’una manera més neta. L’obra, en conseqüència, va anar canviant. La paleta es va començar a enriquir, van començar a aparèixer els vermells i els ultramars... i tot va venir d’aquesta conversió. De fet, no és un fet religiós, sinó que és una relació més propera amb el Déu creador que m’ha enriquit i m’ha transformat, i m’ha donat una joia que abans no tenia.
Això es veu en la seva actual exposició!
Es veu ben bé. Hi ha una ebullició de color, de joia. Hi ha algunes obres que parlen d’aquesta joia que hi ha a la Nova Jerusalem. És una visió plena de pau, d’alegria, de joia, de fraternitat, cosa que no tenim aquí a la Terra. I mentre treballes en tot això, d’alguna manera t’estàs refugiant a la pàtria celestial. Ha estat una experiència extraordinària.
Ja ha fet alguna visita comentada a la mostra. Com rep l’obra el visitant?
Doncs ha sigut molt gratificant, i m’ha sorprès. Jo pensava que potser hi hauria algunes persones que els costaria entrar-hi, perquè de fet, no deixa de ser un llenguatge d’abstracció i costa, de vegades, entrar-hi. Però m’ha sorprès gratament veure la reacció de les persones, molt interessades, amb moltes preguntes.
Un intercanvi de visions...
Els plàstics no som gaire aficionats a parlar de l’obra, perquè l’obra ja ha de parlar per si sola. Però veig que és bo que hi hagi aquests intercanvis amb persones que s’apropen, perquè s’enriqueixen ells i ens enriquim nosaltres, ells aporten coses noves. Ha estat molt gratificant.
I una manera de testar les noves apostes?
Sempre hi ha d’haver una evolució en un pintor, i hem exposat aquí algunes obres que són de l’última fornada. Són potser unes cal·ligrafies una mica més allunyades de tot això que he fet fins ara, i veig que hi ha persones que també s’han emocionat davant d’això. És un bon termòmetre veure la reacció de les persones, perquè de fet, l’art és comunicació, i per a nosaltres és bàsic que hi hagi aquesta comunicació amb l’espectador.
L'artista
Sergi Barnils destaca que van ser dues visites als jardins botànics de Pisa i Palerm les que van estimular la creació de les obres que ara es poden veure amb “Verger Celeste”.
Una mostra comissariada per Daniel Giralt Miracle, qui també n’ha signat el catàleg, i que ha rebut el suport d’artistes, amics i del galerista Josep Canals. La mostra esdevindrà itinerant.